Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Rehabilitar i recuperar un molí del segle XIII i el seu entorn

L’Ajuntament de Montblanc vol que l’espai es converteixi en una zona de pícnic i en el futur en una entrada al Parc Natural de les Muntanyes de Prades

| Actualizado a 09 octubre 2022 09:29
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Entre mig de frondosos boscos poblats de pins i teixos de gran alçada –i també alguns avellaners abandonats–, la Vall de Lladrons es vol convertir no solament en una de les entrades al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades sinó també en un espai d’esbarjo, on poder fer actes diversos. «És el lloc més emblemàtic de Montblanc», diu l’alcalde, Josep Andreu.

L’Ajuntament té 187 hectàrees en propietat. En uns 5.000 metres quadrats a les esplanades més properes al molí del segle XIII –que també s’ha de rehabilitar– ja s’estan netejant de sotabosc i aclarint els arbres per convertir-se en una zona de pícnic, amb taules i cadires. I a uns 50 metres hi ha la font de Jesús o de la Vall, d’on brolla d’entre la roca aigua potable i fresca tot l’any. L’alcalde recorda que fa molts anys era un indret que per exemple la gent hi anava a menjar la mona el Dilluns de Pasqua. «També veníem amb Albert Palacín –gran aficionat a la natura– a omplir l’àlbum de botànica». Actualment, el bon camí d’accés propicia la presència de nombrosos excursionistes o persones que van a passejar ja que és el camí natural que va cap a Rojals.

Diferents parcel·les

L’Ajuntament ja tenia en propietat una parcel·la de 126 hectàrees, comprades per Aigües de Montblanc el maig d’enguany, a la part de solana, al nord de la vall, amb cinquanta fonts naturals. També són municipals unes 15 hectàrees més repartides en parcel·les més petites. Josep Andreu afirma que la intenció del consistori és seguint comprant terrenys a la Vall, un espai protegit com a PENIN (Paratge Natural d'Interès Nacional) de Poblet.

L’impuls que ara es comença a donar a la zona ha estat possible després de l’adquisició d’una finca de 46 hectàrees, situades a la vessant obaga de la muntanya i als peus de la pedania de Rojalons. És sòl rústic d’un gran valor ambiental, on destaca la cascada de la Vall. El cost va ser de 150.000 euros, que es van agafar del global d’1,5 milions procedents del 10 per cent d’aprofitament mitjà de l’operació de compravenda de les dues parcel·les on s’instal·larà el magatzem logístic de Bon Preu i Esclat al sud de Catalunya. L’adquisició d’aquest espai natural respon, a més, a la necessitat de garantir la preservació de la cinquantena de fonts que nodreixen d’aigua per al consum de boca a tota la població de Montblanc.

Dins de la compra hi ha dos antics molins. Un d’ells és el de Dins, un conjunt industrial que té dos tipus de sistemes. Un és l’hidràulic, que es denomina de Cacau. Josep Andreu creu que podria datar del segle XIII i es dedicava a moldre blat per obtenir farina. L’altre està format per una roda vertical de 1870 per moldre barita, un mineral que es trobava en una falla que anava des de dalt del torrent de l’Argentada (a la Pena) fins a la pedania de la Bartra, on hi havia les mines.

A la part alta del molí hi ha dues basses, l’aigua de les quals alimentava els dos sistemes. A un per pressió ja que queia des d’una alçada de deu metres i mig i l’altre feia moure una roda vertical de deu metres de diàmetre. No s’han trobat cap de les dues moles –la de barita era de sílex-. Precisament, el fet de tenir aquests dos mecanismes el fa pràcticament únic a les comarques de Tarragona, on només hi ha d’igual a Vallfogona de Riucorb, el de la Cadena.

En mal estat

Aquest molí de Dins es troba en molt mal estat, pràcticament ruïnós. Només queden les parets exteriors. L’Ajuntament ha realitzat alguns apuntalaments per evitar que caiguin més trossos. També es portarà a terme el desenrunament del molí i de l’antiga casa per mirar el que hi ha a terra. El que sí que no es pot recuperar de cap manera és la casa annexa.

La intenció de l’Ajuntament és protegir el molí. En aquest sentit, el divendres passat va passar per la Comissió de Patrimoni el declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que serà aprovat per l’Ajuntament en el ple del dia 26 d’aquest mes. Després es donarà un pas més amb la sol·licitud com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), tenint en compte el fet poc habitual d’un molí amb aquests dos mecanismes. Això obriria les portes, per exemple, a poder demanar una subvenció de 1,5 per cent cultural per tirar endavant les obres de rehabilitació. Però el tràmit per arribar a tenir aquest tipus de protecció pot durar dos anys.

La restauració del molí es faria amb dues finalitats, comenta Josep Andreu. Per una part, per convertir-se en la porta d’entrada al Parc Natural de les Muntanyes de Prades des de Montblanc. I també per ser la seu del futur Centre de Gestió Forestal de la capital de la Conca de Barberà.

Com a complement, actualment ja s’està fent la gestió forestal d’unes esplanades situades al costat del molí, on en el seu dia hi havia camp de conreu d’hortalissa i avellaners, uns treballs que duraran fins a Nadal. És aproximadament mitja hectàrea que es deixarà neta per posar-hi taules i fer-hi pícnics. Tanmateix, es traurà la vegetació del camí a la font i de la plaça dels plataners. La idea, diu l’alcalde, és que l’aplec de sardanes del pròxim any –el maig- es faci en aquest indret, com ja es va fer l’1 de maig de 1958, en plena època franquista.

