Les cases de la Guàrdia dels Prats en pessebre

Tradicions. Isidre Solé fa 17 anys que cada Nadal construeix, amb precisió i detalls, els immobles d’aquesta pedania de Montblanc. L’obra es pot veure a l’església

| Actualizado a 09 enero 2022 07:19
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

No és un pessebre típic i tòpic, ni tampoc ho pretén ser. Però s’ha convertit en tota una tradició i un orgull pels veïns de la Guàrdia dels Prats, una pedania de Montblanc d’uns 220 habitants empadronats. Isidre Solé –que a més és l’alcalde pedani– s’ha dedicat en els darrers anys a construir maquetes de les cases del nucli urbà. No ho fa a escala, com ell diu, però si amb molta precisió i amb petits detalls que moltes vegades passen desapercebuts pels propis inquilins de l’immoble. Cada any va fent una peça més, tot i que enguany ha fet una casa i la pista poliesportiva.

Un veí de Vilaverd, en el seu dia, va deixar unes figures grans del naixement –de més de mig metre d’alçada– a la Guàrdia dels Prats per poder fer un minipessebre. Quan va morir, la seva neboda va voler recuperar les peces. «I ara què fem?», es van preguntar Isidre Solé junt amb dos amics: Armengol Pere i Josep Torres. Asseguts a l’ermita de Santa Maria dels Prats, van decidir construir aquell monument que tenien més a prop. A l’any següent va ser el corral. I així Nadal darrera Nadal. Però des de fa uns anys ja només ho fa ell. Això sí, »des de fa quatre anys enganxo joves perquè m’ajudin a muntar el pessebre. I a veure si així puc aconseguir que algun s’animi i m’ajudi a fer les construccions», confessa.

Les seves peces tenen una base de fusta. Hi ha cases amb parets de pedra –si així ho tenen també les originals– i altres són de pasta pintada. També utilitza bastonets de fusta, cartró, canya i fins i tot de reciclatge d’un calendari xinès.

Isidre Solé comença a treballar en la seva futura obra normalment cap el mes de novembre. «Passo pel carrer, em miro la casa i ja està. Ni fotografies ni res. Ho faig a ull, res a escala», diu. A estones es posa mans a la feina i calcula que tarda entre dues i tres setmanes, si s’hi dediqués plenament.

En l’exposició d’enguany es poden veure un total de 13 cases, l’església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats, i les ermites de Santa Maria dels Prats (la Guàrdia) i de Sant Joan de Montblanc. Totes tenen il·luminació interior. En el pessebre no falta el naixement, un riu amb aigua en moviment, una font i una bassa amb peixos. Diu que encara li queden moltes cases de la Guàrdia dels Prats per fer.

«La peça més difícil? Doncs l’església, perquè té molts racons. També 800 teules, fetes a mà una a una», confessa. La seva obra és visitada principalment per veïns de la Guàrdia i Montblanc, però també per gent de la Conca i, fins i tot de fora. Recorda que va venir un italià i va demanar permís per gravar el pessebre I va enviar les imatges a la seva mare perquè era molt aficionada a aquest món. També va venir una noia sud-americana qui també envià la filmació a la seva família.

L’exposició estarà muntada fins el 2 de febrer, la Candalera, quan començarà a treure les figures. Els interessats en visitar-la poden apropar-se a l’església. A l’entrada trobaran els números de telèfon de l’Isidre perquè l’obri.

Comentarios
Multimedia Diari