Una escola feta amb l’empenta de les famílies del poble

El centre de primària Rocabruna, a Picamoixons, compleix 75 anys de vida documentant la seva història per fer una exposició sobre tota la seva trajectòriaBarris de Valls (XV). Una cinquantena de cases formen aquest barri situat a l’entrada de la ciutat

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Un dels actes de celebració dels 75 anys de l’escola que s’han fet recentment. FOTO: CEDIDAUN DELS CARRERS PRINCIPALS DEL BARRI AMB LES CARACTERÍSTIQUES CASES. FOTO: FABIÁN ACIDRES

Un dels actes de celebració dels 75 anys de l’escola que s’han fet recentment. FOTO: CEDIDAUN DELS CARRERS PRINCIPALS DEL BARRI AMB LES CARACTERÍSTIQUES CASES. FOTO: FABIÁN ACIDRES

La rectoria de Picamoixons guardava en el seu interior vells objectes que fins ara no s’havien tornat a treure a la llum. Una pissarra antiga i antic un pupitre que havien format part de la història de l’escola Rocabruna anaven veient passar els anys sense cap utilitat.

Aquest centre educatiu enguany té un protagonisme especial, ja que compleix 75 anys de vida i aquests objectes que un dia van servir com a material per a mestres i alumnes, tenen més sentit que mai ja que serviran com a fil conductor per explicar el relat de l’escola en una exposició que s’està preparant per commemorar l’aniversari.

La història de l’escola comença el 22 d’octubre de l’any 1946, quan es va inaugurar, però en realitat, té un significatiu inici molt abans, quan es va iniciar la seva construcció. Aquest equipament es va fer realitat gràcies a l’empenta de les famílies de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Picamoixons.

En aquella època nens i nenes, que estudiaven per separat, feien les classes particulars en cases del poble. «La mateixa demanda dels veïns va fer que es decidissin a tirar endavant una escola», explica al Diari el president de l’EMD de Picamoixons, Francesc Rull. Va ser un projecte de tots i amb la col·laboració de les famílies del moment. «Ells van portar-ho tot, el material, el transport... i l’únic que van delegar va ser la tasca dels paletes», afirma Rull. «Anaven fent torns i entre diverses famílies d’aquell moment van poder tirar endavant el projecte de l’escola», afegeix.

L’edifici no ha canviat d’ubicació en totes aquestes dècades i conserva l’estructura original, tot i que s’han anat fent canvis i millores. A la part de dalt, a l’inici es van fer pisos per les mestres, «perquè abans es feia així perquè tenien un sou molt baix», expressa el president de l’EMD. Ara, aquesta planta l’ocupa la llar d’infants. Una antiga zona exterior porxada també s’ha aprofitat per fer una entrada polivalent i modernitzar les instal·lacions.

Cercant material antic

L’escola té molt present el seu passat, per això enguany s’han encetat els actes per commemorar el 75è aniversari. Al mes d’octubre van fer una cercavila pel poble acompanyats per una cobla i s’ha creat una comissió de treball per teixir una celebració memorable, formada per la mateixa escola, els veïns, l’Ajuntament, les famílies i els pares i mares.

La intenció és fer una exposició al mes de desembre al local social a través d’imatges, objectes i documents de la trajectòria de l’escola. Aquestes setmanes prèvies s’ha fet una crida als veïns o antics alumnes perquè aportin fotografies o documentació relacionada amb l’escola. També s’ha fet recerca a l’Arxiu de Valls i al fons històric de l’escola. «Volem reproduir una aula antiga», explica la directora del centre educatiu, Núria Gavarró, que tingui des de la pissarra, a llibres o la típica bola del món.

La celebració continuarà el segon trimestre del curs on gent del poble anirà a les aules a explicar les seves vivències relacionades amb l’escola i finalitzarà el mes de juny amb una gran festa.

L’escola Rocabruna té ara 65 alumnes agrupats en cicles, una xifra que ha augmentat en els darrers anys. «Treballem amb metodologies innovadores i famílies de fora del poble venen buscant aquest projecte», conclou.

El barri Nou Miramar de Valls no va començar precisament amb bon peu. La seva construcció data del 2001 i en aquell moment la promotora de les cases «va marxar i ens va deixar penjats, sense llum, sense aigua i amb el transformador de l’obra», explica al Diari Salvador Garcia, veí del barri.

