El retorn del tèxtil a l’antiga fàbrica dels Cardona al Pont d'Armentera

«Els Cardona devien ser persones amb un esperit pioner i molt pencaires tot i que eren gent acomodada», explica al Diari la historiadora, Àngels Boada. Probablement, l’Àngels és de les persones del Pont d’Armentera que millor coneix la història d’aquesta família i de l’evolució de la fàbrica tèxtil que van aixecar a l’actual centre del poble, al segle XIX. Fa uns anys en va fer un llibre (La industria llanera al Pont d’Armentera, Silva Editorial), a través de documents històrics com la correspondència i la documentació.

Aquestes cartes són un retrat del costumisme de mitjans del segle XIX. «La correspondència queda una mica trencada perquè només s’ha conservat la d’anada», diu Boada, però permet esbrinar que la família movia el negoci per tota Espanya des de l’Alt Camp, fent viatges per comerciar i també per l’estranger, on compraven productes a països com França o el nord d’Itàlia. «Devien arribar lluny», afirma la historiadora.  

Aquesta factoria del Pont d’Armentera es va dir en un primer moment Fábrica de Hilados y Tejidos de lana Jaume Cardona Baldrich, com el seu propietari, però, poc després van entrar al negoci els seus germans i el nom es va canviar per Cardona hermanos. 

En Jaume va viure l’ascens i el declivi de la seva fàbrica. «Al 1870 feien mantes per guerra francoprussiana», explica l’Àngels. «Tractaven amb les indústries del voltant i van ser socis amb la tèxtil del Pla de Santa Maria fins l’any 1883», afegeix i «la família va participar de la política del poble, arribant a l’alcaldia».  
Les desavinences entre germans van fer que en Jaume carregués amb el deute d’un crèdit hipotecari que el va portar a la ruïna.  Curiosament, alguns documents mostren queixes perquè les dones dels germans «gastaven massa diners». 
Des que la família Cardona va deixar estar el negoci, la fàbrica va passar per diverses mans, fins a l’actual abandonament. Els darrers propietaris van tancar-la al 1982, després que no prosperés el projecte de fer-hi un celler.

«Durant anys va funcionar molt bé, feien llana, armilles i durant la 1a Guerra Mundial no va deixar de fabricar i servien mantes per l’exèrcit», diu Boada.

Del passat al futur

En l’actualitat, les parets de l’antiga fàbrica són un autèntic viatge en el temps. Algunes conserven apunts d’antigues comandes i les columnes que aguanten la nau principal parlen del moment d’esplendor d’aquest espai, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), malgrat portar quatre dècades en silenci. La indústria tèxtil s’ha traslladat des de fa uns anys als afores del poble, amb dues empreses que segueixen el llegat d’aquesta activitat en l’actualitat. 

Com en un llibre o una pel·lícula on el desenllaç queda perfectament lligat, ara es tanca un cercle. L’edifici de l’antiga fàbrica del centre de poble tornarà a la vida en un futur gràcies a un projecte que està engegant una de les empreses tèxtils de la zona que li tornarà a donar el seu ús original, tot i que es troba en una fase molt primerenca. El tèxtil tornarà al centre del poble, com als inicis, amb l’objectiu de seguir amb aquesta activitat centenària  i de mantenir el patrimoni industrial, conservant l’estructura, l’essència i els elements de l’antiga fàbrica.