Vilanova de Prades vol fomentar el turisme amb codis QR als monuments

Vilanova de Prades disposa d’una església, d’un mirador, de les restes d’un castell i d’una ermita. A aquests i altres indrets, l’Ajuntament hi vol donar un valor turístic amb la col·locació de codis QR perquè els visitants puguin endinsar-se en la història d’aquest petit municipi de la Conca de Barberà. Però a aquesta llista d’elements patrimonials cal afegir un possiblement molt desconegut: els portals adovellats. Són arcs amb pedres que estaven a les portes d’entrada a la casa. A Vilanova n’hi ha més d’una dotzena, tots ells senyalitzats amb un símbol.

L’Ajuntament ha col·locat sis codis QR en sis indrets molt característics del municipi: nucli històric-castell-Relliscadora, itinerari valors naturals i culturals, església de Sant Salvador, ermita de Sant Antoni, antic forn i Font Vella.

Quan el visitant arriba a un d’aquests indrets, aquesta codificació li envia a la corresponent pàgina web de festacatalunya.cat, una guia turística de Catalunya per internet. Això permet al turista reviure la història i altres elements. Així, del nucli històric comenta que conserva «discretament antics secrets i que manté els trets d’una antiga vila closa medieval alineada a partir d’un carrer orientat de llevant a ponent amb l’església parroquial com a punt de referència».

I de la Relliscadora –una roca molt desgastada a la vora del nucli urbà– recalca la seva forma de tobogan que ha estat lloc de jocs pels habitants més joves del poble quan no havia parcs infantils públics.

«Volem potenciar el turisme», destaca al Diari l’alcalde, Artur Miró. Afegeix que de moment no es té previst ampliar el nombre de plaques ja que s’han posat en els punts que ja sortien en el mapa turístic del municipi.

De cara el futur

Miró recorda que tenen posades esperances d’atreure molts visitants quan es posi en marxa el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Ara, Vilanova ja forma part del Fòrum d’Administracions Locals pel Parc Natural, que agrupa 22 ajuntaments inclosos en l’àmbit geogràfic i els consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp, les Garrigues i el Priorat. L’alcalde preveu que això porti beneficis al poble en forma d’inversions, no tant en diners a les arques municipals, «no és una inversió directa, sinó en serveis d’infraestructures, com ara l’arranjament de camins, com els antics que anaven a Prades, Cornudella o al bosc de Poblet».

El parc natural afectarà tot el terme municipal menys el nucli urbà. «Seria una forma de regular el territori quan tinguem una massificació». Recorda que al terme s’hi poden fer rutes a peu, com ara a la Punta del cavall –on hi ha un mirador– i a la serra de la Llena. Aquesta darrera zona és també d’escalada, «per Setmana Santa estava ple, amb moltes autocaravanes». Artur Miró diu que volen «»dinamitzar la zona» i atreure un «turisme de qualitat».