La vespa asiàtica, un insecte que «ha vingut per quedar-se»

Espècie invasora. Les administracions sumen esforços per contenir l’expansió d’aquest exemplar a l’Alt Camp i la Conca de Barberà 

06 febrero 2021 11:25 | Actualizado a 06 febrero 2021 11:29
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

En els darrers dos anys, la irrupció de la vespa velutina, coneguda com a vespa asiàtica, al nostre territori ha anat en augment. Els pocs exemplars que es veien cap a l’any 2019 s’han multiplicat per milers i comarques com l’Alt Camp o la Conca de Barberà, encapçalen el llistat de zones més afectades.  

Davant la proliferació d’aquest insecte i sobretot, del perill que suposa per a les abelles autòctones, ja que n’és depredador, les administracions han decidit posar fil a l’agulla i coordinar-se per tal d’intentar aturar l’expansió d’aquesta vespa.  

La dada més alarmant és que «es multiplica per 10.000 cada any», explica al Diari, el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona, Josep Forasté.  

És per això que la Diputació acaba d’engegar un seguit de sessions virtuals amb diferents agents del territori adreçades als municipis de les comarques amb més incidència. Fa uns dies es va començar per l’Alt Camp i ahir va ser el torn de la Conca de Barberà. «L’objectiu és formar a persones perquè puguin respondre a les pors o dubtes que pot tenir la població i crear així una xarxa de treball on la Diputació té un paper d’intermediari», afegeix Forasté

. En aquestes sessions es donen eines al món local per poder fer front a la proliferació de la vespa. «Aquesta és una lluita compartida», assegura el diputat, ja que, seguint l’exemple del que s’ha fet a Girona, s’ha iniciat una coordinació amb els Agents Rurals i el Departament d’Agricultura per contenir l’expansió de la vespa. Més que la incidència que pot tenir aquest insecte en els humans, el que més preocupa és que és una espècie invasora, ja que s’alimenta de les abelles autòctones. «És el nostre principal mal de cap, els nius queden molt amagats i són difícils de localitzar», explica Forasté. «Esperen a les abelles a les portes dels seus nius   i les cacen fàcilment, les abelles ho saben i no surten, llavors moren ofegades o de gana», apunta. 

A l’Alt Camp, des que hi ha presència de vespa asiàtica s’han fet 30 deteccions, 12 de nius i 18 exemplars i a la Conca de Barberà. «Si plantem cara podrem contenir-les, però hem de tenir en compte que ha vingut per quedar-se, hem de posar totes les eines perquè no s’escampi més», lamenta.  

Nius de grans dimensions

L’Associació Molí del Fort, a Farena, a l’Alt Camp, es dedica a la recol·lecció d’animals exòtics i la vespa asiàtica n’és un d’ells. Darrerament han invertit en equipaments per a frenar l’arribada d’aquesta espècie, seguint els protocols que marca la Generalitat. Des d’aquest ens han retirat diversos nius a l’Alt Camp, sempre amb l’autorització pertinent. 

El procediment que fan és el d’injectar un verí als nius que les vespes mengen i després eliminen el niu. «N’hem trobat de molt grans, de fins a 80 centímetres de diàmetre», explica el coordinador de l’associació, Rubén Alcázar. Ara mateix és època d’hibernació de les vespes reines i aviat començarem la campanya de captura, «és una de les èpoques més importants perquè sense les reines evitarem que es facin entre 10.000 i 15.000 vespes», diu. De vegades els nius no estan a la vista, i s’amaguen entre els arbres o en roques de difícil accés. «A la Vall del Brugent, a la Riba o a Vilaverd hi ha nius molt grans», afirma. 

Trampes per frenar-les

Els apicultors han d’enginyar-se-les per poder fer front a la presència de vespa asiàtica, que s’alimenta d’abelles. «Ens fa molt de mal, jo vaig posar trampes i cada dues setmanes treia al voltant d’unes 50 vespes per trampa», explica l’apicultor d’Alcover i president de l’Associació Amics de les Abelles, Joan Maria Llorens. «Hi ha moltes coses a fer encara, tenint en compte que una vespa pot caçar entre 30 i 40 abelles al dia», diu.  

Els apicultors aposten per la difusió com a eina per a donar a conèixer la problemàtica. «Es podrien fer arribar fulletons als llocs de muntanya per saber com detectar els nius», apunta Llorens. Tot i això, si algú sospita que pot haver-hi un niu o exemplar de vespa velutina, «que avisi al 112 i no hauria de passar gaire temps en ser retirat, ja que evitarem que surtin les reines, que podrien formar 100 nius més», diu.  

Pel que fa al comportament de la vespa asiàtica, es diu que són igual d’agressives que les altres vespes, «però actuen en conjunt i  se senten més fortes, el seu fibló també és més gran i per tant, la picada és més intensa i dolorosa», diu l’apicultor. El perill es troba en passar prop d’un niu, «ja que se senten amenaçades i poden atacar i fer mal», assegura.  

A part de ser depredadores de les abelles comunes, una altra de les problemàtiques greus és la seva propagació, «pot avançar entre 60 i 100 quilòmetres cada any», explica Joan Maria Llorens.  

De fet, en comarques com l’Alt Camp, no estan localitzades en un punt concret, sinó que els nius s’escampen de punta a punta, des de Querol fins a La Riba. A més, també fan mal als conreus, ja que piquen els arbres fruiters o el raïm, cercant carbohidrats per alimentar-se, a part de les proteïnes que troben en el tòrax de les abelles que mengen.

Malgrat els esforços que es posen, la lluita per a erradicar la vespa asiàtica és quasi una utopia, ja que «és complicat, és una espècie invasora i no crec que es pugui eliminar», diu Llorens.  

A banda de l’Alt Camp i la Conca, també hi ha altres comarques amb incidència de vespa asiàtica com el Baix Penedès o el Tarragonès.

Comentarios
Multimedia Diari