Más de Camp

Els enigmàtics escultors de la família Sala

Art del segle XIX.  Descobreixen els desconeguts artistes ‘Joan’ Sala, Eulàlia Sala i ‘el Jueu’, que van treballar a Sarral en una època on fins ara hi havia un buit en l’escultura

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
L’historiador de l’art, Damià Amorós, amb l’única peça trobada de José Sala. FOTO: J.G

L’historiador de l’art, Damià Amorós, amb l’única peça trobada de José Sala. FOTO: J.G

L’historiador de l’art, Damià Amorós i el conservador de Renaixement i Barroc del MNAC, Joan Yeguas, han aconseguit dotar de contingut a un època històrica de Sarral que es trobava en blanc, artísticament parlant. A través d’una recerca han descobert que al segle XIX hi va haver una família al poble, els Sala, que es van dedicar a l’escultura de figures, un fet desconegut al municipi, ja que no hi ha gairebé referències a aquests personatges. A més, un dels membres de la família, l’Eulàlia, esdevindria una de les primeres dones artistes documentades a la comarca de la Conca de Barberà, la qual cosa encara fa més important la troballa.

Per arribar fins a aquí els autors han anat estirant d’un fil a través de les pistes que hi havia en unes referències escrites que els han portat, finalment, a tenir a les mans una de les peces d’un dels artistes d’aquesta desconeguda família. «Vam consultar el diccionari Ràfols i vam trobar que s’anomenava a l’escultor Joan Sala i també la seva filla escultora, Eulàlia Sala, que havien viscut a Sarral durant el segle XIX», explica al Diari en Damià Amorós.

A l’interior del Sant Antoni apareix la informació sobre l’escultor. FOTO: J.G

A aquests noms s’afegia una tercera persona que era coneguda com ‘el Jueu’ i que també feia figures de pessebre. La sorpresa i la satisfacció de trobar aquests personatges va ser màxima, ja que la seva estada a Sarral uneix dues èpoques de la història artística del poble que havien quedat despenjades. La saga dels Espinalt- coneguda família dedicada a l’alabastre- acabava al segle XIX i no hi havia res més fins als nostres dies, per tant, els Sala, «constaten que Sarral seguia essent un lloc on es feia escultura en aquest buit temporal», afegeix Amorós.

Amb aquest preàmbul, la recerca no havia fet més que començar. «Vam trobar una referència on deia que tots tres personatges vivien fora del nucli urbà», explica. Però la veritable troballa que va constatar el treball d’aquests artistes va ser cercar un col·leccionista que tenia una figura de Sant Antoni signada per un tal José Sala, acompanyada de les paraules ‘Sarreal’ (Sarral) i de ‘Rasa Sabatera’.

«Resulta que a la carretera que va de Sarral a Santa Coloma hi ha un espai que li diuen ‘Mas dels Ninos’- avui inexistent-, perquè la tradició diu que s’hi feien ninots i que es troba al costat de l’anomenada Rasa Sabatera», relata l’historiador de l’art, per la qual cosa, els Sala podrien ser els habitants d’aquell mas. El trencaclosques començava a tenir sentit.

Tot i que la peça que han recuperat porta la signatura de José i no de Joan, es creu que el diccionari Ràfols va referenciar el personatge d’oïdes i que, en realitat són la mateixa persona. Igual passa amb ‘el Jueu’, «pot ser la mateixa persona o algú de la família, ho desconeixem», diu Amorós. «Al poble no hi ha cap arxiu municipal ni eclesiàstic més enllà del segle XIX, per tant la cerca no és senzilla», apunta.

La figura de Sant Antoni, és l’única pista artística d’en Sala que tenen, per tant, «no tenim l’univers de la seva obra per reconèixer i destriar altres peces», lamenta Amorós. «Segur que hem vist més peces seves i no sabem que són d’ell», apunta.

Segons s’ha trobat al registre civil, se sap que en José Sala va néixer a Gràcia, a Barcelona i que va venir a viure a Sarral, probablement, per provar sort amb la venda d’escultures en un mercat menys saturat que el de la capital catalana. «Era una família que feien figures de pessebre i també de Setmana Santa i les venien en fires properes a Sarral. El fet que la filla fos escultora, li venia per tradició familiar, la seva formació hauria estat a casa», explica en Joan Yeguas. «Es donen molts casos de dones que han treballat pels seus pares i que no han sortit a la història», afegeix. L’Eulàlia, però, va morir molt jove, per la picada d’una serp, segons queda documentat.

A partir de la mort de l’Eulàlia, es perd la pista de la família al poble, la qual cosa indicaria que, segurament, no va tenir descendència.

A la recerca de noves peces

Ara, amb una sola peça d’en Sala a les mans, es vol arribar més enllà i trobar-ne més. «Tenim un punt de partida, hem iniciat un camí i la nostra recerca segueix oberta, esperem que apareguin noves peces», conclou Yeguas. El resultat d’aquesta investigació es presentarà a l’Aplec de Treball número 38 del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

Temas

  • Sarral
  • patrimonio

Comentarios

Lea También