Els incendis provocats per cremes de restes vegetals es disparen

Amb l’arribada de la primavera –tot i que també se n’han produït en mesos anteriors– comencen els incendis provocats per la crema de restes agrícoles. És el que va passar fa una setmana a Senan, al dia següent a Pira i dijous a la Palma d’Ebre. Alguns d’aquests cassos acabaran a la Fiscalia de Medi Ambient. L’any passat, el Ministeri Públic va enviar al Jutjat nou incendis –dels quals es coneixia autoria- perquè s’investiguessin i, en el seu cas, es jutgessin.

Cap a un quart d‘una de la tarda del passat diumenge es va iniciar a Senan l’incendi forestal més important de l’any –i també de 2020–. Va cremar 41,44 hectàrees, més que en tot l’any passat. Des del primer moment, els agents rurals tenien clar quina era la causa: una crema de redoltes al costat d’un marge que separava la zona de conreu del bosc. Les flames van agafar ràpidament la massa boscosa i, empeses pel vent, van avançar ràpidament. Ahir, els bombers encara continuaven treballant sobre punts calents perquè havia fumeroles a la part alta de l’incendi dins de zona cremada.

Tot sembla indicar que el responsable de la crema acabarà sent jutjat per un delicte d’incendi forestal per imprudència. Cal recordar que a partir del dia 15 de març es necessita un permís especial per poder cremar exclusivament restes agrícoles. Però aquestes autoritzacions no es donen per fer-ho en diumenges ni dies festius.

Però el cas de Senan no ha estat l’únic d’aquesta setmana. El dilluns, els bombers van haver d’apagar un petit foc a Pira també originat per una crema que es va descontrolar. El mateix passà dijous a la tarda a la Palma d’Ebre, la Ribera d’Ebre. Segons els agents rurals, una crema de restes agrícoles mal apagada, sense reserva d’aigua i a menys de 25 metres de terreny forestal, era estat la causa d’un incendi que va cremar dues hectàrees de pi blanc i matolls.

«Les cremes de restes agrícoles, si no s’han pres les mesures de seguretat i seguit les condicions que marca la Generalitat, com el fet que no es facin lluny de masses arbòries, és delicte», subratlla el fiscal coordinador de Medi Ambient de Tarragona, Ignacio Monreal. Això sempre s’aplica quan el terreny cremat és forestal, i està penat d’un a cinc anys de presó i multa de 12 a 28 mesos. Si no ho és, s‘ha de determinar si es tracta d’una imprudència greu que hagi pogut tenir un perjudici pel sòl –com contaminació d’aqüífers–. Aquests tipus de sinistres comporten una pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a 24 mesos. «Si són boscos de ribera o matolls, per mi són també forestals i, per tant, delicte», diu el fiscal, qui reconeix que «arriben molts atestats per cremes agrícoles».

Durant l’any passat –cal recordar que va haver-hi molts pocs focs per la pandèmia–, la Fiscalia de Tarragona va obrir quatre diligències d’investigació. Una va ser per un foc ocorregut el 15 de gener a Bítem, Tortosa, que va cremar 1,2 hectàrees. Una altra va ser per un foc el 29 de setembre als termes de Torre de l’Espanyol, Garcia i Vinebre i que va cremar aproximadament una hectàrea. Els altres dos s’havien originat el 2019: un a Flix i l’altra, a Tivissa. Durant el 2020, la Fiscalia va arxivar un els cassos i en va portar nou al Jutjat ja que la majoria s’havien obert el 2019. Precisament, aquest any es van incoar 23 diligències, arxivant-se deu i denunciant davant el Jutjat sis.