L’excavació al Molí de Salt revela tres fogars de fa 15.000 anys

Els treballs també han permès saber com era l’estructura espaial d’aquest abric

15 junio 2021 18:30 | Actualizado a 16 junio 2021 05:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les excavacions que s’han fet a les darreres setmanes al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, han permès enguany posar al descobert «una estructura espacial molt interessant» i també tres fogars molt ben definits, assegura al Diari Manolo Vaquero, el codirector junt amb Elvira Susana. I també s’ha preparat l’espai perquè dins de dos anys es comenci a excavar la part més interna.

Vaquero feia una valoració molt positiva de l’excavació portada a terme aquesta temporada, tot i les restriccions per la Covid, que els ha obligat a tenir només quatre alumnes de màster de la URV en Arqueologia del Quaternari i l’Evolució Humana, que han estat a la zona durant quatre setmanes, un temps que és l’habitual. «Hem excavat un nivell molt interessant, el més antic. Hem constatat les reconstruccions fetes amb blocs de pedra, que ja es començaven a veure l’any passat». S’ha treballat en nivells de fa 15.000 anys.

«Hem descobert el que es veia l’any passat, que era una part del jaciment i que s’estava estenent cap a la resta», diu Vaquero. Una de les troballes més significatives són les restes de tres fogars (fogueres). També acumulacions de pedres que no s’havien vist en altres nivells del jaciment.

Quant a peces arqueològiques se n’han trobat més de 2.000, entre eines de pedra i óssos d’animals, la qual cosa representa entre 200 i 300 més que l’any passat «i menys que fa uns anys, perquè també som menys gent», recalca Vaquero. Perquè habitualment eren entre 10 i 15 persones excavant, un nombre que amb la Covid s’ha reduït dràsticament.

Sobre el material trobat, no hi ha gaire diferència respecte excavacions anteriors: eines fetes amb sílex i óssos de cérvol, de cabra, de porc senglar, «espècies habitualment en aquesta cronologia», diu l’arqueòleg de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Enguany s’ha excavat la mateixa àrea que l’any passat, «però hem començat a preparar la part interna de l’abric. Aquí encara no havíem excavat mai». És la part més ocupada, amb més intensitat d’estances, perquè era la més protegida, «ens proporcionarà encara més material». El proper any es trauran els sediments estèrils (sense restes arqueològiques) que hi ha a la part superior de tota la seqüència, «i arribar al nivell de caiguda de blocs, que hi ha per sobre dels nivells arqueològics».

Els treballs al Molí del Salt s’emmarquen en el projecte de recerca quadriennal 2018-2021 Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, finançat pel departament de Cultura de la Generalitat, que està portant a terme l’IPHES-CERCA.

Comentarios
Multimedia Diari