Quan el cavaller va retornar la felicitat perduda a Montblanc

La Covid-19 no ha trencat enguany la gesta del cavaller Sant Jordi matant el drac a les muralles i tornant la felicitat al poble medieval de Montblanc. Una llegenda que més tard va ser recollida pels reconeguts folkloristes catalans Joan Amades i Anna de Valldaura.

Unes 500 persones han pogut seguir avui en directe la representació, que enguany deixava la plaça de Sant Francesc pel nou emplaçament del Foradot.

Era l’època medieval i Montblanc gaudia de bonança econòmica i era un poble feliç. A més, era vila reial i, de tant en tant, rebia visites del rei. En concret, fou Corts Reials quatre anys: 1307, 1333, 1370 i 1414.

Però aquesta alegria es va acabar. L’arribada d’un drac va canviar el somriure per preocupació i angoixa. Era una bèstia que tenia molta gana i, per molt que els vilatans li donessin menjar, no en tenia prou. Engolia xais, bous, cavalls, etc. Tant era la seva fam que les existències es van acabar. Llavors el rei va decidir que cada dia s’oferiria a l’animal un veí. Per això, va posar els noms de tots els ciutadans i cada dia es trauria una papereta, que seria el sacrificat.

El primer nom que sortí va ser el de la princesa. El rei, per donar exemple, no va voler que es canviés per una altra persona. Vestida de blanc, va anar al sacrifici. Però va arribar un cavaller, totalment armat, cavalcant sobre un cavall blanc. Es deia Jordi.

Va deixar estabornit la bèstia, la va lligar i seguidament la matà. Allí es va fondre i va brollar un roser. El cavaller va agafar una rosa i la va oferir a la princesa. I el somriure i la van tornar a Montblanc, on no va faltar els ball amb els reis i les tres famílies que destacaven sobre les altres.

La història ha estat de nou escenificada en una representació que durà poc més de mitja hora davant d’un públic assegut al passeig de Joan Martí i Alanis.