Más de Camp

La plaça Nova, elegant classicisme del porticat a Alcover

El ‘Diari’ presenta avui un nou lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’, amb l’exemple de les places Nova i Vella d’Alcover. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes) 

Joan Figuerola

Whatsapp
Interior del porticat del costat de l’ajuntament amb els pòrtics de la Casa Figuerola al fons. foto: Fabián Acidres

Interior del porticat del costat de l’ajuntament amb els pòrtics de la Casa Figuerola al fons. foto: Fabián Acidres

La plaça Nova ocupada per cases de famílies benestants pren rellevància al segle XV. Se situa al bell mig del segon recinte murat d’Alcover construït al segle XIV en forma d’ametlla seguint la traça fins avui conservada amb quatre portals d’entrada principals. Els carrers de l’Amorós i del bisbe Barberà se situen en els seus extrems longitudinals i els carrers de Santa Marina i Sant Ramon entren amb pendent en sentit transversal sota l’espai porticat. La seva orientació és ortogonal en direcció de la plaça Vella, adaptant-se millor a la topografia del lloc. En els murs del carreró d’entrada a la plaça pel carrer de Santa Marina hi ha fragments de murs i arcs de carreus escairats que manifesten el sostrat medieval del lloc.

El porticat del costat sud-est de la plaça té cinc grans arcs rebaixats i forjats de fusta amb revoltons sustentant els edificis d’una planta pis, golfes i cobertes de teula amb un ràfec de grans dimensions. La casa Figuerola construïda l’any 1692 ocupa quasi tot el front, un dels edificis d’habitatge més interessants del poble que manté la seva fisonomia original. El balcó central de barana de forja presideix la façana i la resta de balcons conserven la balustrada i fusteria motllurada original . La seqüència de petites finestres assenyalen les golfes sota un ràfec que protegeix la façana decorada amb esgrafiats carreuats.

Interior del porticat de llevant de la plaça Nova. Foto: Fabián Acidres

El llenguatge medieval d’aquest front contrasta amb el classicisme del porticat confrontat. Excepte la casa més antiga situada a llevant, el porticat d’aquest front està format per una alineació sensiblement en corba de columnes de pedra d’un elegant classicisme amb la casa de la Vila construïda l’any 1581, l’edifici representatiu de la plaça. Conserva elements originals destacables com el porticat amb pilastres de secció circular, capitells i mènsules sustentant jàsseres de grans dimensions i els forjats de fusta acabats amb mènsules en voladís. La façana de carreus escairats de l’interior del pòrtic es composa de tres portalades i dos òculs sobre les portes laterals més petites seguint l’ordre renaixentista. Restes arquitectòniques renaixentistes conservades en successives reformes al llarg del temps, la disposició de l’escalinata central amb un badalot rebent la llum de la coberta i l’antiga presó són elements destacats de l’edifici. La façana de les plantes superiors manifesta una composició tardana amb balcons, finestres, cornisa i timpà central.

Al final del segle XVI i els inicis del segle XVII Alcover experimenta un període significatiu de la seva història amb un notable creixement demogràfic i una expansió urbana sobrepassant la muralla. L’arquitecte Pere Blai, el màxim exponent de l’arquitectura renaixentista de l’Escola del Camp, participa junt amb altres arquitectes en la construcció de magnífics edificis d’Alcover amb el nou llenguatge classicista. L’església parroquial de l’Assumpció, la mutilada capella de la Concepció davant del portal de Saura, la capella del convent de Santa Anna i les cases particulars de Ca Cosme i de l’Abadia són edificis sorprenents que manifesten l’arquitectura del primer renaixement italià encaixats en la vila medieval. Un moment cultural excepcional d’Alcover que va contribuir a la difusió de l’arquitectura classicista en l’arrelada tradició gòtica de Catalunya.

