Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Investiguen si el jaciment de la Cansaladeta de la Riba tingué foc humà fa 400.000 anys

Analitzen si restes de sílex cremades corresponen a un incendi natural o antròpic. Si fos així, seria dels primers assentaments d’Europa

| Actualizado a 17 junio 2022 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Els grups d’humans que habitaven el jaciment de la Cansaladeta, a la Riba, feien servir el foc? Això és el que estan esbrinant els científics després de trobar diverses peces de sílex cremades, segons comenta al Diari Josep Maria Vergès, codirector de l’excavació –junt amb Andreu Ollé– i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Enguany, durant tres setmanes, s’ha fet una nova campanya d’excavació en aquest indret, que té 400.000 anys. A més a més dels dos codirectors hi havia quatre persones més. S’ha treballat en la mateixa zona que l’any passat i també ha sortit aproximadament el mateix material: entre 800 i 900 peces. Entre elles havia algun fragment d’os, «però cap d’identificable», diu Vergès.

L’investigador comenta que en aquesta campanya s’han trobat una trentena de peces de sílex cremades, «però poden dir que són obra d’incendis forestals», reconeix Vergès. Per això, es pregunta en veu alta: «Pot ser que els humans hagin fet foc i no hagin restes de cendres ni de carboni». I respon: «Sí». Com l’assentament està a la vora del riu, aquest l’inundava, es desbordava lateralment. Els carbons i les centres marxaven ja que floten. «L’aigua s’ho podia emportar tot i quedava net, només quedava el sílex perquè pesava».

«Si aconseguim demostrar que allí hi feien foc intencionadament seria de les evidències de l’ús de foc més antigues d’Europa», sentencia l’historiador. Actualment, al continent, les primeres evidències de l’ús de foc es remunten a ara fa 400.000 anys. «Després hi ha algun indret dubtós més antic».

La campanya d’excavacions ha durat tres setmanes i hi han participat sis persones

Per esbrinar-ho es fa servir una tècnica que estudia els hidrocarburs que queden atrapats en els sediments i que no són solubles en aigua, «són molt resistents. Queden allí per molt que marxin les cendres». S’utilitza la mateixa tècnica que fan servir actualment per identificar temes de contaminació. El grup que està mirant aquest tema és de la Universidad del País Vasco y de la Facultad de Física de la Universidad de Burgos, que han muntat un equip.

El fet que s’hagin trobat poques peces cremades –en relació amb el nombre total localitzades– fa pensar que pot ser antròpic, «perquè si fos un foc natural es crema tot, la majoria de peces haurien d’estar cremades», diu Vergès. I en canvi, n’hi ha poques.

Quan a la campanya d’excavació, s’ha treballat un metre i mig cap a la banda dreta –la que dona a Tarragona–. Aquí, l’any passat ja es va fer una cata.

Un altre aspecte que també destaca és que hi ha peces que es poden enganxar l’una amb l’altra, «i això és rar en un jaciment. A partir per exemple d’un ganivet podem reconstruir fins arribar a la peça de pedra original. I és que aquí la conservació és molt bona».

Els treballs a la Cansaladeta s’emmarquen en el projecte de recerca quadriennal 2018-2021 Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, finançat pel departament de Cultura de la Generalitat

Comentarios
Multimedia Diari