Más de Camp

Els municipis amb nuclics disseminats reclamen ajudes per la seva singularitat

Han d’assumir moltes més despeses perquè cada població vol tenir els mateixos serveis que el poble principal

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
L’Ajuntament de Querol s’ha de fer càrrec d’una carretera de set quilòmetres, que porta als nuclis habitats. Foto: A.J.

L’Ajuntament de Querol s’ha de fer càrrec d’una carretera de set quilòmetres, que porta als nuclis habitats. Foto: A.J.

Sumen 1.738 habitants –segons el darrer cens– però estan repartits entre 26 nuclis de població. Són quatre petits municipis de l’Alt Camp i la Conca de Barberà: Mont-ral, Aiguamúrcia, Querol i Pontils. És una mostra dels que, a part del nucli important, n’hi ha d’altres disseminats pel terme municipal. Això fa disparar les despeses municipals, que no tindrien si la població estigués concentrada, reconeixen els alcaldes.

Demanen que aquest factor de desplegament pel territori s’hauria de tenir en compte a l’hora d’atorgar subvencions o ajudes, perquè d’uan forma indirecta ajuden a preservar el territori. «Si volem que els pobles petits es mantinguin vius, se’ls ha d’ajudar», assenyala l’alcaldessa d’Aiguamúrcia, Dolors Palma. De no ser així, afegeix, «s’acabarà castigant la població i la gent marxarà».

A Pontils tenen parcs infantils també Vallespinosa i Seguer. Foto: A.J.

El municipi d’Aiguamúrcia, amb un padró de 930 habitants, es potser el que té més nuclis disseminats, nou en total. A part del poble hi ha Santes Creus, l’Albà, les Ordes, Pla de Manlleu, les Pobles, les Destres, els Manantials (tocant a Santes Creus) i Mas d’en Parés (aquesta dues darreres són urbanitzacions). Això representa molts mal de caps per a l’Ajuntament, reconeix l’alcaldessa. En el tema de depuradores en necessitarien cinc per anar bé, “segures, quatre”. En principi, de la construcció se n’ha de fer càrrec l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Una cosa ben diferent serà la gestió i el manteniment.

Quan a centres educatius, hi ha dues escoles, amb un centenar d’alumnes en total: una a les Pobles –que abans estava a Santes Creus– i l’altra a Pla de Manlleu. Aquesta darrera té dues terceres parts de l’alumnat d’altres municipis o nuclis d’Aiguamúrcia propers. «L’Ajuntament s’ha de fer càrrec de la neteja, del manteniment. I quan s’ha hagut de desinfectar pel tema de la Covid-19, els diners també han sortit de les arques municipals. I rebem només un tant per alumne, com tothom. En canvi, tenim dues escoles a mantenir».

El mateix passa en matèria sanitària. El municipi d’Aiguamúrcia té tres consultoris: el més gran està a Santes Creus i els altres dos, a les Pobles i Pla de Manlleu. Això suposa una despesa de neteja, de consum d’aigua i electricitat, de calefacció, etc.

També tres nuclis tenen el seu local social. Actualment l’únic que és municipal és el Casalot, però està tancat. A les Pobles n’hi ha un que és de la Societat, que és qui el gestiona, a l’igual que el del Pla de Manlleu, però ara està tancat també. I de parcs infantils, un a cada nucli.

A Aiguamúrcia, les escoles estan a les Pobles (a la foto) i Pla de Manlleu. Foto: A.J.

En el servei de brossa passa el mateix: «A Santes Creus, Pla de Manlleu, les Pobles i Mas d’en Parés tenen entre tres i quatre illes de contenidors. I la resta una com a mínim. I algunes masies disseminades volien contenidors a 300 metres». L’alcaldessa recorda que moltes d’aquests masos no pagaven brossa, malgrat que l’ordenança posava que ho havien de fer. «Això generava un dèficit en el servei. Al regularitzar el padró ho hem detectat».

El municipi disposa de cinc pous amb la seva corresponent bomba per extreure l’aigua. A part del consum també s’ha de tenir en compte el manteniment.

L’autobús que va del Pont d’Armentera a Tarragona es desvia de la carretera i para tant a Santes Creus com a Aiguamúrcia. I això té un cost per l’Ajuntament», apunta l’alcaldessa, qui recorda que abans el Consistori posava una furgoneta de vuit places que anava a les Pobles i Mas d’en Parés a recollir passatgers per portar-los fins a Santes Creus per enllaçar amb l’autobús regular.

Sí que de piscina municipal només n’hi ha una, «no la va fer l’Ajuntament. És la que tenien els Manantials i la vam assumir l’Ajuntament», diu Palma, a la vegada que reconeix que «altres nuclis també han demanat aquest equipament. I que sigui cobert».