El porticat de ponent de la plaça Nova. foto: Fabián Acidres

L’any 1059 apareix documentat per primera vegada el nom de Santa Maria d’Alcover i al 1166 el rei Alfons II dóna la carta de població a la vila. La vila d’Alcover neix al llarg del camí de Reus a Montblanc, l’actual carrer Major passant davant la magnífica església romànica de Santa Maria entre els portals de Sant Miquel i el de Saura d’entrada a la vila i el carrer Major és probablement el primer carrer del poble i al seu entorn s’edifiquen les primeres cases i s’urbanitza la vila. Entre el anys 1316 i 1360 es construeix el primer recinte murat amb el mercat i l’església parroquial.

La plaça Vella situada al centre de la vila closa conserva dues cases porticades i configura un espai allargat de forma irregular entre els carrers del bisbe Barberà i de Sant Jaume seguint la topografia medieval amb pendent i esgraons a l’espai porticat. En la més ampla de la plaça en la cantonada del carrer de Sant Jaume se situa el porticat sobresortint de l’alineació de la resta d’edificis. Tres pilars de carreus petris de secció prismàtica sostenen sobre capitells dues jàsseres i un embigat amb permòdols de fusta en voladís per guanyar edificació i donar més sopluig a les activitats col·lectives de reunió i mercat de la plaça.

Els petits pedrissos de pedra adossats al mur entre els portals i els pilons de pedra protegint del gir dels carruatges de tracció animal les cantonades dels reduïts carrers d’accés a la plaça són elements funcionals d’un primitiu urbanisme medieval per millorar l’activitat ciutadana de l’espai. Se suposa que els edificis porticats de la plaça Vella podien haver allotjat la Casa del Comú abans del seu trasllat a l’actual seu de la plaça Nova al segle XVI. El reduït espai porticat de la topografia medieval de la plaça Vella va ser sopluig del mercat setmanal dels dilluns concedit pel rei Alfons I i per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1174 i avui encara aixopluga records dels inicis de la vila d’Alcover.

Topofrafia medieval de la plaça Vella

Visió general del porticat de la plaça Vella. foto: Fabián Acidres

L’any 1059 apareix documentat per primera vegada el nom de Santa Maria d’Alcover i al 1166 el rei Alfons II dóna la carta de població a la vila. La vila d’Alcover neix al llarg del camí de Reus a Montblanc, l’actual carrer Major passant davant la magnífica església romànica de Santa Maria entre els portals de Sant Miquel i el de Saura d’entrada a la vila i el carrer Major és probablement el primer carrer del poble i al seu entorn s’edifiquen les primeres cases i s’urbanitza la vila. Entre el anys 1316 i 1360 es construeix el primer recinte murat amb el mercat i l’església parroquial.

La plaça Vella situada al centre de la vila closa conserva dues cases porticades i configura un espai allargat de forma irregular entre els carrers del bisbe Barberà i de Sant Jaume seguint la topografia medieval amb pendent i esgraons a l’espai porticat. En la més ampla de la plaça en la cantonada del carrer de Sant Jaume se situa el porticat sobresortint de l’alineació de la resta d’edificis. Tres pilars de carreus petris de secció prismàtica sostenen sobre capitells dues jàsseres i un embigat amb permòdols de fusta en voladís per guanyar edificació i donar més sopluig a les activitats col·lectives de reunió i mercat de la plaça.

Els pòrtics i les cases en voladís a la plaça Vella. foto: Fabián Acidres

Els petits pedrissos de pedra adossats al mur entre els portals i els pilons de pedra protegint del gir dels carruatges de tracció animal les cantonades dels reduïts carrers d’accés a la plaça són elements funcionals d’un primitiu urbanisme medieval per millorar l’activitat ciutadana de l’espai. Se suposa que els edificis porticats de la plaça Vella podien haver allotjat la Casa del Comú abans del seu trasllat a l’actual seu de la plaça Nova al segle XVI. El reduït espai porticat de la topografia medieval de la plaça Vella va ser sopluig del mercat setmanal dels dilluns concedit pel rei Alfons I i per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1174 i avui encara aixopluga records dels inicis de la vila d’Alcover.

Temas

Comentarios

Lea También