Josep Maria Porta: «Hem de fer pedagogia: si té papers vells, no els llenci»

Va començar la seva tasca a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà tot sol, alhora que aquest es va posar en marxa. En Josep Maria Porta ha estat 38 anys al capdavant de l’arxiu i ara es jubila emportant-se centenars d’històries i records a la butxaca deixant un equip de professionals vetllant per la salvaguarda del patrimoni documental de la comarca.

Com va anar a parar a l’Arxiu Comarcal de la Conca?

Hi soc des del començament. L’Arxiu es va inaugurar l’any 1982, però va començar a funcionar l’any següent i va ser dels primers arxius comarcals que es van fer. Em vaig presentar al concurs i el vaig guanyar, feia quatre mesos que m’havia casat, estava content de treballar al meu poble i, de sobte, m’envien a Salamanca, on els famosos papers, i vaig anar a arreglar-los i microfilmar-los. Sis mesos després, quan ja havien acabat les obres de Montblanc vaig venir cap aquí.

I va començar des de zero.

Era jo sol i vaig estar així fins al 1989. Després van contractar dues persones per a fer inventaris i vam començar a ingressar els fons municipals i ara tenim 16 dels 22 municipis de la comarca ingressats. Primer costava però després, hi havia cua per ingressar la documentació, quan els pobles van veure la tasca que feia l’Arxiu. És de les coses que n’estem més satisfets.

Deu haver notat un gran canvi des dels inicis fins a l’actualitat.

Quan jo vaig començar no hi havia ni telèfon i em vaig haver d’espavilar. Ara hi ha un servei d’arxius molt potent i ben organitzat. Hi ha pressupost i abans no hi havia pràcticament res.

Quin és el millor record que té de la seva etapa a l’Arxiu?

Recordo una història que vaig quedar parat. Uns néts buscaven el seu avi i van trobar que havia mort a Vallfogona, gràcies a un llistat de persones ingressades a l’hospital que tenim aquí i ens vam posar a plorar tots, va ser molt emotiu. També recordo les activitats de difusió que hem fet, com el cinema o amb els estudiants que venen a l’arxiu i et fan preguntes que arriben a l’ànima.

Quina creu que ha estat la contribució de l’Arxiu a la comarca?

Salvaguardar el patrimoni, fer-lo accessible i difondre’l, però la gent no pensa que dels fons documentals que estan ben organitzats, molts cops n’han sortit monografies i llibres i de vegades no es té en compte la contribució social d’organitzar la documentació per a fer-la accessible.

Falta pedagogia per explicar la feina que es fa als arxius?

Potser si, però he vist que això és un mal de tots els arxivers que ens hem d’obrir més. Amb la digitalització dels arxius, la gent ha entrat més i la canalla també per a fer treballs i t’agraeixen la salvaguarda del patrimoni documental de la comarca i la gent ho veu.

Quin és el document més valuós de l’Arxiu?

El més antic data del 1173 a Savallà del Comtat, és una acta notarial, però el document al qual tinc més estima és el cadastre de Montblanc del 1731, amb el que vaig fer la meva tesi. Cada dissabte durant tres anys anava a l’Ajuntament a treballar-lo i vam saber com era Montblanc la segle XVIII i li tinc una estima especial.

Un dels problemes que hi ha des de fa anys a l’edifici actual és la manca d’espai.

Tenim 2,5 quilòmetres de documentació en paper. Vam fer un estudi i calculem que hi ha més de 3.000 metres de documentació en paper per la comarca. L’arxiu ha de tenir capacitat per, a curt termini, ingressar tot el paper que hi ha per la comarca i ara no és així, fa temps que estem plens. Abans es prioritzava posar els arxius en edificis històrics per recuperar-los però ara el nostre no és funcional i fer reformes implicava modificacions que no es podien fer. Em sap greu marxar a un altre lloc, però s’ha de fer un arxiu nou.

Precisament ara sembla que Montblanc tindrà un arxiu nou. Com hauria de ser?

El projecte contempla poder tenir 7.000 metres lineals al nou arxiu, que estarà totalment adaptat als d’avui en dia.

Ha estat gairebé una batalla personal?

Des de feia anys que tenia dues fites al cap. Una d’elles era per amistat. Érem molt amics amb el fotògraf de Nou Estudi de Montblanc i jo sempre li deia que quan es jubilés, havia d’ingressar a l’Arxiu el seu material i la darrera setmana abans de la jubilació ho va fer. L’altra fita era la de tenir un arxiu nou. Just abans de jubilar-me el ple de Montblanc va votar per unanimitat de disposar d’una parcel·la per fer l’arxiu. Falta que la Generalitat ho accepti i es faci el projecte executiu perquè es puguin començar les obres.

Quina creu que ha estat la seva empremta per a l’Arxiu?

He intentat amb tot l’equip fer molta feina de salvaguarda del patrimoni perquè si no, s’hauria perdut molta cosa. Hem salvat aquest patrimoni, l’hem fet accessible, hem mirat que sempre fos comarcal i hem fet activitats de difusió perquè la gent veiés la importància del patrimoni documental. Sempre he volgut intentar que la canalla que ens ha visitat coneguessin la nostra feina i fer pedagogia que si tenen papers vells no els llencin.

Com ha passat aquests darrers dies abans de jubilar-se oficialment?

Les treballadores m’han fet una sorpresa a la façana de l’edifici, amb un roll-up penjat i ara tothom sap que em jubilo i quan vaig sortir de l’Arxiu vaig veure’m penjat a la façana. Han estat dies de molta emoció, vaig enviar correus electrònics a molts contactes explicant que em jubilava i tothom m’ha contestat i m’han emocionat molt les respostes.

Que farà a partir d’ara? Seguirà vinculat a l’Arxiu?

Tinc algun treball pendent que faré amb més tranquil·litat, no vull feinada ara. Porto tota la vida llegint per la feina i ara tinc molts llibres per llegir tranquil·lament i gaudir-los. Espero seguir vinculat a l’Arxiu, no em vull posar amb la nova direcció, jo ja he plegat, però sempre que em necessitin hi aniré.