La biomassa, el revulsiu perquè l’explotació forestal sigui rendible

Després de dècades sense que es tragués cap rendiment dels boscos de la demarcació de Tarragona, la qual cosa provocà una deixadesa i acumulació de matèria vegetal, el sector comença a tornar a treballar a la forest. I es fa a través de Plans Tècnics Forestals, que abasten un mínim de 3.000 hectàrees per extreure un profit econòmic i també serveix en la prevenció contra els incendis forestals. Hi ha dos plans aprovats que afecten la serra del Montmell, dos més en fase d’aprovació a la zona d’Alcover, i dos més en redacció a Figuerola del Camp i la Palma d’Ebre.

També s’està treballant per determinar un altre a l’àrea de l’Arbolí i un a la de Santa Coloma de Queralt, assenyala Jordi Garrafes, gerent de Boscat, Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals. Un dels punts importants per al sector és que si bé fins ara les estelles triturades dels arbres s’enviaven en vaixell cap a Itàlia, des de fa cinc anys serveix per abastir les calderes de biomassa, que cada vegada tenen més ajuntaments.

I és que la proliferació de calderes a biomassa en diversos municipis de la demarcació –una iniciativa impulsada per la Diputació– ha fet que els propietaris forestals vegin una sortida a part del material acumulat als seus terrenys. «Des dels anys 60 els boscos s’han anat abandonant, principalment els de les comarques de Tarragona», reconeix el gerent de Boscat. Ara, s’intenta revertir la situació amb un instrument per dinamitzar el territori per recuperar la gestió forestal: «Sense planificació és difícil seguir endavant amb aquesta gestió».

Planificació

Per materialitzar aquesta gestió es redacta un Pla Tècnic Forestal, «és una planificació, amb una superfície de com a mínim 3.000 hectàrees. Es defineix en quines zones es poden tallar arbres aplicant una gestió forestal sostenible, amb un calendari d’actuacions». En aquest pla s’incorporen tots els elements que fan referència a la prevenció d’incendi, amb franges de protecció o zones estratègiques de prevenció dels grans incendis forestals.

El promotor del pla és l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona i des de Boscat «els donem suport i impulsem». A l’hora de redactar un projecte en concret «ens permet dimensionar, fer unes estimacions de quant producte pot sortir del bosc. I el primer és la biomassa, que és el de menys qualitat», recorda Garrafes.

El tronc és el principal material, d’on surten diferents productes. Per un costat està la fusta de serrar, que serveix per fer estructures o per embalatges, com ara palets. La resta és per triturar i per estelles de qualitat, que és el que es destina a les calderes municipals.

També hi ha l’estella industrial, quan l’arbre no és apte per a fusta, com per exemple quan està cremat. Es tritura completament, tant el tronc com les branques.

Un dels objectius actuals que s’intenta ara és que el producte (la biomassa) es consumeixi en l’àmbit local o de proximitat, d’acord amb el projecte de la Diputació.

Ja fa uns anys es van posar en marxa dos plans a la serra del Montmell, que també afecten el terme de Vila-rodona. I ara, el que està en fase d’aprovació per part de la Generalitat és el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal conjunt del sud-est de les muntanyes de Prades, amb una superfície de 3.489,64 hectàrees. Afecta dues comarques i quatre municipis: Alcover (1.560,34 hectàrees), Mont-ral (1.369,5), l’Albiol (448,7) i Vilaplana (111,1).

Del total de l’extensió, 2.933,48 hectàrees corresponen al Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Prades, que també formen part de la Xarxa Natura 2000. De l’àmbit d’actuació, 2.845,81 hectàrees són de superfície forestal.

Un dels objectius que es pretenen és definir un projecte forestal àgil i viable per als boscos de l’àmbit d’actuació, d’acord amb la situació socioeconòmica de la zona, a més de garantir la permanència i estabilitat de les masses davant pertorbacions i pel manteniment dels valors intrínsecs dels ecosistemes forestals.

També es vol practicar una gestió forestal eficaç i realista, que cerqui la rendibilitat econòmica on sigui possible, i garanteixi l’estabilitat de la massa forestal amb una aportació responsable de diner públic així com promoure la dinamització del sector forestal com un instrument de planificació i de consens a mitjà termini, i una alternativa efectiva de subministrament continu a les indústries dins l’àmbit comarcal o supracomarcal.

Tanmateix es busca treure un profit econòmic, com és beneficiar la propietat privada quan participa en plans de venda conjunta dels aprofitaments forestals, o en treballs de restauració o millora forestal dins les seves finques.

I també es persegueix permetre la priorització, la promoció i l’execució de les actuacions de prevenció d’incendis forestals. En aquest apartat, el pla preveu dos punts d’aigua, 430 hectàrees en franges de protecció en camins i 103 franges i zones de seguretat al voltant d’edificacions i zones urbanes.

La intenció és el pròxim any començar a treballar en aquesta zona, comenta el gerent de Boscat. Fa uns mesos ja hi va haver una reunió dels ajuntaments de Mont-ral i Capafonts amb l’associació per explicar-los la planificació i també perquè els consistoris es posin en contacte amb els propietaris forestals. «L’associació ja està fent actuacions en aquesta zona perquè hi ha acords amb alguns propietaris». En aquest sentit, per exemple, enguany ja s’ha subministrat biomassa a la caldera municipal d’Alcover.

Zona cremada

El pla de la Palma d’Ebre –que afecta 5.000 hectàrees també dels termes municipals de Cabacés i la Bisbal de Falset– s’està redactant actualment –estarà acabat a la tardor– i afecta una part de la zona cremada pel gran incendi de la Ribera d’Ebre de 2019. «S’està planificant les actuacions per afavorir la regeneració», diu Garrafes, el qual recorda que per decidir si s’ha de reforestar un bosc han de passar, com a mínim, cinc anys, per veure si ho fa de forma natural. De totes maneres, reconeix que és molt difícil la reforestació, «i més en aquestes zones tan seques».

No és l’únic pla que es pensa redactar en aquella zona cremada. El pròxim any se n’engegarà un altre que afectarà els termes de Vinebre i la Torre de l’Espanyol. Serà tant de zona cremada com de la que no ho està.