Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

L’enyorança té gust de vi a la Conca de Barberà

Enoturisme. El Museu del Vi i de la Vinya de Prenafeta atresora una col·lecció privada de maquinària vitivinícola que es va utilitzar entre els segles XVI i XX

| Actualizado a 03 diciembre 2022 23:30
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Com si es tractés d'una càpsula del temps, el Museu del Vi i de la Vinya de Prenafeta és un espai que sembla no haver envellit. Les màquines, les premses, els estris i les ampolles resten exposats de la mateixa manera que van ser utilitzats des del segle XVI fins a mitjans del segle XX.

Aquesta col·lecció particular de la família Vallès està oberta al públic per a aquelles persones que s’allotgin a la casa de turisme rural Mas de la Planella o vagin al restaurant Cal Gaya.

Entrant per un estret passadís al soterrani, es poden començar a veure les primeres peces exposades. Intactes, sense moure’s, ensenyen la magnitud del món vitivinícola a la comarca en aquells anys. «La persona que ve aquí veu com les famílies de la Conca de Barberà elaboraven el vi», afirma el propietari del museu, Ramon Vallès.

La compilació d’elements és pràcticament tota de la família, explica. «Nosaltres ens hi vam dedicar durant segles. La maquinària era a la casa, però estava en desús. Vam destinar el lloc on s’elaborava el vi per muntar-hi una exposició». L’espai es manté gairebé idèntic a com era originalment, només es va haver de reformar i adaptar una mica.

Van decidir fer-ho en Ramon i el seu pare, a la dècada dels noranta, quan ja dirigien el restaurant i la casa rural. «Se’ns va ocórrer perquè ja ens hi dedicàvem i vam pensar que seria un complement. En aquells anys no era tan habitual que la gent vingués a fer turisme a la Conca de Barberà», relata Vallès.

Prenafeta és una entitat de població de Montblanc i en la que actualment hi viuen una setantena de persones. «Si no ho coneixes, és cul-de-sac», assegura. «Ningú havia estat a Prenafeta tret dels que hi vivíem i la gent de Montblanc. El museu va ser un reclam per atreure visitants».

Elements únics

Quan li pregunten quina és la peça més singular de tota la col·lecció, no s’atreveix a escollir-ne una. Per a ell tots els objectes tenen un sentit especial. Els alambins per destil·lar l’aiguardent o les premses contínues de la postguerra i d’abans de la Guerra Civil, que van ser les primeres a separar el most del vi.

Les estrocadores -que servien per aixafar els raïms i van substituir el trepitjat del vi amb els peus-, o les bombes per trassegar, és a dir, transvasar el líquid d'un recipient a un altre. «El món del vi és molt interessant –diu Vallès-. Quan has nascut en una bodega com jo, encara més».

Als cups on fermentava el vi hi ha una col·lecció de més de mil ampolles de vins i licors d’arreu

Hi ha fins i tot un banc de boter amb tots els estris per construir les botes. Una zona d’enologia amb els densímetres per mirar l’acidesa del vi i per fer el grau alcohòlic. I una màquina d’arrencar ceps anterior a la fil·loxera, que també es va utilitzar durant aquells anys de plaga que va arrasar moltes hectàrees de vinya.

La maquinària prové de molts indrets d’arreu de Catalunya, com Reus, Vilafranca, Barcelona o Bràfim. Algunes d’aquestes màquines es van haver de restaurar i buscar peces que els hi mancaven. «És molt difícil perquè no hi ha recanvis», assegura Vallès.

Hi havia una empresa a Montblanc que es dedicava a reparar maquinària de les cooperatives i a la dècada dels noranta encara van poder aconseguir-ne alguna en un petit estoc. Segons Vallès, ara mateix seria complicat trobar les peces, però les màquines només estan exposades, ja no es fan servir.

Els cups amb mil ampolles

L’espai on hi havia els cups per fermentar el vi va ser adaptat per fer-hi un petit museu d’ampolles. En total hi ha un miler d’ampolles de vins i licors que abracen des dels anys trenta fins als anys noranta. Moltes són de quan encara no existien les denominacions d’origen.

Tot i que la majoria són de la zona, n’hi ha d’altres parts del món. «N’hi ha de molt singulars», constata Vallès mentre ensenya una ampolla d’Aromas de Poblet dels anys quaranta.

A banda de produir, la família tenia una bodega de venda de vi. Gran part de les ampolles exposades eren les que quedaven a la rebotiga del darrere. Els Vallès també embotellaven el seu propi vi, tot i que van deixar de produir-ne als anys vuitanta. Les etiquetes de la seva bodega probablement són de les primeres que hi va haver a la Conca de Barberà. En elles hi diu: Bodega Vallès. Vino Común de cosecha pròpia. Prenafeta (Montblanc).

En Ramon destaca la importància de l’activitat vitivinícola a la comarca: «Conservar la història del país és molt interessant i un dels eixos econòmics principals a la Conca de Barberà és el vi».

El Museu del Vi i de la Vinya de Prenafeta es pot visitar amb cita concertada prèviament, sempre com un complement afegit a l’activitat turística que desenvolupen al restaurant i a la casa rural. Gaudir d’una visita al museu permet fer «una immersió» a tots els canvis que es van produir en la tasca d’elaborar vi. Però, sobretot, ensenya com les coses han canviat al llarg del temps.

I tal com passa amb l’envelliment d’un bon vi, els anys només són un factor de tot el procés. Recollir i conservar el patrimoni d’aquestes característiques és una gran fita per continuar mantenint el passat sempre present.

Comentarios
Multimedia Diari