Una casa deshabitada, diferents habitacions on passen coses, i uns auriculars per a cada persona. Això és una part de l’experiència que viuran totes les persones que assisteixin a veure Allò pendent, una obra d’art comunitari, creada per Marta Ruíz, amb un component social important, i on la gent de la tercera edat té un gran protagonisme. La implicació per tirar endavant tot això de la residència Alt Camp de Valls és innegable, i concretament de set persones que han explicat les seves històries a l’autora, amb més de 60 hores de gravació.
«Realitzar el projecte ha sigut fàcil, perquè molt ràpid van dir que sí, fluid, ràpid i meravellós», apunta Ruíz, que es mostra molt satisfeta del resultat final. L’autora comenta que tot allò que es pot veure parteix de les vivències d’aquestes set persones de la residència Alt Camp que han anat explicant les seves experiències, i que a la vegada, li han donat una dosi de realisme, perquè així com comenta ella mateixa «jo ja m’he creat en una societat neocapitalista, on sempre pensem en coses per fer en un futur, i quan jo els preguntava si els quedava alguna cosa per fer, em responien que feien amb allò que tenien, que no tenien res pendent». Per tant, l’experiència ha sigut gratificant per les dues parts, per la creadora, però també per les persones grans que han participat, de forma voluntària, en aquest projecte explicant capítols de la seva vida. Amb tot es pot dir que és una obra de teatre testimonial.
Ruíz ha volgut fer una creació molt lligada a un col·lectiu vulnerable, com és actualment la gent gran. Explica que l’inici de tot això és la defunció del seu pare amb 61 anys, aquest fet va fer que es plantegés «la mort i la fi», i es va voler apropar a un tema «tabú» per la societat, i fer-ho d’un espai «molt proper». La seva intenció era veure les coses que ens han quedat pendents per fer al final de la vida.
En aquest aspecte, l’autora de tot el treball considera que s’ha de donar veu «a qui no en té», i «conscienciar més sobre el col·lectiu de la 3a edat». Considera que necessita més atenció, i més cures, que això es tradueix en més recursos. Sense ells, Ruíz, assegura que «no tenim futur», ja que en un futur s’espera que la població envellida augmenti considerablement, i més tenint en compte les xifres de natalitat que hi ha actualment.
Tot el projecte s’ha fet en tres fases diferents. La primera va ser la de les reunions amb la direcció de la residència Alt Camp, i la presentació de la idea, a més d’analitzar com la podien fer. Després es van buscar els voluntaris, i les voluntàries que volien participar en tota la iniciativa. Tot es va iniciar fa deu mesos, a l’abril, i el resultat van ser més de 60 hores de gravació. En aquest aspecte, Ruíz, assegura que ha sigut «difícil» fer una tria perquè «hi havia moltes històries que considerava que s’havien de conèixer». Tot i això, reconeix que no s’han pogut posar coses, perquè no hi cabia tot. Després s’ha hagut de fer l’edició d’aquest àudio, pel resultat final que es podrà veure.
El resultat final de tot això, es podrà veure els dies 22 i 23 de febrer, en grup reduït de 18 persones, i a la casa abandonada. Ruíz explica que és un espectacle pensat i fet «només per aquest escenari», tot i ser conscient que és «contradictori», perquè no és accessible, però es gravarà en vídeo, i es facilitarà perquè la gent de la residència de l’Alt Camp ho puguin veure.