Les millores al barri de Santa Magdalena de Valls, pendents

«Va costar molt fer el barri», insisteix el president de l’Associació de Veïns de Santa Magdalena, Juan Guerra, quan se li pregunta com va sorgir. El seu origen es remunta al 1982. «Va començar amb pocs habitatges, es van haver de pavimentar els carrers on no hi havia res, va ser molt complicat i va anar creixent molt a poc a poc», diu.

Aquesta percepció se segueix tenint encara avui, ja que els veïns consideren que qualsevol mancança o necessitat que té el barri suposa una gran costa amunt quan s’ha de solucionar. «Sempre hem de demanar les coses cinquanta cops», afirma. «L’Ajuntament no ajuda gaire», afegeix Guerra.

El barri de Santa Magdalena està ubicat lluny del centre de la ciutat, a la carretera de Picamoixons al seu pas i «els barris que no són de passada ho tenim molt malament, perquè no s’hi destinen recursos, es fan obres contades», manifesta.

L’associació de veïns disposa d’un centenar de socis, però cada cop «és més difícil donar-hi continuïtat. La gent s’avorreix de veure que l’administració no soluciona res», expressa.

Una de les reivindicacions històriques que arrossega el barri -i que no s’acaba de desencallar- és l’enderroc de l’antiga ermita de Santa Magdalena, en solar que fa cantonada amb la carretera de Picamoixons. Aquest espai, en runa i desús, entorpeix la visibilitat de la via i que no afavoreix la seguretat del trànsit ni dels vianants.

«Des l’any 1982 que tenim pendent aquest tema», diu Guerra. «S’ha dit que s’arreglaria unes quatre o cinc vegades i encara estem igual. Fa mesos que esperem una reunió, esperem que abans no passi res gros».

Sembla, però, que aquesta és la bona, ja que l’Ajuntament preveu adequar aquesta cantonada amb l’objectiu de millorar la seguretat tant dels vehicles com dels vianants i de dotar la zona d’una bona visibilitat.

Un cop es faci l’enderroc de les parts que encara queden de l’antic monument, el solar quedarà buit. Després es farà un projecte a més llarg termini per poder tenir aquesta zona adequada, que inclou la font que hi ha darrere i afecta alguna edificació de la vora.

Tot i això, les actuacions que es facin després de deixar la zona neta no depenen només de l’Ajuntament sinó que hi intervé carreteres. De moment, no està clar què substituirà la zona actual, però hi podria anar una àrea verda perquè en gaudeixin els veïns. Fa temps s’havia dit que es podria posar una rotonda. «Esperem que aquesta sigui la definitiva», diu el representant veïnal.

La seguretat és un altre tema que els veïns demanen solucionar. «Hi ha cases en obres okupades. De vegades tenim problemes i hem d’acabar trucant als Mossos o la Policia Local, que sempre venen a solucionar-ho», explica Juan Guerra.

«El barri té moltes necessitats, les demanem, però no trobem solució», expressa. «Estic esperant que plantin quatre arbres des de fa dos anys, quatre!, com a mínim podrien tapar els clots», exclama. «Sempre som els últims –lamenta- alhora de netejar, també, venen 10 minuts i marxen. Hem d’insistir molt», afegeix.

Els veïns asseguren que si l’Ajuntament no posa fil a l’agulla, al final les associacions plegaran i desapareixeran. «Potser és el que volen, però llavors ho hauran de fer ells», diu.

Malgrat el desgast que senten els veïns, Santa Magdalena és un barri familiar. «També s’han de dir les coses bones», aclareix Guerra. «Hi ha molta tranquil·litat, perquè no està al centre de la ciutat. Quan es fa alguna activitat tothom col·labora perquè som la gent de tota la vida i tots ens coneixem», assegura Juan Guerra. Tot i no disposar d’un gran teixit comercial propi i d’haver de desplaçar-se a altres zones de la ciutat per gaudir de més comerços i serveis, hi ha un bar, un forn de pa i una farmàcia al barri del costat, entre d’altres.

«Gairebé tots hem passat per la junta de veïns i la gent està poc animada per continuar», afirma. El perfil del resident del barri es barreja actualment entre els veïns de tota la vida i gent més jove que ha anat arribant més recentment. «També ha marxat molta gent i han quedat els seus fills al barri», apunta. Aquestes noves generacions hauran d’agafar les regnes en un moment o altre de l’associació veïnal i tirar endavant el projecte que tant va costar d’aixecar.

La realitat del barri passa per la impaciència per arranjar temes pendents i reivindicacions del passat que no han obtingut resposta. Les demandes són moltes i les solucions no acaben d’arribar, segons els seus residents, la qual cosa provoca un desgast encara més gran dels que hi viuen.