Más de Camp

La restauració que va ajudar a ‘salvar’ el Castell de Queralt

Patrimoni local. L’incendi de fa un mes va passar per sobre del monument, que va quedar intacte. El nou paisatge ha tret a la llum altres restes que s’estan documentant

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Imatge aèria del castell de Queralt després de l’incendi. FOTO: QUIM  VALLÈS

Imatge aèria del castell de Queralt després de l’incendi. FOTO: QUIM VALLÈS

Va ser el monument més anomenat durant els primers dies de l’incendi de Santa Coloma de Queralt. Molts veïns van patir per la seva integritat i més, després de la publicació de diversos vídeos on es veia perfectament com les flames l’engolien.

El castell de Queralt, però, va quedar intacte, malgrat la virulència del foc, que li va passar per sobre. Ara, a punt de complir-se un mes de l’incendi, extingit des de fa dos dies, el castell segueix sent actualitat, ja que s’ha dedicat un acte al poble per a divulgar la història del monument i la importància de la darrera restauració que s’hi va fer que, d’alguna manera, va ajudar a que l’incendi passés de llarg i no afectés la pedra del conjunt monumental.

La historiadora de l’art colomina, Isaura Solé, ha estat l’encarregada de dur a terme aquesta xerrada, on ha fet un repàs per les diferents etapes del castell, acabant amb les darreres obres de consolidació que van ajudar a salvar-lo de les flames, per a molts, de forma inexplicable.

«Es va parlar de ‘miracle’ perquè l’ermita que hi ha sota el castell és la de Sant Jaume i el foc va ser el dia de Sant Jaume», explica al Diari Isaura Solé. «Si haguéssim estat en una altra època hauríem sortit en processó», afegeix.

Qui té part de la ‘culpa’ d’aquest miracle és l’Associació d’amics del castell de Queralt, que vetllen per la seva conservació des de fa dècades i que han evitat que la zona quedés en l’oblit.

«L’any 2011 es va aprovar un projecte per a restaurar el castell però no es va executar per motius econòmics», afirma Solé. L’any 2018, però, el projecte es va treure del calaix i es va reformular el seu concepte, descartant la restauració però apostant per la consolidació de l’espai en diverses fases i així evitar el seu ensorrament. Des de llavors s’ha arranjat el camí d’accés a la base del castell i s’ha desbrossat un marge de seguretat a la paret nord. També s’ha consolidat la part baixa del mur, s’ha reforçat i s’ha excavat l’interior del castell en un primer nivell. Posteriorment, s’ha consolidat el mur oest i sud-oest i s’ha continuat excavant l’interior del castell, a més de col·locar una barana de fusta al seu accés.

Aquestes obres han acabat el darrer 2020, en ple confinament. «Molta gent ni tan sols ho ha pogut veure amb l’entorn intacte», diu Solé. «Aquests treballs han fet una mena de perímetre de seguretat, entre això i la velocitat del foc, la pedra no va quedar ni fumada». L’ermita també té un camí que l’encercla i «la part de dalt s’havia netejat recentment i això va ajudar a que no es cremés», relata. El pas de l’incendi per la zona ha deixat un paisatge desolador, però ha tret a la llum un seguit de construccions annexes al castell, que devien ser cases. Ja se sabia que hi eren, però ara es troben a la vista. De moment, s’està duent a terme un projecte documentant aquestes restes.

Patrimoni del segle X

El castell de Queralt és una construcció medieval construïda a principis del segle X. Inicialment va tenir funcions defensives i de vigilància i després es va convertir en residència. Va passar a mans de la família Queralt i va ser propietat seva fins al 1842, «moment en que s’aboleixen els senyorius per llei i es ven la baronia de Queralt, passant aquesta a mans particulars», diu Solé.

Cap als anys cinquanta, els propietaris van decidir vendre’n les teules i el castell es va quedar sense coberta, la qual cosa va provocar l’inici del seu ensorrament, fins quedar en peu una paret i mitja. Paral·lelament a aquest deteriorament, també es va deixar de fer servir l’ermita de Sant Jaume, sota el castell, que va quedar abandonada fins a la fundació de l’Associació d’amics del castell de Queralt que van començar els treballs per recuperar la zona.

«Van començar amb l’entorn, de forma voluntària, fent tasques de desbrossament», explica i van iniciar un projecte per restaurar l’ermita, amb l’assessorament d’un arquitecte. L’any 1993 s’hi va celebrar el primer Aplec del Roser, que s’ha repetit cada any el segon diumenge de maig, amb l’objectiu de recaptar fons per recuperar l’església, que es va anar restaurant de mica a mica fins a l’any 2000, quan es va rehabilitar del tot. Mentre l’ermita es recuperava, el castell s’anava deteriorant i «el 1999 va caure una paret important», explica la historiadora de l’art, fins que posteriorment s’han pogut fer les tasques de consolidació que l’han mantingut en peu, malgrat el pas del foc.

Temas

  • Castell de Queralt
  • Santa Coloma de Queralt
  • Patrimoni

Comentarios

Lea También