Al municipi de Mont-ral fins i tot Farena té el seu DEA. Foto. Aj. Mont-ral

Mont-ral: quatre nuclis i masies

A l’altre extrem de l’Alt Camp, dalt la muntanya, hi ha el municipi de Mont-ral, que també té els nuclis de Farena, l’Aixàviga i Bosquet, a més a més dels masos dispersos de la Cadeneta i Cabrera. Són sis nuclis amb 168 habitants. L’alcalde, Francesc Xavier Pagès, apunta que alguns dels serveis només estan a Mont-ral, com ara el col·legi i el parc infantil. «Els altres nuclis ens han demanat una zona de jocs, però no tenim espai públic», diu. El consultori mèdic, però, arrel de la Covid-19, està tancat i els veïns han d’anar al CAP d’Alcover. Sí que l’Ajuntament ha de fer front al pagament de dos pous: el de Mont-ral –que subministra també a l’Aixàviga– i el de Farena.

Quant l’enllumenat públic n’hi ha als quatre nuclis «i encara l’estem renovant”. De festa major n’hi ha a Mont-ral i Farena, i festes d’estiu a l’Aixàviga i la Cadeneta.

Pontils: 122 habitants en sis nuclis

Un dels municipis amb menys població (122 habitants) de la demarcació és Pontils. A part d’aquest nucli hi ha Valldeperes, Viladeperdius, Santa Perpètua de Gaià, Seguer i Vallespinosa. «La despesa es multiplica pel nombre de poblacions que tens», reconeix l’alcaldessa, Sara Janer. Comença recordant que cadascun del sis nuclis tindran depuradora: «Estem redactant projectes amb l’ACA per començar la construcció a Pontils i Vallespinosa. Per al proper any es preveu Seguer i Santa Perpètua. I l’any següent Valldeperes i Viladeperdius». Els nuclis estan allunyats i no es poden connectar entre ells».

La despesa en locals socials es multiplica per quatre, perquè en tenen Pontils, Seguer, Vallespinosa i Santa Perpètua, «i tots estan en funcionament». De parcs infantils n’hi ha a Pontils, Vallespinosa i Seguer, «però la idea és que n’hi hagi un a cada poble». I tots els nuclis tenen enllumenat públic, amb el seu comptador, perquè són xarxes individuals. L’Ajuntament té a mitja jornada una persona que només es dedica a fer analítiques diàries als sis dipòsits d’aigua. »Això suposa tres hores de voltar per cada poble. És una exigència que ens va posar l’ACA fa dos anys. I quan aquesta persona fa vacances n’hem de contractar una».

Querol: quatre urbanitzacions

Querol, amb 518 habitants, només té Bonany com a nucli històric habitat –d’Esblada només queda l’antiga rectoria però té masies disseminades al voltant–. Però sí que tenen quatre urbanitzacions: Can Llenas, Mas Bermell, Mas Gassons i Ranxos de Bonany. Tots els nuclis tenen parcs infantils.

El municipi comptava amb dos consultoris mèdics, un a Querol i l’altra a Ranxos de Bonany. Però els dos estan tancats, recorda l’alcalde, Jordi Pijoan. Els pacients de Querol han d’anar al Pont i els de les urbanitzacions, a Pontons. No tenen cap escola i cada urbanització té la seva captació d’aigua, i l’Ajuntament es fa càrrec de la de Querol i Bonany. I sis locals socials, dels quals quatre estan cedits a entitats, «però l’Ajuntament fa el manteniment». També tots els nuclis tenen pistes esportives –excepte Ranxos–. També surten de fons municipals els diners per al manteniment de la carretera que va a Montagut, de set quilòmetres. «Uneix el poble amb les urbanitzacions i ens suposa una despesa molt important», recalca Pijoan.

Les peticions

Dolors Palma considera que la situació «econòmica i mediambientalment és insostenible. S’han de centralitzar serveis», diu. «Si volem fer els pobles, que es mantinguin vius, s’han d’ajudar als pobles petits». Assenyala que Aiguamúrcia té un territori «protegit per tot arreu. No podem viure de les indústries. Els parcs eòlics, per coherència, no es poden defensar perquè en afecten i condicionen. La nostra vida econòmica l’estan limitant i ens escanyen». De totes maneres, és optimista i creu que cap nucli desapareixerà.

Francesc Xavier Pagès es mostra content que hagi habitants dispersos pel territori, «perquè és una forma de tenir-lo vigilat i protegit, a l’igual que els antics masos, el paisatge i el patrimoni natural». «Qualsevol ajuda serà benvinguda», diu, a l’hora que recorda que la Diputació subvenciona la contractació d’artistes per a les festes.

També reclama més subvencions Sara Janer i fa un crit a les administracions perquè «haurien de mantenir el territori i que les subvencions tinguessin en compte aquests paràmetres. Haurien de tenir una sensibilitat pels municipis petits amb pocs recursos. És multiplicar els serveis que hem d’oferir i a canvi no tenim contraprestacions».

«Hauríem de fer un front comú amb els municipis que ho pateixen per reclamar ajudes», diu Jordi Pijoan. «S’hauria de tenir en compte la singularitat dels municipis com el nostre, amb una gran extensió, de 72 km2 i vuit nuclis disseminats».

Temas

Comentarios

Lea También