Nou mirador i consolidació del castell d’Aguiló a Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt consolidarà les restes del castell d’Aguiló, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) amb l’objectiu de recuperar aquest conjunt històric i patrimonial i adequarà l’espai amb un nou mirador situat a uns 800 metres d’alçada per gaudir d’una àmplia panoràmica de la comarca.

El castell es troba ubicat al cim d’un turó al terme municipal de Santa Coloma a dos quilòmetres del poble, al nucli de població d’Aguiló. De l’edifici només se’n conserven algunes restes, com la torre de l’angle sud-oest que es veu sencera.

El projecte de consolidació que ara es durà a terme, fa anys que trobava en un calaix del consistori, tot i que era molt més ambiciós -i econòmicament més elevat- que l’actual. A banda del mirador i la consolidació de l’entorn, contemplava també arranjar la carretera d’accés la qual cosa s’ha descartat per poder adaptar-ho al pressupost existent.

«Vam decidir que era el moment de tirar endavant el projecte i presentar-lo per a obtenir una subvenció que permetés desenvolupar-lo», explica al Diari l’arquitecte municipal de Santa Coloma de Queralt, Ramon Corbella. La subvenció va arribar per part de la Generalitat, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), però va ser insuficient pel consistori, que projectava una actuació més àmplia.

El projecte es va haver de reformular i centrar-se només en les restes i el mirador, deixant fora l’arranjament de la carretera. El pressupost total de què es disposa ascendeix a un total de 82.600 euros que permetran fer aquestes actuacions puntuals.

Per no perdre la subvenció, les obres s’han de tirar endavant durant l’any vinent. «Volem recuperar i consolidar les restes que hi ha perquè el castell no es deteriori i intentar esbrinar com era», diu l’arquitecte. Per aconseguir-ho es farà una excavació per identificar restes, treure a la llum possibles elements soterrats a les runes del castell i endreçar un dipòsit i un repetidor que hi ha a la zona i es consolidaran els murs. «Amb el pressupost que hi ha farem l’imprescindible», expressa Ramon Corbella.

El monument ja és un mirador natural per ell mateix, perquè es troba a una alçada superior al poble, però també s’ha d’endreçar aquest aspecte i «posar un panell explicatiu i dignificar-lo», afegeix. També es preveu un petit arranjament a les escales i es posarà una tanca perimetral de corda a la part més alta per evitar que ningú caigui. Segons explica Corbella, aquest espai va servir de sala de ball pel municipi a la dècada dels quaranta, «fent la funció de casal del poble i en aquell moment es va tapiar l’arcada d’accés principal». En aquest punt hi ha elements de fusta que amenacen runa i que també s’haurien d’arranjar.

Propietat diversa

Les restes que s’han conservat del castell fan deduir que tenia una planta rectangular. Com a detalls destacats, al mur sud s’obre una porta d’arc de mig punt que només conserva les dovelles d’arrencada.

El castell d’Aguiló figura com a propietat de la família Gurb-Cervelló a principis del segle XI, que també eren senyors d’altres castells a la vall del Gaià. Posteriorment van tenir drets sobre aquesta fortalesa els Cervelló, els Timor i els Aguiló.

La nissaga dels Cervelló va continuar al capdavant del castell fins al segle XIII amb un complicat entramat en els drets del monument, ja que el seu domini estava repartit entre diversos senyors.

A partir d’aquesta data ja es va fer palès el domini dels Aguiló sobre el castell, al qual donen nom, fins a finals de segle. Més endavant, al segle XIV, el castell va ser propietat de Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt i descendent de la família Timor.