Santa Úrsula estrenarà ‘El Pas’, el documental sobre la Diada de 1981

«Analitzant les entrevistes fetes a castellers i periodistes em vaig adonar que la paraula ‘pas’ apareixia contínuament en les seves declaracions», explica Maria Roig. A partir d’aquí neix el títol del seu darrer documental casteller i que s’estrenarà per la Fira de Santa Úrsula de Valls, el 21 d’octubre als cinemes JCA de la ciutat.

El pas. Santa Úrsula 1981, que així es diu el film, vol explicar com va ser la Diada d’aquell any i com es va viure a la capital de l’Alt Camp, però també com s’hi va arribar i les conseqüències que va tenir.

El món casteller, precisament «va fer llavors un ‘pas’ endavant», diu la directora del documental, començant el camí de l’anomenada segona època d’or dels castells.

Aquell dia, la Colla Vella va descarregar el primer quatre de nou amb folre del segle XX i la Colla Joves va fer el mateix amb el cinc de vuit. Amb aquella jornada, les colles vallenques i, per extensió, el món casteller van fer un pas enorme recuperant nivells no assolits des del segle XIX. En concret el darrer castell de nou s’havia vist l’any 1893.

Diverses entrevistes i declaracions intercalades amb imatges de l’època componen aquest documental que, un cop finalitzat, convida a fer una nova reflexió. «La Santa Úrsula de 2019 va ser espectacular amb els dos 3 de 9, s’ha acabat aquesta època d’or? Què comencem ara?», es pregunta Roig. «Estàvem molt ‘malacostumats’ a veure castellots i amb aquesta aturada ens hem adonat que els castells són molt difícils i ara ho estem veient tots», continua.

Incertesa i molta gent

El film no es podrà visionar fins la data de l’estrena, però ja s’ha presentat la seva imatge gràfica i també s’ha donat a conèixer un tastet del resultat final en forma de tràiler.

El cartell és obra de la il·lustradora vallenca Marina Barberà. El títol del documental, en primer terme, apareix en vertical, com la forma dels castells, però també vol mostrar incertesa. «Era un dels conceptes que van marcar la Santa Úrsula de 1981 i també l’estem vivint ara amb la pandèmia», assegura la dissenyadora.

La imatge del fons mostra molta gent, «perquè és com estava la plaça aquell dia, plena de gom a gom de castellers i públic, però es va desdibuixant fins convertir-se en blanc, per aquest concepte de no saber què vindrà», afegeix.

També es distingeixen fàcilment els colors de les camises més vermelloses a la part esquerra i les rosades a la dreta per situar l’espectador a la plaça en una diada vallenca. «A més dels colors de les camises, n’he fet servir d’altres característics de la vestimenta castellera com el negre de la faixa o el blanc del pantaló», diu Barberà. Un altre dels colors que destaquen al costat de les lletres principals és el groc que vol fer referència a l’esperança i que simula les persones més devotes que acompanyen la Mare de Déu de la Candela, ja que tant el 1981 com enguany, 2021, són anys candelers.