Les Cases Verdes, una unió veïnal que perdura

Abans de l’arribada del barri de les Cases Verdes, els terrenys on ara s’ubica eren camps de conreu. Cap a l’any 2000 es va erigir aquest singular barri de Valls i dos anys després hi van arribar els primers habitants. «Era diferent als altres, els carrers no són rectes, fan el tomb», diu Fèlix Martí, representant dels veïns. El barri es troba en una zona apartada del centre, del tot residencial, amb vistes a la ciutat, però també a la muntanya. «Podem veure Miramar i també el campanar de Sant Joan. És espectacular», expressa.

Aquesta zona es va començar a desenvolupar fruit d’un pla urbanístic amb les 10 primeres cases de dues plantes i soterrani. «En la següent promoció les cases que es van construir eren més petites», afirma. Actualment hi ha 43 habitatges, que ocupen els seus tres carrers i també disposa d’un parc on juguen els infants. «És un barri jove, molt tranquil, on quasi tots ens coneixem», diu el representant dels veïns.

El barri no es veu a simple vista, s’hi ha d’anar expressament, ja que es troba força amagat, d’aquí la tranquil·litat que hi ha. Les edificacions que hi ha no fan honor al seu nom, ja que les cases no són precisament de color verd. «Es devia posar aquest nom pels grans jardins que tenen els habitatges, el va posar el constructor», diu Martí.

Al capdavant del barri no hi ha cap junta oficial ni associació de veïns, sinó un grup de residents que s’organitza per coordinar-se i cobrir les necessitats de la zona, parlar amb l’Ajuntament o demanar projectes. Aquesta unió ve d’un esperit d’anys enrere on el barri era un centre d’activitats i de celebracions impulsades pels seus habitants.

«Durant anys es feia una petita festa major, al juliol», recorda Fèlix Martí. «Hi havia activitats pels nens, màgia i un sopar de germanor. Tinc molt bon record d’aquesta època», assegura. «Cadascú posava una aportació econòmica i així finançàvem totes les activitats».

Aquesta connexió entre veïns, però, encara perdura. La festa major ja no es fa, perquè es va perdre la tradició. «un any la vam deixar de fer per motius diversos i després ja no ens hi vam tornar a posar», lamenta el veí. Però aquesta forta unió veïnal segueix que hi havia anys enrere present en el dia a dia del barri. «Ens avenim tots molt bé», assegura Fèlix Martí.

Fent un repàs per tots aquests anys com a resident, en Fèlix destaca moments que l’han marcat molt com la pandèmia actual. «Ens hem adonat de les coses bones de viure aquí, com poder veure jugar els nens pel carrer tranquil·lament, que no es pot fer a tot arreu», explica.

Des de la seva construcció fa més de dues dècades, el barri de les Cases Verdes ha canviat poc, com a mínim la seva fesomia, però si que ha anat creixent en habitants. Les perspectives de creixement, de moment, passen per l’adequació de tres úniques parcel·les que encara no estan edificades.

«Estem molt ben comunicats, podem anar a peu a tot arreu, però alhora tenim aquest punt de tranquil·litat quan tornem a casa», manifesta Martí.

Pel que fa a les necessitats o projectes que necessita el barri per consolidar-se i dignificar els seus espais públics, hi ha un solar que havia d’esdevenir un equipament municipal, però que ha quedat en l’oblit. Es tracta d’un parc del barri que en el seu moment va acollir mòduls prefabricats d’una escola, però que actualment es troba ple d’esbarzers i sense arranjar. De moment no hi ha cap projecte, l’Ajuntament havia fet alguna proposta per tirar endavant en aquest indret però està tot paralitzat. «Ens agradaria molt reactivar aquest tema, perquè la part més gran està plena de porqueria i allà hi passen famílies i s’hauria de tenir un pla de poder fer una zona enjardinada», demana el representant dels veïns.

«També necessitaríem un contenidor metàl·lic per les èpoques de poda», expressa. «Ens agradaria que l’Ajuntament s’impliqués una mica més en tenir el barri net i en condicions», diu el representant dels veïns fent referència a aquestes temporades de poda. «Tenim uns arbres molt grans que estan suposant un veritable problema perquè aixequen les voreres i sembla que el Consistori esperi al darrer moment per arranjar-les», afegeix. «Reivindiquem la implicació de l’Ajuntament en buscar solucions al problema dels arbres que obstrueixen també el clavegueram, no ens ho hem de fer tot nosaltres». Els veïns també demanen arranjar l’entrada al barri, plena d’arbustos.

«No se si s’ha fet tot el que es podia fer pel barri», afegeix, «però els veïns estem molt satisfets de viure aquí».