Fer la calçotada a Valls en una antiga fàbrica d’anís

Comencen les obres per rehabilitar la Licorera Vallense i transformar-la en un restaurant que obrirà les seves portes cap al mes de setembre

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Ja han començat les obres per rehabilitar la planta baixa de l’edifici. FOTO: J.G.

Ja han començat les obres per rehabilitar la planta baixa de l’edifici. FOTO: J.G.

«Era gairebé un tema romàntic de voler fer coses per Valls. Volíem recuperar un edifici que estava a punt de caure», explica al Diari Enric Castells. Ell, juntament amb els xefs Andreu Guasch i Joan Castells, s’han aventurat a obrir un nou restaurant a la capital de l’Alt Camp per oferir calçotades i, alhora, salvar un immoble que forma part del patrimoni industrial de la ciutat.

«Tots tres som de Valls de tota la vida. És quasi bé una obligació sentimental recuperar una peça com aquesta perquè la gent la pugui visitar», afegeix Castells. L’edifici en qüestió és l’antiga Licorera Vallense, situada a la cruïlla entre la carretera de Tarragona i la d’Alcover, on es fabricava l’Anís Mallorquí.

El projecte de recuperació de l’immoble va començar a sonar fa gairebé dos anys. Però no ha estat fins ara que s’està començant a materialitzar. Com ha passat amb molts negocis, la pandèmia ha fet retardar alguns aspectes burocràtics i la incertesa econòmica també ha provocat que el procediment anés més a poc a poc del que s’esperava. «En cap moment ens hem plantejat tirar endarrere el projecte, malgrat la situació», puntualitza Enric Castells. Aquests dies ja es poden veure diversos operaris a la zona realitzant les tasques de rehabilitació de la planta baixa de l’immoble, la primera que s’adequarà, ja que és el lloc on ha d’anar ubicat el restaurant, que té previst obrir les seves portes cap al mes de setembre d’enguany, amb l’objectiu d’estar a punt per a la temporada de calçotades a finals d’any. Precisament, la planta baixa, d’uns 600 metres quadrats, serà on se situï el restaurant que, a part d’oferir calçotades, també servirà amanides, carns i peix a la brasa, entre d’altres. En aquests moments, s’han picat sostres i parets per poder seguir amb les obres de rehabilitació. «També hi haurà un celler a sota, que la gent podrà veure quan passi i la cuina estarà oberta», explica el propietari. A més, una de les portes que dona a la carretera d’Alcover es canviarà per vidre i «l’interior de local serà visible des de fora», apunta Castells.

Una ruta temàtica

La intenció és que els visitants, un cop entrin al local, sentin que es troben en un edifici amb una història per explicar. Per aquest motiu, l’interior de l’establiment mantindrà viu el record de l’antiga fàbrica, ja que permetrà fer una mena de ruta temàtica sobre el món de l’anís i la feina que es desenvolupava en el lloc dècades enrere. «Hi haurà una sala que representarà una botiga, amb caixa enregistradora i ampolles antigues», explica Castells. «També intentarem reproduir la zona d’embotellament de la licorera i l’àrea d’emmagatzematge. I al lavabo volem representar l’antic laboratori del celler, a més de diverses sorpreses que trobarà el client», assegura.

Si el negoci va bé, la intenció dels tres socis és anar rehabilitant la resta de l’edifici escales amunt, per fases, adequant el segon pis i les golfes i així poder recuperar-lo tot sencer. De moment, a part de la planta baixa, també s’ha adquirit el jardí de la finca del costat i s’ha agregat com a futur pati interior del restaurant on hi haurà el bar, amb un disseny més modern, fora del concepte temàtic que hi haurà a dins.

Pel que fa al nom del nou establiment es conservarà l’essència de l’original però es dirà ‘Licorera vallenca’, traduint el gentilici al català. Com a curiositat, «en època de Franco els van obligar a posar el nom en castellà, però les últimes tirades d’anís que van fer ja estaven etiquetades com a ‘vallenca’», assegura Enric Castells.

Aquest afany de voler conservar l’essència de l’edifici ha fet que els tres socis s’estiguin plantejant fins i tot la possibilitat de poder fabricar també anís, com es va fer en el passat entre les parets d’aquest emblemàtic immoble de Valls. «Seria una tirada petita, d’unes 500 ampolles, per exemple», aventura el propietari.

Per a fer-ho possible, no descarten cercar la recepta original de l’Anís Mallorquí a través de la família que el fabricava, tot i que hi ha procediments que es feien servir en l’època i que ara estan prohibits o que han canviat totalment. Una altra opció és utilitzar la recepta que feien servir a la seva pròpia família, que també era fabricant d’aquest licor, en aquest cas de l’Anís Magriñà i «potser podríem recuperar aquesta recepta, el cas és que tenim ganes de fer un nou anís a Valls», confessa Castells.

Temas

Comentarios

Lea También