En aquell moment, Nou Miramar, «es va acabar com es va poder», expressa. Ara, 20 anys després, tots aquells embolics inicials s’han desfet i ja formen part del passat. El barri va sorgir de la idea de fer una urbanització privada, però finalment, «l’Ajuntament es va fer càrrec dels carrers», diu. Nou Mir amar es troba ubicat a tocar del Torrent de la Xamora i ben apartat del centre neuràlgic de la ciutat, ja que aquest és un dels barris perifèrics de Valls.

«Vam començar habitant-lo gent jove que ara ja no ho som tant», afirma Garcia. Està format per dos carrers principals, el carrer Segrià i el Mestre Ramon Farrés, que concentren les 47 cases que el formen. En un dels seus extrems, Nou Miramar gaudeix de silenci i tranquil·litat i en l’altre, del bullici del trànsit de la N-240 amb una de les principals rotondes que accedeixen al polígon industrial i a la ciutat. Des de fa uns anys, aquest trànsit que passa per darrere del barri s’ha incrementat amb els vehicles que van a buscar l’entrada de l’A-27.

Els seus dos carrers presenten una fesomia molt similar, amb llargues rengleres de cases amb característiques semblants i vehicles aparcats davant dels habitatges.

Actualment, l’associació de veïns es troba inactiva, ja que no disposa d’una junta oficial, però en Salvador exerceix de representant veïnal per vetllar per les necessitats del barri des de fa alguns anys.

«No hi ha comunitat, ara mateix», explica. Fa 10 anys els veïns celebraven una petita festa major que es va voler recuperar recentment per retornar l’esperit d’unió de temps enrere, però la pandèmia ho va impedir i la celebració es va quedar en l’intent.

Una de les idees que defensen alguns veïns del barri és poder arranjar dos superfícies de terrenys que hi ha als extrems del carrer Mestre Ramon Farrés i donar-los un ús pel veïnat. «Un d’ells ens serviria com a aparcament i l’altre podria convertir-se en una placeta perquè els infants poguessin jugar», diu Salvador Garcia, però, de moment, aquests projectes no han prosperat, ni sembla que ho hagin de fer de forma immediata.

On també s’hauria d’actuar, segons explica el veí, és als contenidors. «Si estiguessin soterrats ens aniria molt millor, perquè l’aire els aixeca», apunta.

El barri es pot descriure de dues maneres, segons des d’on es miri. En un cantó, mira al Torrent de la Xamora, un paisatge que l’allunya del dia a dia de la ciutat i el trasllada a la natura. «S’haurien d’arreglar una mica les zones verdes de darrere el torrent», afirma Garcia. Precisament, el futur projecte per dignificar els torrents de Valls, dotaria el barri d’una nova realitat, incloent-lo molt més en el circuit urbà de la ciutat. «És una obra molt gran, jo ja no se si ho veuré, expressa, però seria ideal poder-ne gaudir», manifesta.

Per l’altra banda del barri, la vista és molt més urbana i topa més amb la realitat de la ciutat, amb la carretera N-240 passant pel costat d’un dels grups de cases.

Com passa en altres zones de Valls, aquest és un barri bàsicament residencial, que poc s’assembla a la fesomia del centre històric o a indrets més concorreguts, ja que «la gent que ve aquí ho fa expressament perquè és veí o ve a veure a un amic», diu Garcia. «No és un lloc de pas, es un barri on hi ha molta tranquil·litat». No obstant això, «tenim tots els serveis a prop, estem molt ben comunicats», afegeix, però amb petits matisos que esperen poder millorar. «Ens mancarien més lluminàries per travessar la carretera del Pla per passar-hi amb més seguretat», assegura el representant dels veïns.

Nou Miramar és un barri relativament jove. Si més no, és un dels més actuals que hi ha a la ciutat. Les perspectives de creixement del barri són força incertes, com a mínim pels residents. «S’havien de fer un centenar de pisos a l’esplanada on antigament hi havia la discoteca Chrysalis», diu Garcia.

Aquest projecte, però, no s’ha acabat de materialitzar mai i el terreny que havia d’acollir una nova promoció d’habitatges segueix sense cap construcció. «Si finalment el barri creix per aquí a la resta de veïns ens faltarà aparcament», conclou el representant veïnal.

Temas

  • Picamoixons
  • escolar
  • Educación
  • infancia
  • infantil
  • niños

Comentarios

Lea También