La cova dels Xaragalls va ser un espai d’enterraments durant 3.000 anys

Les darreres excavacions mostren els canvis amb el tractament dels morts, trobant restes de personatges rellevants

01 marzo 2021 19:30 | Actualizado a 02 marzo 2021 06:55
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La darrera campanya d’excavacions que ha realitzat l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a la cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet ha servit per a documentar l’ús d’aquest espai, constatant que la cavitat va tenir usos sepulcrals durant un període de 3.000 anys. «Tenim un seguit d’estrats que van des del neolític final, de fa 7.000 anys, fins a l’edat del bronze», explica al Diari el codirector de l’excavació, Antonio Rodríguez-Hidalgo.

«Sabem que aquesta cavitat era utilitzada com a cova sepulcral, era un cementiri on anaven dipositant els cossos dels difunts i es va fer servir per a això durant tres mil·lennis, la qual cosa genera un gran dipòsit de cadàvers humans», afegeix. És per això que en les diferents intervencions s’han recuperat una gran quantitat de restes humanes que ara s’han de sotmetre a proves per a estudiar-les.

A més, les diferents troballes explicarien els canvis en la societat del moment i també del tractament de la mort en els diferents períodes. En els inicis de la cova, es copsa un ús més col·lectiu, amb sepulcres amb més cossos. «Després abunden més els sepulcres individuals de persones de la societat», diu Rodríguez-Hidalgo. Precisament, una de les troballes més recents és el que sembla la punta d’un punyal de bronze que devia pertànyer a la tomba d’algun personatge rellevant en la societat, ja que s’observen aixovars més rics. «També hem trobat una mena de botó de bronze que devia ser d’algú important, haurem d’estudiar aquests materials per a reforçar aquestes impressions», diu l’investigador.

També s’han trobat objectes relacionats amb els usos de la cova, com dipòsits funeraris, fragments de vasos en forma de campana invertida, restes d’animals domèstics com gossos, ovelles, cabres, porcs, o restes de cavalls.

La campanya que ha dut a terme l’IPHES durant tot aquest darrer mes de febrer també ha servit per acabar d’obrir un dels accessos a la cova i poder arribar als dipòsits de sediments amb més facilitat. L’excavació de restes paleontològiques dins d’aquesta cavitat poden arribar a ser més antigues de 100.000 anys. Tot i això, la intervenció se centra ara en registrar els diferents nivells de gran riquesa en restes humanes que es troben en una altra de les entrades coneguda com la boca C de la cova.

Abans dels anys vuitanta la cova ja va ser excavada i es van recuperar diversos materials d’ús sepulcral, alguns d’ells dipositats al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Ara, el museu ha cedit temporalment part d’aquest material als investigadors perquè puguin estudiar les restes. Una d’aquestes donacions és la de dos cranis, un d’ells probablement femení, de l’edat del coure que presenta una trepanació al front. «Era una mena d’operació que es feia amb eines prehistòriques en relació amb alguna malaltia», afirma el codirector de l’excavació. La persona en qüestió no va sobreviure a la trepanació, «perquè si ho hagués fet hauria tornat a créixer os a la ferida, hi havia gent que sí que sobrevivia i l’os es regenerava», apunta.

La cova dels Xaragalls ha estat molt pertorbada per excavacions antigues no documentades i molts dels materials trobats s’han perdut a causa dels espolis. Els que s’han conservat es troben en museus com el de l’Espluga o es desconeix la seva localització. Per tal de recopilar la informació que pot contenir aquest llegat l’IPHES està fent el registre sistemàtic dels materials arqueològics trobats a la cova.

Properes actuacions

Un cop finalitzades aquestes excavacions, els investigadors ja tenen en ment les properes actuacions que s’han de fer a la cova. «Hem de reforçar la part d’allò que anomenem la prehistòria més recent i reforçar també les excavacions en nivells més inferiors, ja que pensem que els sediments allà estan intactes i molt ben conservats a la gran sala», assegura Rodríguez-Hidalgo. Els indicis que es tenen assenyalen que durant el neolític i l’edat del bronze hi va haver ocupació en la cavitat, però ara caldrà resoldre si només és sepulcral, com s’ha anat trobant fins ara, o si tenia altres usos per part de les diferents poblacions que ocupaven aquest territori.

Comentarios
Multimedia Diari