Más de Camp

La reeixida represa de la Festa de l’All de Belltall

Producte exhaurit. El ritme frenètic de vendes va fer esgotar tots els alls d’aquesta celebració que va tenir lloc ahir a la Conca de Barberà, després d’un any aturada

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Els productors de la zona no es cansen de repetir la gran qualitat de l’all de Belltall. FOTO: J.G.

Els productors de la zona no es cansen de repetir la gran qualitat de l’all de Belltall. FOTO: J.G.

Minuts abans de les 10 del matí d’ahir la carretera que travessa el municipi de Belltall ja estava plena de cotxes i aparcar era gairebé una missió impossible. Els més matiners ja feien cua a la parada d’alls, que encara no estava oberta, però volien ser els primers en comprar aquest genuí producte. I no tots venien de la Conca de Barberà, ni molt menys.

Els primers clients en estrenar la compra d’alls van ser un matrimoni procedent del Berguedà que van poder triar i assessorar-se bé sobre el producte, gràcies a les explicacions de les dones de la parada, que els van recomanar la quantitat que havien d’adquirir, en funció del seu consum habitual. A partir d’aquí va començar un ritme frenètic de vendes, amb una filera de gent que no acabava.

Belltall, a la Conca de Barberà, va celebrar ahir la 12a edició de la Festa de l’All, tornant al format presencial després de l’anul·lació de l’any passat, i amb algunes variacions a la programació. La parada farcida d’alls, que es van anar acabant quan avançava el matí, posava el toc aromàtic a la plaça que, malgrat la mascareta, es deixava respirar agradablement.

La resta de l’espai el vestien productors de proximitat d’alimentació i artesania, per complementar la celebració. «Enguany hi ha més parades que altres anys distribuïdes en diferents espais», explicava Montse Sànchez, presidenta de l’Agrupació de productors d’all de Belltall. «També hem volgut ampliar l’ambient amb més activitats lúdiques, com l’animació de les gralles, una batucada o un concert de violoncel a l’església», afegia. Aquestes activitats han intentat substituir d’alguna manera aquelles que, per la situació actual, no s’han pogut fer, com l’esmorzar popular, per exemple.

Enguany, des de l’Agrupació asseguren no haver tingut una gran producció, donant sortida a un miler dels anomenats forcs. «N’hi ha de llargs amb 50 caps d’all o més curts, de 25», manifestava la presidenta. «Ens agradaria que n’hi hagués més, perquè és un producte amb molta sortida, i del miler que se n’han fet, molts són compromisos de cada any, ja que tenim clients molt fidels», assegurava Sànchez.

Els productors de la zona no es cansen de repetir la gran qualitat de l’all de Belltall. «És fort, no molt gran i pot durar un any, amb el valor afegit de l’enforcament», explicava la presidenta de l’Agrupació, «és més car que els que trobem al supermercat i no sabem d’on venen, però s’ha de posar en valor el producte de la terra, el patrimoni i l’artesania».

Malgrat que els alls de la parada van anar desapareixent ràpidament, gràcies al gran nombre d’assistents i de l’exitós poder de convocatòria, al poble falten productors. «El principal objectiu de l’Agrupació de productors és que l’all no es perdi perquè els pagesos grans s’han anat retirant i no hi ha relleu generacional», expressava la presidenta.

«Molts restaurants de prestigi volen el nostre all i també botigues agroalimentàries». Per això, s’està treballant en un projecte amb fons Leader europeus amb la complicitat de l’Escola Agrària de Tàrrega per incentivar la gent jove a que pugui dedicar-se a la producció d’all, «perquè aquí té sortida, té prestigi i no l’hem de deixar morir». És cert que, de sortida, en tenen, ja que ahir en unes hores el producte estrella va quedar exhaurit.

Estudi sobre l’all

Una de les parades que hi havia ahir ben a prop de la principal era la de la Fundació Miquel Agustí, que està duent a terme un estudi amb els alls de Belltall per poder «tipificar la varietat, saber si és homogènia i establir les característiques que la fan única», explicava Enrest Aymerich, un dels investigadors de la fundació.

Per a dur a terme l’estudi s’ha plantat la mateixa varietat d’alls a Belltall i també a Viladecans, al Baix Llobregat i ara «estem en procés de veure les dades». La investigació vol concloure si les varietats plantades als dos llocs són iguals o si és el territori el que influeix en la seva singularitat.

«També volem definir què és l’all de Belltall i establir recomanacions per poder cultivar més alls i en les condicions més òptimes» va dir. Ahir, a més, es van realitzar proves sensorials als visitants per saber si el gust i la textura de l’all de Belltall és la mateixa que la dels altres alls.

Temas

  • Belltall
  • Tradició

Comentarios

Lea También