El premiat viver de Valls que treu les aules a l’exterior

«Esborrona, és espectacular!», exclama el director de l’escola Baltasar Segú de Valls, Maurici Gelambí. El centre educatiu acaba d’estrenar una de les seves joies de la corona. Es tracta d’una cúpula que servirà com a viver i que ajudarà a fer visible el projecte educatiu de l’escola, complementant-se amb les instal·lacions que ja tenen. Les modernes formes del nou element contrasten amb les línies rectes de l’edifici, creant un gran impacte visual a l’entrada.

Aquesta cúpula va ser el projecte guanyador dels darrers premis Josep Moncunill i Cirac que atorga la Fundació Ciutat de Valls a iniciatives educatives amb una dotació econòmica de 4.000 euros, que ha permès fer-la realitat.

La cúpula, de cinc metres de diàmetre servirà com a viver per a plantar llavors d’altres plantes que ja tenen a la zona de l’hort de l’escola. «Quan pensàvem el projecte vam parlar amb l’empresa vallenca Espais Geodèsics i es van implicar personalment», explica el director. De fet, aquesta empresa es dedica a fer estructures d’aquesta mena per a esdeveniments, conegudes com a ‘domo’, però mai abans n’havien fet cap que anés destinada a aquest ús. Està feta de plàstics que ja no es poden reciclar més i amb unes resines es crea un producte que sembla fusta, «hem salvat una tona de plàstic de l’abocador», expressa Gelambí. El viver és un espai intel·ligent, ja que té quatre finestres automàtiques que s’obren quan puja la temperatura. «Ara tot és sorpresa i emoció, aquest viver acabarà essent una de les icones del centre», assegura el director i manifesta que estan desitjant estrenar l’espai.

Aprofitar l’entorn

L’exterior de l’escola Baltasar Segú és un dels espais més aprofitats en les hores lectives, ja que es fa servir com a aula, «fem classes, llegim, fem música», diu Maurici Gelambí. Aquest viver és només la cirereta d’un projecte molt més gran que fa anys que es treballa des del centre en el marc d’una granja-escola de permacultura, on la sostenibilitat i els criteris ecològics en són els pilars.

El projecte va començar amb l’arribada de l’hort, on no es fa servir cap producte artificial. «Tot el que es planta ens ho mengem al centre», explica el director. «Un grup prepara la recepta i després la fem, ells són els responsables de les tasques», diu. Després va arribar el galliner, on ara hi ha quatre gallines i un gall. Posteriorment es va instal·lar un biòtop aquàtic «on tenim representades les tres profunditats de la llera del riu, amb amfibis, peixos, granotes o gripaus», tot i que de tant en tant entra fauna de l’exterior, ja que es troben a tocar del torrent del Catllar i hi ha una parella d’ànecs que ja són habituals. Ara, en una quarta fase, ha arribat el viver per poder seguir treballant en contacte amb l’entorn. «El nostre projecte és cooperatiu», explica, «els alumnes se’l senten seu i tenen l’orgull de pertànyer als ‘Baltis’», com ells mateixos s’autoanomenen. «Ho fem a través de l’emoció, ja que per a ells és com un joc on aprenen», manifesta el director.