Más de Camp

Trobades més de 200 peces al jaciment de la Cansaladeta

Considerat el segon més antic localitzat a la demarcació de Tarragona, la majoria de troballes corresponen a pedres denticulars, en forma de serra, que utilitzaven per treballar materials durs

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
Els participants en l’excavació, dirigida per Josep M. Vergès (a la dreta amb casc vermell). FOTO: Ângel Juanpere

Els participants en l’excavació, dirigida per Josep M. Vergès (a la dreta amb casc vermell). FOTO: Ângel Juanpere

Més 200 peces arqueològiques s’han aconseguit extreure en la nova campanya d’excavació que s’ha fet enguany al jaciment de la Cansaladeta, al costat de la carretera C-14, a la Riba, segons apunta al Diari Josep Maria Vergès, un dels codirectors junt amb Andreu Ollé –que no ha pogut estar sobre el terreny per un problema mèdic– i investigador de Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Les excavacions en aquest indret van començar el 1999 amb l’objectiu d’investigar com vivien els homínids fa 500.000 anys. Tot i que els arqueòlegs estan segurs per les probes fetes a algunes de les peces tenen 400.000 anys, el fet d’haver trobat una dent d’histrix, una espècie de porc esquí extingit fa més de 500.000 anys, fa que els experts considerin que aquest petit abric fou habitat fa més de mig milió d’anys.

El descobriment d’aquest indret fou casual, recorda Vergès. Situat al congost de les Roixeles, està en una de les parets al costat de la carretera. Ell ja s’havia fixat en el lloc perquè estava treballant el sistema de terrasses del Francolí. Un dissabte es trobava dinant a casa seva amb un geòleg italià i Josep Zaragoza, un investigador que ha col·laborat amb l’IPHES. Acabat l’àpat van anar a l’indret i ho van descobrir.

Tot i que ara és un gran congost format pel riu, fa mig milió d’anys era un indret pla, a uns 45 metres per damunt de la llera actual del Francolí. I aquest, com no existien camins, era un lloc de pas dels homínids durant el pleistocè mitjà. I es refugiaven en aquest petit abric, una situació que va perdurar durant milers anys, ja que s’han trobat diferents estrats.

El jaciment es calcula que té més de 200 metres de llarg i només s’ha excavat una ínfima porció. La major part del treball s’ha centrat en uns vuit metres quadrats i enguany s’han fet dos metres d’un nivell superior. En aquesta nova campanya, que ha durat tres setmanes, han participat quatre alumnes de màster de la URV en Arqueologia del Quaternari i l’Evolució Humana i un altre que fa la tesi doctoral.

Vergès reconeix que en el seu moment a la zona havia molta fauna, però les restes s’han conservat molt malament amb el pas dels anys, «hem trobat trossets d’óssos», principalment de petits mamífers, com ara ratolins.

Però el més interessant, arqueològicament parlant, és tot el tema que envolta la indústria lítica –eines de pedra–. En alguns jaciments s’ha detectat que els habitants «hi han estat un temps, han tallat quatre peces i han marxat». Aquest no és el cas de la Cansaladeta. A part de les peces tallades també s’han trobat les roques originals que s’utilitzaven per confeccionar les eines, que s’extreien del riu.

En aquesta excavació s’han trobat tres tipus de peces: ascles –ganivets de pedra–, que servien per esquarterar els animals; denticulars –en forma de dents–, unes eines com el ganivet de serra, que utilitzaven per treballar materials més durs, com ara la fusta, i finalment eines de cop –destrals–. Enguany, majoritàriament s’han trobat peces denticulars. Josep Maria Vergès destaca la importància d’aquest jaciment ja que és dels pocs de Catalunya d’aquesta antiguitat: «Té moltes peces i estan ben conservades, tal com les van deixar ells. Aquí pots reconstruir el procés de fabricació de les eines», recalca.

A la demarcació només hi ha un jaciment més antic, el de la Boella –entre 800.000 i un milió d’any–, habitat pels primers homínids que van arribar a Europa.

Projecte global

Els treballs a la Cansaladeta s’emmarquen en el projecte de recerca quadriennal 2018-2021 Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, finançat pel departament de Cultura de la Generalitat, que està portant a terme l’IPHES-CERCA. Durant aquests quatre anys s’han fet excavacions a una trentena de jaciments, com al Molí de Salt i Sargatalls (Vimbodí i Poblet), cova de les Borres (la Febró), la Boella (la Canonja), Cavet (Cambrils), Cantacorbs (Rojals), cova del Buldó (la Bartra, a Montblanc), Cativera (el Catllar) etc. En total participen 60 investigadors, que analitzen jaciments de fa 3.000 fins a un milió d’anys. També s’està estudiant material de col·leccions, tant de particulars com de museus.

Temas

Comentarios

Lea También