Más de Camp

L’església de Santa Perpètua de Gaià, a la llista negra pel seu estat de ruïna

L’Arquebisbat, que n’es el propietari, està valorant fer un estudi per avalar-ne l’estat i si és viable garantir la conservació

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
L’església (a la dreta de la imatge) està al costat de l’antic castell, on ara s’alça la torre de defensa. FOTO: DT

L’església (a la dreta de la imatge) està al costat de l’antic castell, on ara s’alça la torre de defensa. FOTO: DT

L’església de Santa Maria, a Santa Perpètua de Gaià, ha ingressat a la Lista Negra de Patrimonio, una valoració que fa la Asociación Hispania Nostra, nascuda el novembre de 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer i protegir el patrimoni cultural i nacional que es troba abandonat o en perill. En aquest cas, l’església es troba en estat de ruïna i d’abandonament, tot i ser Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). És propietat de l’Arquebisbat de Tarragona, qui apunta al Diari que actualment està valorant fer un estudi per avalar el seu estat actual i «si ho aconsella, iniciarem els passos que garanteixin la seva conservació per evitar la seva caiguda o enfonsament», recalca Roser Martín, responsable de Patrimoni de l’Arquebisbat de Tarragona.

La primera església que va tenir Santa Perpètua va ser d’origen romànic. Es fa menció per primera vegada el 1172 com a capella del castell. D’aquesta antiga construcció només es conserva la porta encastada en l’actual presbiteri. L’edifici que ha arribat fins a l’actualitat –i que ara ha passat a formar part de la Lista Negra de Patrimonio– va ser construït el 1806 amb una orientació diferent de la de la primera església. Es localitza sobre un turó, a una alçada de 578 metres, al costat del castell de Santa Perpètua de Gaià.

D’estil neoclàssic, es tracta d’un edifici de grans dimensions, format per una nau de cinc trams. En el primer d’aquests trams es troba l’accés a la torre del campanar, de planta octogonal. A l’interior de l’església destaquen les seves pilastres corínties, que suporten un fris que recorre tota l’església. A més, la coberta de l’edifici és de volta de canó amb llunetes.

Es tracta d’un icònic element arquitectònic del paisatge de la vall del riu Gaià. La silueta de la façana, al costat de la torre del castell, forma part del paisatge cultural a la part alta d’un meandre del riu.

Roser Martín recorda que l’església fou utilitzada per al culte religiós fins al 1935, data en què se’n va cremar l’interior. Durant la Guerra Civil, l’immoble va fer funcions de magatzem i de garatge. Després, va quedar abandonada. Fa més de 75 anys que aquest edifici es troba en aquesta situació. Reconeix que el seu estat és «molt deficient i no prové d’una observació actual ni d’una situació nova, sinó que es troba en aquest estat des de fa decennis. Tècnicament està en estat ruïnós».

Un patrimoni extens

Quant a la política de conservació de l’Arquebisbat, la responsable de Patrimoni recorda que en tenen un d’extens: «Quan es té constatació del deteriorament d’un edifici, és prioritari garantir la seguretat per a les persones que en són usuàries habituals o esporàdicament. Per això, quan cal, no es dubta en tancar aquells edificis que no garanteixen la seguretat dels seus usuaris. Aquesta és la nostra principal preocupació». Seguidament s’actua d’emergència «per garantir que l’estabilitat estructural no estigui compromesa i pugui afectar l’entorn o el mateix edifici. Després es valora cada cas en particular, cercant l’origen de la patologia, l’estat i les condicions de l’edifici. Finalment, es decideix quines actuacions calen per donar solució a les patologies detectades».

Si aquesta actuació és assumible, si es pot optar per la recuperació per al culte i les activitats ordinàries o, altrament, si el que cal fer és senzillament un manteniment o una actuació que eviti que l’edifici segueixi deteriorant-se es porta a terme.

De moment es desconeix l’import dels treballs per evitar que l’edifici acabi caient. S’hauria de saber en l’estudi, si finalment s’acaba fent. Algunes fonts parlen de mig milió d’euros per cobrir la teulada i reforçar l’estructura. De totes maneres, el que es té clar és que seria molt costós: «S’ha de tenir en compte els danys que han causat més de 75 anys d’abandonament, la ubicació de l’edifici, l’entorn i que tot l’edifici adjunt a l’església ja es va esfondrar en una gran part fa molts anys, i dues o tres de les cobertes de part del temple també estan esfondrares. Això no ajuda gens». Tenen l’esperança de poder rebre algunes ajudes d’administracions: «El fet de tractar-se d’un edifici declarat d’Interès Local pot ajudar a l’hora de fer front al cost de fer aquesta actuació perquè hi podrien ajudar les diferents administracions. Tot i això, sempre s’han de tenir en compte les opinions dels tècnics que avaluïn que sigui una actuació factible».

Temas

  • Pontils
  • Santa Perpètua de Gaià
  • patrimoni

Comentarios

Lea También