Más de Camp

Rafa Abdon: «Aquest espai em permetrà treballar la creativitat»

Nova etapa. Després de la jubilació de Paco Ramos, el Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet ja té nou vidrier, procedent del País Valencià i amb una àmplia experiència en la tècnica del vidre bufat

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
El nou artesà del vidre bufat, Rafa Abdon, al Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet treballant en una nova peça. FOTO: J.G.

El nou artesà del vidre bufat, Rafa Abdon, al Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet treballant en una nova peça. FOTO: J.G.

Des d’aquesta setmana, el Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet té un nou vidrier, en Rafa Abdon. Agafa el relleu a Paco Ramos, que s’ha jubilat recentment. Abdon és jove, però amb una àmplia experiència en l’ofici que l’ha portat a fer el salt a altres països o a fer peces per a la Sagrada Família de Barcelona.

Com sorgeix l’oportunitat de venir a Vimbodí i Poblet?

Fa 10 anys vaig venir per primer cop a fer peces i he anat tornant. Aquest any estava muntant el meu propi taller a Gandia però vaig veure aquesta plaça i la vaig trobar interessant. He decidit aparcar el taller i muntar-lo amb més calma i encetar aquesta nova etapa com a vidrier del museu. Hem llogat una casa al poble i quan tingui descans marxaré a la meva terra a veure la família.

Va començar molt jove a treballar el vidre.

El meu pare era vidrier i tenia una fàbrica enorme a l’Olleria, València, un poble amb més de 500 anys de tradició vidriera. Recordo que quan jo era un nen anava amb ell i sempre volia tocar tot. Als 15 anys vaig començar l’ofici i em va atrapar. Preferia quedar-me un dissabte a la nit fent coses al forn de vidre que anar a la discoteca, perquè tenia tota la fàbrica per mi i no em molestava ningú.

Ara té una àmplia trajectòria en l’ofici del vidre bufat i és dels més joves en actiu.

Si i sembla que els bufadors ara estem protegits com a linxs ibèrics, ja que el Ministeri de Cultura ha declarat fa poc el vidre bufat com a Patrimoni Cultural Immaterial i en som molt pocs. Jo sóc dels més joves d’Espanya i sempre penso que quan jo acabi no se qui vindrà darrere. S’ha d’incentivar la formació i no es fa. Als Estats units, per exemple, aquesta és una carrera universitària.

L’ofici perilla, doncs.

Som molt pocs els que ens hi dediquem. S’han de buscar alternatives, com promoure cursos, subvencions, perquè la gent s’hi pugui dedicar... Abans la gent jove començava de zero però a dia d’avui no hi ha fàbriques per poder adquirir experiència i si vols aprendre l’ofici és molt car fer un curs i quan acabes no tens lloc on poder practicar. És força complicat.

Ha sentit la necessitat de marxar a treballar fora per la manca de feina?

He tingut l’oportunitat. Fa uns anys em van oferir feina a Amsterdam que hi ha més tradició d’art en vidre i també a Los Angeles però no em vaig atrevir. He viatjat molt a impartir cursos a altres països, però sempre he acabat tornant.

Hi ha obra seva, fins i tot, a la Sagrada Família de Barcelona.

No són peces dissenyades per mi, però si que les he fet jo. Són les peces de vidre que envolten el Crist.

Com valora la tasca de Paco Ramos com a vidrier del Museu i Forn del Vidre?

En Paco és un referent pels poquets que quedem a Espanya fent aquesta feina. Cadascú s’especialitza en una cosa concreta, és impossible tocar tots els àmbits, però ell és un dels únics vidriers del món que treballa sol, sense cap ajudant que li doni un cop de mà. Hi ha molt poca gent que faci això, perquè és molt difícil i en Paco, en això, és un fenomen.

La seva tasca al museu serà continuista?

Hi ha peces d’en Paco que seguiré fent perquè són tradicionals de la zona però també faré una línia més moderna del mateix, ja siguin porrons, setrills... el que la imaginació permeti.

Un dels productes estrella que feia Ramos era el setrill conegut com el ‘matrimoni de vidre’, amb doble cavitat. El seguirà fent vostè?

Seguiré fent ‘matrimonis’ però també vull veure les possibilitats que tinc per a fer-los diferents o més moderns. De moment, faré la feina tradicional i a poc a poc aniré veient. És una peça complicada.

El museu reobre després de la pandèmia amb vostè com a nou vidrier, creu que és una nova etapa per l’equipament?

Penso que si, perquè ha estat molt de temps tancat o a mig gas per la situació actual i ara hem de mirar nous horaris i aforaments. Estic molt il·lusionat, perquè serà com tenir el meu taller aquí, la qual cosa em permetrà treballar molt la creativitat.

Temas

  • Vimbodí i Poblet
  • Museu i Forn del Vidre de Vimbodí i Poblet
  • sociedad

Comentarios

Lea También