El municipi de Sarral era protagonista durant tot el cap de setmana per acollir una festa il·legal que es va allargar durant quatre dies. Entre els assistents hi podiem trobar un investigador doctorand de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Pablo Soria, que investiga el moviment de les ‘free parties’.
Aquest cap de setmana passat ha estat a la ‘rave’ de Sarral que ha aplegat prop de 700 persones. Està fent treball de camp, «observant», explica mentre mostra a l’ACN els apunts que ha pres. Destaca que és un moviment «informal», tot i que es basa en l’autoorganització. L’investigador recorda que als inicis, les festes il·legals es muntaven dins de les ciutats, però la «repressió» ha allunyat aquestes trobades fins a territoris rurals com el de Torà (Solsonès) o a Sarral (Conca de Barberà).
Soria és valencià, té 44 anys i als anys 90 va endinsar-se en el món de les ‘raves’. Primer com a organitzador i assistent, i des de fa dos anys com a doctorand en comunicació social per la UPF. «No només hi ha una forma d’oci», exclama mentre ho exemplifica amb aquells que surten a una discoteca «a gastar-se 30 euros». Soria defineix les ‘raves’ com una «alternativa» i lamenta que es «criminalitzi» perquè només quedi allò «estructural».
És conscient dels prejudicis que hi ha al voltant d’aquest tipus de festes: «el drogat, l’animal que ho deixa tot ple de merda», diu ell mateix. En canvi, el camp de Sarral està tot net, els joves llancen les deixalles en grans bosses de brossa que una empresa s’endurà el darrer dia de la festa, segons expliquen alguns dels participants.
L’investigador explica que hi ha diferents formes d’oci i que les ‘rave’ són una alternativa
«El relat que donen els mitjans de comunicació, generalment, no és el correcte», es queixa l’investigador. «És un moviment que per a mantenir-se viu sempre ha estat a l’ombra», continua.
Soria centra la seva investigació en qüestions com l’ús de l’espai públic o el model d’oci. «Qui té dret a usar l’espai públic i qui no? Per què no hi ha espai públic per als joves», es pregunta. «No hi ha espai per a l’autorepresentació», apunta el doctorand, «necessites llocs on el poder social, l’estructura, no sigui tant evident», segueix. «En una rave no han desaparegut les jerarquies, però no són tant presents», confirma. L’investigador creu que les ‘free parties’ són un lloc de «llibertat» on «comportar-se de maneres diferents».
Sobre ocupar un terreny privat o malmetre camins per accedir-hi, Soria apunta que l’estat espanyol és un país «latifundista». «Per què tot ha de ser privat i ha de pertànyer a una mateixa persona?», es qüestiona l’investigador. El terreny que es va ocupar a Sarral és un camp que ara no s’està explotant, tot i que no pertany a un gran propietari.
La ‘free party’ és un moviment que «barreja diferents cultures», destaca Soria. Per exemple, el «sound system» jamaicà, el ‘punk’ anglès o l’’acid House’. Aquest corrent ‘underground’ va començar a organitzar ‘raves’ a finals dels anys 80 «perquè fossin gratis i accessibles a tot el món», detalla el doctorand. Des d’Anglaterra, es va anar expandint per tot Europa, sobretot a Itàlia i a França, o al territori espanyol que també va arribar amb fenòmens com la ¡Ruta del Bakalao’. En fenòmen encara continua.
