Trepitjant uns pobles desapareguts que ja formen part de la història

Geografia. Gener Aymamí publica un llibre amb rutes molt pràctiques i a l’abast de tothom per adentrar-se i arribar a quinze indrets despoblats del Camp de Tarragona

27 febrero 2021 18:50 | Actualizado a 28 febrero 2021 17:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Per caminar i saber quelcom més d’història i geografia. Serien els ingredients que trobaran els lectors que obrin el llibre Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona. Són quinze itineraris per arribar a quinze nuclis que en el seu dia estaven habitats i que avui es troben pràcticament en ruïnes. Darrera d’aquesta obra està Gener Aymamí i Domingo (Reus,1951), diplomat en Arqueologia Hispànica, fou president de la Unió Excursionista de Catalunya i vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia. A més a més, ha escrit més d’una dotzena de llibres, quasi tots relacionats amb l’excursionisme.

L’obra, editada per Cossetània, «és un llibre d’excursions», comenta al Diari l’autor. «Hi ha qui va per la muntanya, pels rius, pels boscos...Jo vaig creure interessant anar a pobles desapareguts», recalca. Tot va començar quan va visitar cinc pobles abandonats que envolten Vandellòs: Castelló, Fatxes, Remullà, Gavadà i Mas Valentí. I a partir d’aquí va pensar en altres pobles que ja coneixia, com ara la Mussara, Selma, l’Albà, Gallicant... I va començar a caminar i a fer les rutes. D’això fa aproximadament un any i mig, el 2019, quan encara no havia restriccions de moviments perquè no havia arribat la Covid-19.

En la seva introducció al llibre, Aymamí recorda que molts d’aquests pobles es van fundar durant la Reconquesta i que ha estat durant la segona meitat del segle XX quan s’han abandonat. D’alguna manera s’està perdent la història. I és que en alguns d’aquests nuclis que havien estat habitats només queda el topònim, cap rastre de les antigues cases.

De cadascuna de les 15 rutes, l’autor fa una valoració del grau de dificultat, la llargada i el desnivell. «La majoria són fàcils de fer amb la família. N’hi ha dos que no tant, per la distància i el desnivell». El que aconsella –i això també ho posa en el llibre– és afegir un 20% més de temps de l’indicat, perquè el caminant sempre fa parades per admirar el passatge, per descansar o per prendre fotografies. Fins i tot, a alguns dels indrets s’hi pot arribar en cotxe: «He pretès que a més a més d’un llibre per caminar, i en cara que sigui una obvietat, també sigui per llegir», assenyala.

Després de donar a conèixer el grau de dificultat, indica els indrets més propers on hi ha servei de bar i restaurant. I a partir d’aquí comença l’itinerari, pautat i cronometrat, on també inclou coordenades. Tot perquè ningú es perdi. Ho acompanya de fotografies –en blanc i negre– i també d’un mapa. I al final de cada comarca –Alt i Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès– afegeix altres pobles abandonats, dels quals en fa una pinzellada històrica.

La ruta aconsellada

Una ruta que aconsella fer amb nens petits és la de Salmella, «perquè, a part de veure un poble abandonat amb el castell de Saborella, passes per una torre de guaita. Una altra curta és la de Prenafeta, de cinc quilòmetres i amb un desnivell petit. Veus una ermita i un castell. Als nens els encanta». I la ruta de Cortiella, a Alforja, per fer-la amb parella, «un indret amb una vistes panoràmiques immillorables».

Algunes de les rutes recollides en el llibre ja estaven publicades en paper, «però he intentat fer-les diferent, per no copiar». Només ha fet el camí un cop, «potser alguna vegada sí que hi he tornat perquè no havia trobat el camí. Primer s’ha d’estudiar sobre el mapa per tenir-ho tot ben preparat. I quan faig el camí porto el GPS i cronòmetre per marcar el temps».

Gener Aymamí aconsella que quan s’arribi a un d’aquests pobles un no es quedi només amb el típic «quina llàstima». «Recomano que un s’assegui en un pedrís i s’imagini quan els homes passaven per allí per anar al tros, les dones a fer la bogada, els nens jugant o anant a l’escola, si en tenien...».

Creu que la majoria de gent de la pròpia comarca no coneix aquests indrets, «si parlem de la Mussara a tothom li sona. Però la gent no coneix aquests pobles desapareguts».

Ara ja està preparant noves rutes, en aquest cas per les comarques d’Anoia, Alt i Baix Penedès i Garraf. I possiblement el tercer llibre estarà dedicat a les Terres de l’Ebre.

Comentarios
Multimedia Diari