Francesc Sans i Bonet: «Ser Santjoaner ha de suposar un clam a la música tradicional»

«Amb il·lusió i absoluta sorpresa». Així ha rebut el músic Francesc Sans i Bonet el títol de Santjoaner, en el marc de la Festa Major vallenca. «Quan fas la teva feina no la realitzes perquè et facin un reconeixement», assegura Sans al Diari. Pel que fa a la sorpresa, malgrat que ja fa mesos que se sap que ell ostentaria el títol, «la proclamació havia de ser l’any passat però es va suspendre i aquells que ho sabien van guardar el secret i no es va filtrar durant un any i no en vaig saber res fins ara», relata. En Francesc és músic. Va iniciar-se en el món de la gralla l’any 1986 i en el del sac de gemecs el 1989 i també es dedica a la investigació del marc festiu i dels instruments des d’un punt de vista històric i organològic. Forma part dels grups Bufalodre, en les seves diferents formacions i és un dels músics habituals en festes majors patrimonials d’interès nacional.

«M’agradaria que aquest reconeixement transcendís més enllà de la meva persona i que fos un clam en favor de la música tradicional, perquè és la nostra música, som nosaltres», expressa. «És una feina que hem de fer tots, creant un públic, uns programadors i bons productes», diu.

Sans està d’enhorabona per partida doble. A banda de la proclamació, avui presenta ‘L’infinit’, el seu primer treball musical en solitari. «Està creat amb la idea de batallar per obrir públics al món de la música tradicional», diu.

Pel que fa a la programació de música d’arrel per Sant Joan «és lloable, m’agradaria que a molts llocs fos igual que a Valls, que hi hagués respecte pels músics i pel que aporten a les festes patrimonials», afegeix. Fa molts anys que Francesc Sans fa ballar l’Àliga de Valls, per tant és un dels moments més importants per a ell. «No me’n cansaria mai, m’emociona molt i em connecta amb les meves arrels», afirma.

L’acte de proclamació de Santjoaner va tenir lloc a Casa Caritat ahir a la tarda, amb una pluja intermitent i on es va reconèixer la seva implicació en la festa i l’aportació en la cultura popular i la música d’arrel.

El mateix espai va acollir la tronada inaugural i el lliurament de les sabates als aliguers. «L’Àliga de Valls té un ritual molt concret, només surt dos cops a l’any, per Corpus i per Sant Joan», afegeix al Diari el president de la Unió Anelles de la Flama (UAF), Albert Oliva, que recorda la història que hi ha darrere d’aquest costum. «Com que només hi havia una persona que ballava l’Àliga, de propietat municipal, i l’Ajuntament volia que anés ben vestit i calçat, li regalava les sabates i aquest costum s’ha mantingut fins ara».

22a Trobada de gegants

A més, ahir a la tarda la plaça Sant Jordi va ser l’escenari de la 22a Trobada de gegants, organitzada per la colla gegantera El Calçot, amb l’exposició de les figures i al vespre, va tenir lloc la mostra de balls amb música, llum i so amb gegants i capgrossos d’arreu de Catalunya.