L’Albada, l’amistat i la familiaritat de tota la vida a Valls

Format per quatre carrers amb 36 cases, va ser el primer barri que es va fer a Valls després de la Guerra Civil

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
La tranquil·litat i la quietud són les característiques principals del barri. FOTO: FABIÁN ACIDRES

La tranquil·litat i la quietud són les característiques principals del barri. FOTO: FABIÁN ACIDRES

«Aquest va ser el primer barri que es va fer a Valls després de la guerra, als anys quaranta, en forma de quatre grups de cases», explica la presidenta de l’associació de veïns del Grup Albada, Maria José Arcas.

Dels primers veïns en queden només un parell, ja que ens estem remuntant a vuit dècades enrere. La resta del veïnat s’ha anat renovant i «ara comencem a tenir gent més jove, ja que fins ara era un barri format per gent bastant gran», diu.

Aquella estructura que va bastir el barri des dels inicis es conserva intacta, amb 36 cases, ubicades als carrers Bonaventura Casas, Eduard Castells, Guasch Homs i Pau Mercadé, tots quatre paral·lels.

És un barri molt petit. Això fa que la familiaritat sigui inevitable. «Tots ens coneixem i encara mantenim aquella essència d’abans, de sortir a l’estiu a la fresca, de fer petar la xerrada. Això és conserva, per sort» afegeix la secretària de l’associació, Fina Domingo.

Les seves petites dimensions no donen cabuda a serveis dins del barri, ni a botigues ni altres establiments comercials, ja que només hi ha habitatges. «També tenim una mica de placeta per deixar els cotxes», afegeix la presidenta.

La relació entre els veïns, com si es tractés d’un petit poble dins de la ciutat, ha marcat, sens dubte, l’evolució del barri. «Anys enrere es feia una petita festa major, la setmana abans de Sant Jaume», explica la Fina Domingo, però es va deixar de fer. Als anys noranta es va reprendre aquest esperit de trobada entre els residents i «un grup de veïns que tenien canalla petita va començar a fer un sopar per Sant Joan al carrer», recorda. «Era un acte molt familiar, cadascú portava el que tenia per casa i es feia l’àpat», apunta la secretària.

A part de la familiaritat, l’Albada és un barri tranquil. «Si vols venir a fer una cura de son, pots venir aquí, perquè no hi ha soroll», expressa Domingo. Aquesta calma fa que, si algun cop passa alguna cosa, «ens n’adonem de seguida», apunta la presidenta. A més, «estem a cinc minuts a peu de tot arreu, del centre, però vivim apartats i amb la tranquil·litat que tenim un bon veïnat», expliquen.

Aquesta harmonia veïnal, però, contrasta amb algunes reivindicacions històriques que arrossega l’Albada des de fa anys i que no s’acaben de desencallar. «El barri està molt deixat per les administracions», comenta la presidenta.

«Tenim moltes mancances», afegeix. Una de les més evidents és la il·luminació dels carrers. «Tenim uns llums que no il·luminen, són antics i hi ha fanals trencats», explica. «S’hauria d’arranjar aquest tema. Seria el repte de futur que té el barri, perquè a la nit quasi no s’hi veu», diu Arcas. «Fa por sortir a llençar la brossa, la il·luminació és nefasta», apunta la secretària.

Els carrers, a més, també són una altra preocupació per la junta de l’associació, ja que fa 50 anys que no s’arreglen. «S’haurien d’asfaltar. Els tenim així des dels anys setanta i, a més, aquesta obra la vam fer els veïns», recorda Fina Domingo.

«Han anat posant pegats per tapar desperfectes, però s’hauria de fer tot», diu, a més de renovar les voreres, que daten dels anys noranta. «És difícil passar-hi amb un cotxet o un carro de la compra, per exemple», afegeix la presidenta. «Entre fanals i arbres no es pot passar quan plou. S’hauria de fer un estudi per eixamplar les voreres i que s’hi pugui circular», demana Arcas. A més, el clavegueram és molt a prop de les voreres i «quan passa un camió arrenca la canonada i sempre ens han de venir a arranjar el desperfecte», explica.

Un altre problema que té l’Albada és l’estabilitat d’un mur que s’està dilatant. «El barri té desnivell i tenim un mur de contenció en una zona on estava projectat fer un carrer que no s’ha fet mai i ara és un caminet», relata la presidenta. «Aquest mur està fet amb terra i es va donant a poc a poc i qualsevol dia anirà a terra», lamenta. «La seguretat d’aquest punt és fonamental i de moment no ens ho solucionen», expressa. «El perill de despreniment és real, perquè els cotxes hi aparquen a sobre».

Els veïns del barri volen exposar totes aquestes qüestions a l’Ajuntament, «però tot s’ha estancat molt amb la covid. Ara estem a l’espera que ens puguin rebre i exposar tota la problemàtica que tenim», manifesta la secretària de l’associació veïnal.

Com que el l’Albada ha passat de ser un barri habitat per gent gran a acollir gent més jove, els veïns consideren que l’Ajuntament hi podria instal·lar un parc infantil, «perquè la canalla ara ha de jugar al carrer» i també una zona de parc de salut, com s’ha fet en altres zones de la ciutat.

Temas

Comentarios

Lea También