L'exalcalde Puigibet, condemnat a 2 anys i 3 mesos d’inhabilitació

Dos anys i tres mesos. Aquest és el temps que estarà finalment inhabilitat per a feina o càrrec públic electe en qualsevol Ajuntament l’exalcalde de la Bisbal del Penedès Josep Maria Puigibet. Així ho ha decidit la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona per no haver enviat a l’oposició les actes de les Juntes de Govern durant cinc anys. Inicialment, el Jutjat Penal 3 de Tarragona havia fixat la pena en quatre anys, quatre mesos i quinze dies –i l’absolia d’un delicte contra els drets individuals–. Però la màxima instància judicial de la demarcació estima en part el recurs d’apel·lació presentat per l’advocat defensor però només en el sentit d’apreciar dilacions indegudes en el procés, per la qual cosa li rebaixa a quasi la meitat el temps d’inhabilitació. La sentència és ferma.

L’acusat va ser alcalde de la Bisbal entre els anys 2007 i 2012. El 9 d’agost de 2011 va dictar un Decret d’Alcaldia. En el mateix, després d’exposar els raonaments jurídics, resolia “suspendre la remissió de les actes de la Junta de Govern Local a tots els membres de la Corporació Local fins que l’Equip de Govern resolgui”. En el document apuntava que «atès l’informe emès per part de la Secretaria de l’Ajuntament», Aquesta, el 9 d’agost, en el seu informe deia: «Que existeix l’obligació de remetre les actes de la Junta de Govern Local a tots els membres de la Corporació, pertanyin o no a la Junta de Govern Local».

La sentència referma que l’acusat, «de manera conscient i voluntària, en suport al que decretà, va impedir l’accés a les actes de les Juntes de Govern, fins i tot amb anterioritat al mencionat Decret i, en concret, de totes les actes de les Juntes de Govern Local des de la seva constitució en data 31 de desembre de 2007», malgrat les peticions reiteradament efectuades per la portaveu de CiU a l’Ajuntament en data 3 de març de 2008 i 19 de setembre de 2008, i pels quatre regidors del mateix grup en data 20 de juny de 2011.

Davant d’aquests fets, els quatre regidors de CiU, que estaven a l’oposició, van presentar una denúncia i es van personar en la causa com a acusació particular.

Recurs d’apel·lació

L’advocat del processat, en el seu recurs d’apel·lació, presentava diferents punts. En primer lloc deia que s’havia condemnat el seu client en base a les declaracions dels denunciants, tots ells regidors de l’oposició en aquell moment, obviant el que va dir l’encausat i els testimonis de descàrrec, que justificaven un excés de treball administratiu a les oficines municipals en aquell moment. Deia que les declaracions dels denunciants, al no tenir la imparcialitat, consistència i credibilitat, no poden ser considerades proba de càrrec suficient per destruir la presumpció d’innocència. Manifesta el lletrat que els denunciants, a part de presentar les tres instàncies i una queixa al Síndic de Greuges, a més a més de les manifestacions orals en els plens, no van realitzar cap altra gestió. Tanmateix, considera que el decret no va ser «arbitrari», tot i que es podria discutir si la decisió va ser correcta o no.

L’Audiència considera «plenament fiables» les declaracions testificals dels quatre denunciants durant el judici. Recorda que abans de declarar van ser advertits de les seves obligacions legals. «Mantenen un relat similar de fets molt concrets que, a més, venen corroborats mútuament per les seves manifestacions i compten amb suport documental». També consta l’actuació del Síndic de Greuges. Aquest conclou que s’informarà a la càmera legislativa (el Parlament) de la manca de col·laboració institucional de l’acusat. «Les testificals junt amb la documental no poden sinó portar a formar la realitat dels fets declarats provats en quant a la manca de trasllat de les actes de les reunions», diuen els magistrats.

També recorda la Secció Segona que tot va acabar amb la signatura del Decret, on s’ordenava a la secretària municipal, qui havia informat desfavorablement al mateix, amb advertència expressa a l’alcalde en el sentit que el que havia acordat entrava en directa contradicció amb el seu informe. També diu que tampoc és creïble tota ignorància de l’actuació del Síndic de Greuges quan es va interessar amb entrevistar-se personalment amb l’ara condemnat. Igualment, l’al·legació de càrrega administrativa que justificaria el decret decau des del mateix moment que consta que les actes de les Juntes de Govern s’enviaven a la Subdelegació del Govern i al departament de Governació de la Generalitat.