Records entre les antigues parets de la casa del metge de l'Espluga de Francolí

Al carrer Torres Jordi, al nucli històric de l’Espluga de Francolí, s’alça un espectacular edifici de 1.400 metres quadrats propietat de la família Boquer, ara resident a Barcelona. La casa es troba a la venda –amb un bon grapat de records a dins– per evitar que s’ensorri.

És una d’aquelles cases amb història pròpia. A les seves estances, fetes malbé pel desgast del temps i per la deixadesa en què es troba des de fa quasi 15 anys, encara queden restes de l’elegància del passat amb parets empaperades amb ostentosos estampats, sostres alts, vitrines de disseny i fusteria de qualitat a punt de caure a trossos.

Les seves parets han vist passar mig poble, quan era el consultori mèdic del doctor Bertran, ja al segle XX, i ha estat escenari de celebracions amb la presència del bar Calixto a la part del darrere. Però la història d’aquesta imponent casa es remunta a més enrere.

«Data de finals del segle XVIII o principis del XIX», explica al Diari l’historiador local Josep Maria Vallès. En aquella època, un dels propietaris més importants del poble, Trinitat Boquer, la tenia en propietat. Era pare de dos fills, però un d’ells va morir a la guerra del Marroc. L’altre, Josep Maria Boquer, va ser farmacèutic, que als anys trenta va marxar a viure a Barcelona. Amb el temps, la casa va quedar per a l’estiueig de la família. «Durant la Guerra Civil va estar confiscada i s’hi van posar a viure gent d’esquerres», afirma Vallès. Després l’immoble va tornar a la seva propietat. A partir dels anys quaranta el primer pis va quedar llogat pel metge del poble, Josep Bertran, on vivia i també passava consulta.

Per les seves dimensions és una de les cases més importants del centre històric, juntament amb dues més que hi ha a la vora, que tenen una superfície similar.

Molts espluguins recordaran els baixos del darrere de l’edifici per la presència de l’emblemàtic bar Calixto, un espai que en les primeres èpoques de la casa s’havia fet servir per guardar els animals. «Era el bar més gran del poble, el més important que hi havia. Quan era fira posaven cortines perquè feien venir cambreres», explica l’historiador. «Jo era petit i no m’hi deixaven entrar», recorda. L’espai també havia estat el punt de sortida i arribada de l’autobús i la paret conserva una pintura amb el recorregut. El bar va tancar als anys setanta.

Ara, la casa és el record del que va ser. Anna Boquer, néta del farmacèutic, fa de guia per l’edifici ensenyant les estances. L’ambient és silenciós, només interromput per l’aleteig d’algun colom que s’ha instal·lat dins. Recorda haver estiuejat a la casa quan era una nena. «No teníem televisor i el doctor Bertran ens deia que podíem anar a casa seva, al pis de baix», explica. «Quan entràvem havíem de passar enmig de la sala d’espera i tothom ens mirava», relata mentre camina per l’antic pis del metge. «Ara fa quasi 15 anys que no venim. És una casa antiga, en mal estat. S’ha fet reformar i ens agradaria que algú en pogués treure profit», diu.

La llegenda de l’Avecrem

Una de les llegendes que planen al voltant de la vida de l’avi de l’Anna és que va inventar la fórmula de l’Avecrem. «El meu avi era molt amic del senyor Lluís Carulla. Diuen que li va regalar aquesta recepta i que després ell la va comercialitzar», diu l’Anna. No existeix, però, cap document que acrediti aquesta curiosa història. «En realitat, el senyor Carulla va treure la fórmula d’Alemanya. Això és seguríssim», contraposa l’historiador local. Sigui com sigui, la casa ja té un comprador interessat, tot i que el desig de la família és que pugui fer servei al poble i que esdevingui un equipament municipal.