Un tomb per reconnectar amb els avantpassats

Sarral va estrenar ahir una ruta pel cementiri que explora el seu vessant artístic, a més de descobrir la història i les curiositats d’aquest indret

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Un dels panteons centrals del cementiri.

Un dels panteons centrals del cementiri.

Arínjol és una paraula típica del parlar de Sarral, a la Conca de Barberà. Significa nínxol. És un dels mots que més es van repetir ahir al vespre durant una visita que es va fer al cementiri del poble per explorar el seu vessant artístic. L’amfitrió d’aquesta ruta va ser l’historiador de l’art sarralenc Damià Amorós, que va explicar tot de curiositats i detalls desapercebuts d’aquest indret. Per una banda, la part històrica, que va servir com a punt de partida per contextualitzar perquè el cementiri està situat en aquest indret i com s’ha arribat fins aquí.

«El cementiri primitiu era al costat de l’església. Després va passar durant tres segles a dins de l’església i més tard al passeig. Però per qüestions sanitàries, l’actual el van fer fora de la muralla», introdueix Amorós.

Feta l’explicació inicial, el guia assenyala una mena de caseta que sobresurt entre els nínxols. «Aquí van fer la darrera autòpsia al poble, fa 31 anys. Si entrem potser trobarem encara la taula de formigó on es realitzava l’operació», diu mentre obre la porta.

«Just davant tenim els columbaris on es posa la cendra, la part més moderna del cementiri, però que alhora és el ritual més antic, perquè els romans ja ho feien», aclareix.

A Sarral, com no podia ser d’una altra manera, moltes de les làpides són d’alabastre, el producte estrella del poble. N’hi ha algunes de ben singulars que són de ferro o, fins i tot, de fusta. Destaquen dos grans panteons al centre. «Gràcies al nostre passat indià tenim aquests panteons, ja que el cementiri és un reflex del municipi i si es van poder fer, és per la gent tenia poder adquisitiu per contractar un arquitecte i dissenyar-los», afegeix.

També hi ha tombes de sarralencs il·lustres com la de l’arquitecte Josep Puig Torné, que és l’única formada per tres nínxols junts. Està dissenyada per la seva filla i mostra un dibuix de l’ermita del poble fet amb dues línies de ferro. Seguint la passejada trobem un cenotafi, és a dir, una tomba sense ningú enterrat a dins. Es tracta del monument dedicat al matrimoni Badia Vendrell, enterrats realment a La Habana, «però el seu sentiment de pertinença a Sarral va fer que s’erigís aquí», diu Amorós. A més, el seu disseny apunta que és obra d’un arquitecte «que en sap molt», apunta el guia sense desvetllar més detalls.

Fa uns anys, una gran tempesta va fer caure xiprers del cementiri. El tronc d’un d’aquests arbres es va reutilitzar com a tió nadalenc del poble. «D’una desgràcia en traiem la part bona», afirma.

El cementiri de Sarral està ple d’història i de dades que es donen a conèixer durant la ruta, com que la tomba més antiga és del 1886 o que disposa de 616 nínxols.

«Aquesta visita és un record als nostres avantpassats i hi hem de treure ferro, perquè tots acabarem aquí», manifesta.

Per cert, no hem acabat d’aclarir si la taula de formigó on es va fer la darrera autòpsia es conserva al cementiri. Doncs sí, encara hi és i forma part del final d‘aquesta visita.

La idea de fer aquesta original ruta va sorgir de l’Ajuntament de Sarral. «Volíem fer alguna cosa per Tots Sants i parlant amb els tècnics de Joventut del Consell Comarcal es va decidir provar això», explica per la seva banda Eduard Saltó, regidor de Joventut i conseller de Joventut del Consell.

Vimbodí se suma a l’experiència

«Volem trencar l’estereotip que els cementiris fan por», afegeix. La visita d’ahir va demostrar que la idea ha donat els seus fruits, ja que va esdevenir un èxit de participació, omplint els dos torns programats fins ocupar les 24 places disponibles.

Vist l’interès per viure aquesta experiència, municipis com Vimbodí i Poblet seguiran l’exemple i ja s’ha programat una visita similar al seu cementiri. Serà el 5 de novembre amb l’historiador Sergi Tella, a la tarda. No hi mancaran curiositats i històries desconegudes del conjunt funerari.

Temas

Comentarios

Lea También