Más de Camp

La plaça de l'Oli, una plaça de mercat desconeguda a Valls

El ‘Diari’ presenta avui, 2 de maig el nou lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb l’exemple de la plaça de l’Oli de Valls. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

Joan Figuerola

Whatsapp
Elegant edifici porticat a la cantonada amb el carrer de la Peixateria. FOTO: Fabián Acidres

Elegant edifici porticat a la cantonada amb el carrer de la Peixateria. FOTO: Fabián Acidres

L’any 1298 fou concedit als Jurats de la vila de Valls l’ús d’un espai per fer mercat que se suposa ocupava el lloc de l’actual plaça de l’Oli, un espai que des dels inicis ha estat vinculat amb la celebració dels mercats setmanals de la població que avui es celebren cada dimecres i dissabte. Amb la construcció del Mur Vell a mitjans del segle XIII, la plaça queda inclosa dins del recinte fortificat de la vila franca. Al completar-se aquets recinte murat, l’àmbit protegit no estava completament edificat, mantenint terres de conreu i un ampli espai obert on se situaria la futura plaça de l’Oli.

Places i carrers porticats

Per raons d’higiene amb la pesta de l’any 1348 el mercat de l’oli de la vila es trasllada a l’esplanada que pren el nom de plaça de l’Oli en els inicis de la seva urbanització, enmig de cases disperses a l’entorn dels actuals carrers de Sant Antoni, Sant Oleguer i Forn Nou. La plaça ocupa un espai rectangular amb una traça planificada ortogonal al carrer de la Peixateria i del mur de tancament de la vila medieval, en un lloc disponible de la ciutat en expansió i necessitada d’un ampli espai de mercat.

L’important activitat mercantil i la seva estratègica situació fan que a partir de la segona meitat del segle XIV fins als inicis del segle XVI es construeixin progressivament edificis porticats als dos costats més llargs i confrontats, configurant una plaça ordenada i d’elegants proporcions.

Els carrers de la Peixateria, Sant Oleguer, del Mercat i de la Verdura, aquests dos darrers amb trams coberts amb un perxe, comuniquen la plaça amb els diferents indrets de la vila murada. Des d’aquest moment la plaça de l’Oli es converteix en una de les primeres places de mercat de la vila.

Visió general de la plaça. FOTO: Fabián Acidres

L’any 1587 el Comú de la vila va prendre l’acord d’empedrar la plaça de l’Oli, per tal de solucionar definitivament el mal estat del ferm de terra. La plaça també fou un dels espais públics on l’any 1816 amb l’arribada de l’aigua corrent a la vila, s’instal·la una font publica suportant un fanal, amb la voluntat de singularitzar la intensa i consolidada activitat de mercat del lloc.

La tipologia dels edificis de la plaça és bastant unitària amb les plantes baixes ocupades per petits comerços, les plantes superiors destinades a habitatges unifamiliars i plurifamiliars i les façanes ordenades per balcons en els eixos de simetria dels arcs dels porxos. L’alçada dels edificis oscil·la entre dos i cinc plantes sobre l’espai porticat de la planta baixa manifestant un teixit urbà dens de la ciutat encerclada pel recinte murat.

Els porxos amb pilars i arcs rebaixats de maó o carreus escairats de diferents dimensions seguint el parcel.lari refets o aixecats de nou des del segle XVII fins ara, configuren un conjunt porticat amb una imatge unitària. L’alçada d’alguns pòrtics permet incloure un entresòl amb finestres obertes a l’interior dels porxos vinculat a l’activitat comercial dels baixos. Alguns edificis de la plaça mantenen traces medievals com el pilar de carreus actualment desfigurat a l’estreta casa de la cantonada de l’entrada del carrer del Mercat. Destaca l’elegant porticat de dos arcs amb carreus escairats, dovelles centrals decorades i restes de murs encoixinats del casalici situat a la cantonada nord del carrer de la Peixateria.

Fotografia antiga d’un dia de mercat a la plaça de l’Oli. FOTO: Cedida

Fotografies antigues mostren la intensa activitat de mercat d’un espai emmarcat per un elegant porticat amb arcades proporcionades, cases amb generoses balconades de baranes de forja profusament decorades i unes façanes amb estucs i esgrafiats decoratius. La imatge evocadora d’un temps passat carregat d’història, fa que la plaça sigui protagonista en un passatge de la novel·la El Pou dels Maquis, de l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta: «Ja torna a fer aquell collons de fred, que li recargola els budells i li porta malsons. Si tingués una ampolla... travessa la plaça i decanta cap al carrer Forn Nou, a la plaça de l’Oli, que ara en diuen plaza Topete, hi ha una botiga que venen licors. El vent acanalat l’empeny per darrera i xiula entre les barbacanes de les cases. Els carrers són buits i només roden al descobert les ànimes en pena». (25 de gener de 1947, Valls)

Des de l’any 1868 fins les primeres dècades del XX la plaça va rebre el nom de plaça Topete. A excepció d’aquest període, els vallencs sempre l’han anomenat amb el nom secular de plaça de l’Oli fent referència a la seva vocació mercantil des dels inicis. Les generoses dimensions dels porxos fent guanyar espai a la plaça, donen sopluig a la gent que va a mercat. Un espai porticat que identifica la plaça de l’Oli amb la vocació de Valls com una vila destacada en l’activitat mercantil i d’emprenedoria del país. Coincidim amb el director del Museu de Valls, Jordi París, que, malgrat restar oblidada i desconeguda per molts visitants de la vila, l’urgent i necessària recuperació urbana i social del centre històric de Valls ha de permetre posar en valor la plaça de l’Oli, la primera plaça de mercat de la ciutat.

Temas

  • Valls
  • plaça de l'Oli
  • Places i carrers porticats

Comentarios

Lea También