Mariona Escoda: «Cantaré cançons molt íntimes, històries que he viscut»

Cantant, compositora, música i actriu de teatre. Amb 20 anys, Mariona Escoda és una artista completa de Valls que estrena enguany Tal com havia de ser, un EP de composició pròpia que presentarà aquest dissabte, a les deu de la nit, al Teatre Principal de Valls, en el marc de les Festes Decennals. També ha posat la veu a l’himne actual dels Xiquets de Valls, ha participat al concert de gran format Mamapop, centrat en sensibilitzar la població vers el càncer de mama. A més és estudiant de logopèdia, ja que sempre havia volgut dirigir els estudis cap a alguna matèria relacionada amb la veu.

S’ha format a un conservatori?

De fet, no ha estat en un conservatori, sinó en una escola de música. I abans d’això, ja de ben petita, cantava en una coral. A primer de Primària vaig entrar a l’Escola de Música Robert Gerhard de Valls, on he estudiat violí deu anys. Vaig començar perquè una professora de l’escola va dir als meus pares que m’hi apuntessin, que tenia talent. Després em vaig apuntar a cant allà mateix, i encara hi segueixo. A més estudio piano.

Quan comença a donar concerts?

El primer va ser als dotze anys, amb un grup de versions. Ara, des de fa tres anys, formo part d’un duet amb el pianista Andreu Dexeus. Ell és amb qui més concerts he fet. Hem estat per tota Catalunya, versionant clàssics i peces de teatre musical.

Teatre musical?

Sí, vaig fer una suplència a una obra titulada Red rock caperucita –un musical de gran format per a tota la família–, una representació a Reus. Tot i que, de moment, no he tornat a fer cap obra, hi vaig descobrir la meva passió. Composar i fer bolos m’encanta, òbviament, però m’agradaria molt tornar a fer teatre. Això sí, més quan acabi la carrera.

Quan comença a composar temes propis?

El primer va sortir el 2020, justament abans del confinament. La cançó, que va sortir el 8 de març, es diu 8 de març. És un poema de Maria Mercè Marçal que vam musicalitzar amb Cristina Español al piano. Aquest va ser el primer senzill, per al que vam fer també un videoclip. I, ara fa un parell de setmanes, vaig publicar el primer treball discogràfic, Tal com havia de ser.

Com definiria aquest últim treball?

És un projecte que ha arribat quan havia d’arribar, d’aquí el títol. Són sis cançons que hem cuinat a foc lent durant tot un any, sense presses. Al final he quedat molt contenta, per ser el primer treball ha quedat molt professional, i són cançons molt íntimes, històries que he viscut i amb les que tothom pot empatitzar i emocionar-se. Sempre em deien de composar però no m’hi acabava de decidir perquè les vegades que ho havia fet no quedava satisfeta. I aquesta autoexigència em frenava. Però finalment una em va agradar i li vaig ensenyar a l’Antoni Tolmos, un productor que conec de fa anys i considero el meu mentor. A ell li va encantar i em va dir que, si en feia més, m’ajudaria a treure un disc. Ara estem preparant junts el concert de presentació, que serà el 29 de gener al Teatre Principal de Valls.

Desprès de Valls fareu gira?

Ens agradaria portar l’espectacle a Lleida i Barcelona, i després tornar a Tarragona o potser Reus. Però, de moment, encara no hi ha res lligat. Estem molt centrats en Valls, per fer-ho poc a poc i bé. Al concert interpretarem les sis cançons de l’EP i, a més, sis versions que hem escollit buscant que segueixin l’estil de la resta. Totes són cançons fantàstiques, que han estat especials per a mi i que m’agrada molt cantar.

Quines han estat les influències a l’hora de composar?

Doncs m’han dit que a la melodia es nota molt el teatre musical, que al final és el que més escolto. A part d’això, molts cantautors d’indie, pop acústic… Per exemple, em fixo molt en la forma de composar de Pablo Alborán.

Com va la comercialització del disc?

És la primera vegada que faig aquestes gestions de contractes, i és difícil. Tot i així, ho movem amb l’ajuda de l’Antoni. Ell està més centrat per Lleida i jo per Valls, estem mirant que el venguin a llibreries i coses per l’estil, i ja es pot comprar a la web de cisterbooks.cat. A més, com és autoproduït, el venc jo mateixa a través de xarxes socials. Si el compra algú que no sigui de Valls, li envio, però si és de la ciutat quedem i li dono en persona. Així també és més íntim, més especial.