La tortuga de rierol es consolida entre la fauna al tram inicial del Gaià, a Querol

Ara s’han alliberat cinc nous exemplars d’aquest amfibi, que se sumen als que ja es van deixar anar els anys 2017 i 2018, alguns dels quals ja han tingut descendència

15 noviembre 2021 19:40 | Actualizado a 16 noviembre 2021 09:06
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és una espècie autòctona de la península ibèrica. Els anys 2017 i 2018 es van alliberar diferents exemplars al pas del riu Gaià pel municipi de Querol. Alguns d’aquests ja han tingut descendència. Dissabte passat se’n van deixar anar cinc més. Aquesta activitat forma part d’un projecte que porta el nom d’aquest amfibi, que va començar fa 15 anys i que ha comportat la reintroducció d’aquesta espècie en diferents indrets al llarg del recorregut del riu.

A la festa de dissabte –que s‘havia d’haver fet el 30 d’octubre però que es va ajornar per la pluja– hi van participar una trentena de persones, algunes veïns de Querol i altres procedents de fora. La iniciativa, impulsada per la Associació Mediambiental la Sínia –que promou el projecte de custòdia del territori dins de l’àmbit fluvial de la conca del riu–, va començar en el seu dia fent uns primers mostrejos, durant els quals es van localitzar moltes espècies exòtiques, que es van retirar i es va reintroduir la tortuga de rierol a la desembocadura del Gaià amb exemplars procedents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya a Masquefa. Una tasca que ens anys posteriors es va fer riu amunt, a la zona del Catllar i Montferri, per acabar al Pont d’Armentera i Querol.

«L’hàbitat a Querol és ideal per a elles», apunta l’alcalde del municipi –i a la vegada llicenciat en Ciències Ambientals i enginyer tècnic agrícola–. Afegeix que es tracta d’una espècie important per a l’ecosistema «per una part per afavorir la seva conservació i, per altra, per la seva funció com a ‘voltor’». Aquests amfibis mengen des de vegetals fins a peixos morts, «té una cadena tròfica molt àmplia», diu Pijoan.

Fa molts anys havien cites sobre la presència d’aquestes tortugues al riu Gaià al seu pas per Querol. Però a principis de segle no se’n van trobar. Per això, es van realitzar dos alliberaments de tortugues el 2017 i 2018, de les quals se n’han trobat ja cries.

S’han detectat exemplars principalment a la zona de Cal Camadall, quasi al límit amb el terme municipal de Pontils. Alguns dels exemplars que es van deixar anar en anys anteriors han recorregut fins a quilòmetre i mig. En les èpoques de forta calor, es poden veure damunt les roques prenent el sol.

Per això, considera que és un hàbitat molt bo per a l’espècie. En canvi, riu amunt, cap a Santa Coloma de Queralt, no ho veu tant, per una part per les temperatures més fredes a l’hivern i també per una qüestió de qualitat de l’aigua. «És una espècie que pot aguantar èpoques de forta sequera. És un tot terreny».

Projecte liró

Dissabte es va aprofitar l’acte per col·locar la segona estació de seguiment de rata cellarda dins el Projecte Liró, en el qual també participa la Sínia. Són caixes niu que serviran per tenir més informació d’aquesta espècie i poder fer-ne un seguiment. Se sospita que el liró gris (Glis glis) es troba a la meitat nord de Catalunya i la rata cellarda (Eliomys quercinus) a la resta del territori. Ara es vol comprovar si realment és així. Per això, es van instal·lar als arbres cinc caixes per confirmar la presència d’aquests rosegadors.

Comentarios
Multimedia Diari