Recórrer la muralla de Montblanc des de les alçades

A l’edat mitjana, la vida a Montblanc passava a l’interior de les seves muralles, amb els seus palaus nobles, el castell –del qual queden poques restes–, els carrers amb arcades. El 1163 es va construir un primer recinte emmurallat que protegia un petit castell situat a la Plana de Santa Bàrbara. Però no va ser fins al regnat de Pere III el Cerimoniós quan es va començar a aixecar l’actual muralla, arran de l’expansió de la població. Fou a causa de la guerra contra Pere el Cruel de Castella. Van participar en la construcció els veïns de Montblanc i de la seva vegueria.

Han passat quasi 500 anys i la muralla segueix estant present a la vida dels montblanquins, que la tenen com un tresor. No és per a menys. És el recinte emmurallat més ben conservat de Catalunya, declarat el 1948 Conjunto Histórico-artístico. Té 1.870 metres de perímetre, compta amb 31 torres i la seva restauració va començar el 1968.

Ara, a més de veure la muralla a peu de terra, es pot recórrer des de les altures a través dels 260 metres del pas de ronda, després que se n’haguessin guanyat un centenar amb la recent estrenada remodelació de la muralla de Sant Francesc. Això permet visitar fins a cinc torres. A tres s‘hi pot pujar: Sant Francesc, la del Portal de Sant Francesc i Pere III.

Si abans de les obres de la muralla de Sant Francesc s’accedia al pas de ronda per la torre de Pere III, ara la nova entrada és a través d’una porta de fusta de la Muralla Alfons I, molt a prop del nou portal que s’ha construït i que dona accés al carrer Major. No hi ha cap cartell que ho indiqui, «però en posarem un», diu l’alcalde, Josep Andreu, convertit avui en guia improvisat, tot i que aquesta tasca l’ha fet moltes vegades en les darreres setmanes.

A la planta baixa hi ha l’oficina de vendre les entrades. Després de pujar una vintena d’escales –que desprenen encara una forta olor de fusta– s’arriba al pas de ronda. Avui, en les dues plantes superiors d’aquesta torre no hi ha cap plafó. Però ben aviat estaran els que es troben encara a la torre de Sant Francesc, comenta l’alcalde. En els murals s’explica com es va aixecar la muralla, per la qual es necessitaren molts treballadors especialitzats, i que tenien moltes poques eines bàsiques. El que sí que van saber és fer una molt bona planificació per poder aixecar el mur en pocs anys.

Ja des del pas de ronda s’observa una àmplia vista del nucli urbà. Però si es continua fins dalt de la torre nova –de 18 metres d’alçada–, els ulls podem admirar tot Montblanc, en 360 graus, com ara l’església de Santa Maria. Entremig de les cases s’alça el campanar de l’església de Sant Miquel. Al fons, dalt d’un turó, les restes de l’antic castell, assenyala l’alcalde.

Aquí, damunt del portal de Sant Francesc –es va reconstruir junt amb una de les torres– és el límit visitable del pas de ronda. No es pot avançar en direcció a la muralla de Santa Tecla, tot i que el recorregut està fet. En un futur, l’enderrocament de cal Miralles –un immoble on actualment viu una dona– permetrà ampliar el recorregut fins a la torre del Castlà, la qual cosa haurà de comportar l’expropiació de les cases annexes. Però en part, tot dependrà, diu Andreu, de si es poden acollir a la subvenció de l’1,5 per cent cultural del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, la convocatòria del qual sortirà el segon semestre d’enguany. L’altra opció, diu l’alcalde, seria la reforma de la torre de Poblet.

Si el visitant continua cap a l’esquerra, a través d’un passadís d’aproximadament mig metre d’amplada, ho fa per la restaurada muralla de Sant Francesc. Abans d’arribar a la torre del mateix nom, si un mira cap a baix, a la plaça, veurà unes escales i sota, una mena de quadrat. És la base d’una torre, de la qual es desconeixia la seva existència fins que es van fer les obres. Però com que el projecte estava adjudicat i les subvencions concedides, canviar el redactat era suposat un important retard, diu l’alcalde. Per això es va optar per deixar al descobert la base a veure si en el futur s’aixeca una torre, com s’ha fet amb la del portal que dona pas al carrer Major.

Durant el recorregut, Josep Andreu recorda que amb la Guerra dels Segadors, el 1651, les tropes castellanes, liderades pel general Juan de Pallaviccino, van minar força Montblanc. Van fer desaparèixer part de la muralla que hi ha entre els portals de Bové i del Castlà– i la zona del Foradot. Això va fer que la localitat deixés de ser plaça forta, perquè tenia molts forats per on l’enemic podia entrar.

Però durant les obres de reconstrucció de la muralla de Sant Francesc es va trobar una part del mur que va ser reconstruït després d’aquella guerra. També es van localitzar tres espitlleres –obertura estreta i allargada– per on els soldats disparaven a l’enemic. Es creu que amb la Guerra de Successió, el 1714, van tornar a intentar fortificar la muralla, reduint l’amplada i també l’alçada. Ja no necessitaven tanta altura per poder llençar les fletxes. Ja s’havia inventat la pólvora.

Josep Andreu destaca que les torres de Sant Francesc i de Sant Jordi «estan intactes. Les parets s’han mantingut sense cap intervenció».

Durant els dissabtes i diumenges de la Setmana Medieval, tothom va poder recórrer aquest pas, situat a més de 15 metres sobre el terra. Després, durant el primer cap de setmana del mateix mes, en les dotze visites guiades efectuades, uns 300 montblanquins van poder trepitjar el pas de ronda de forma gratuïta. Fins ara, el perfil de visitant és més aviat jove, o parelles amb nens.

Un cap de setmana de juny, els montblanquins es podran apuntar a una altra tanda de visites guiades. Després serà el torn per als habitants de la Conca de Barberà.

Finalment, juliol, agost i setembre estarà reservat per als forans. El pas de ronda estarà obert de dimarts a divendres i els diumenges només al matí, i els dissabtes, matí i tarda. Els nens de fins a sis anys tindran la visita guiada –que dura aproximadament una hora– de forma gratuïta, de set a dotze pagaran un euro i mig, i els més grans de 12, tres.

Els encarregats d’acompanyar els visitants seran els mateixos guies que ara ja ensenyen la muralla. Precisament, fou el propi alcalde qui realitzà una activitat formativa adreçada a les guies de la vila perquè puguin conèixer tots els detalls de la rehabilitació i de la història d’aquest tram de muralla, on, fruit de les obres, s’hi han localitzat restes de la muralla del segle XIV, XVII i XVIII.