A l’indret no s’hi podrà arribar en vehicle sinó que aquest s’haurà de deixar a l’entrada a la vall, en un indret on ara ja hi ha espai per estacionar però que s’ampliarà.

Entre mig de frondosos boscos poblats de pins i teixos de gran alçada –i també alguns avellaners abandonats–, la Vall de Lladrons es vol convertir no solament en una de les entrades al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades sinó també en un espai d’esbarjo, on poder fer actes diversos. «És el lloc més emblemàtic de Montblanc», diu l’alcalde, Josep Andreu.

L’Ajuntament té 187 hectàrees en propietat. En uns 5.000 metres quadrats a les esplanades més properes al molí del segle XIII –que també s’ha de rehabilitar– ja s’estan netejant de sotabosc i aclarint els arbres per convertir-se en una zona de pícnic, amb taules i cadires. I a uns 50 metres hi ha la font de Jesús o de la Vall, d’on brolla d’entre la roca aigua potable i fresca tot l’any. L’alcalde recorda que fa molts anys era un indret que per exemple la gent hi anava a menjar la mona el Dilluns de Pasqua. «També veníem amb Albert Palacín –gran aficionat a la natura– a omplir l’àlbum de botànica». Actualment, el bon camí d’accés propicia la presència de nombrosos excursionistes o persones que van a passejar ja que és el camí natural que va cap a Rojals.

Diferents parcel·les

L’Ajuntament ja tenia en propietat una parcel·la de 126 hectàrees, comprades per Aigües de Montblanc el maig d’enguany, a la part de solana, al nord de la vall, amb cinquanta fonts naturals. També són municipals unes 15 hectàrees més repartides en parcel·les més petites. Josep Andreu afirma que la intenció del consistori és seguint comprant terrenys a la Vall, un espai protegit com a PENIN (Paratge Natural d'Interès Nacional) de Poblet.

L’impuls que ara es comença a donar a la zona ha estat possible després de l’adquisició d’una finca de 46 hectàrees, situades a la vessant obaga de la muntanya i als peus de la pedania de Rojalons. És sòl rústic d’un gran valor ambiental, on destaca la cascada de la Vall. El cost va ser de 150.000 euros, que es van agafar del global d’1,5 milions procedents del 10 per cent d’aprofitament mitjà de l’operació de compravenda de les dues parcel·les on s’instal·larà el magatzem logístic de Bon Preu i Esclat al sud de Catalunya. L’adquisició d’aquest espai natural respon, a més, a la necessitat de garantir la preservació de la cinquantena de fonts que nodreixen d’aigua per al consum de boca a tota la població de Montblanc.

A final de mes el ple aprovarà declarar el molí Bé Cultural d’Interès Local

Dins de la compra hi ha dos antics molins. Un d’ells és el de Dins, un conjunt industrial que té dos tipus de sistemes. Un és l’hidràulic, que es denomina de Cacau. Josep Andreu creu que podria datar del segle XIII i es dedicava a moldre blat per obtenir farina. L’altre està format per una roda vertical de 1870 per moldre barita, un mineral que es trobava en una falla que anava des de dalt del torrent de l’Argentada (a la Pena) fins a la pedania de la Bartra, on hi havia les mines.

A la part alta del molí hi ha dues basses, l’aigua de les quals alimentava els dos sistemes. A un per pressió ja que queia des d’una alçada de deu metres i mig i l’altre feia moure una roda vertical de deu metres de diàmetre. No s’han trobat cap de les dues moles –la de barita era de sílex-. Precisament, el fet de tenir aquests dos mecanismes el fa pràcticament únic a les comarques de Tarragona, on només hi ha d’igual a Vallfogona de Riucorb, el de la Cadena.

En mal estat

Aquest molí de Dins es troba en molt mal estat, pràcticament ruïnós. Només queden les parets exteriors. L’Ajuntament ha realitzat alguns apuntalaments per evitar que caiguin més trossos. També es portarà a terme el desenrunament del molí i de l’antiga casa per mirar el que hi ha a terra. El que sí que no es pot recuperar de cap manera és la casa annexa.

La intenció de l’Ajuntament és protegir el molí. En aquest sentit, el divendres passat va passar per la Comissió de Patrimoni el declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que serà aprovat per l’Ajuntament en el ple del dia 26 d’aquest mes. Després es donarà un pas més amb la sol·licitud com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), tenint en compte el fet poc habitual d’un molí amb aquests dos mecanismes. Això obriria les portes, per exemple, a poder demanar una subvenció de 1,5 per cent cultural per tirar endavant les obres de rehabilitació. Però el tràmit per arribar a tenir aquest tipus de protecció pot durar dos anys.

La restauració del molí es faria amb dues finalitats, comenta Josep Andreu. Per una part, per convertir-se en la porta d’entrada al Parc Natural de les Muntanyes de Prades des de Montblanc. I també per ser la seu del futur Centre de Gestió Forestal de la capital de la Conca de Barberà.

Com a complement, actualment ja s’està fent la gestió forestal d’unes esplanades situades al costat del molí, on en el seu dia hi havia camp de conreu d’hortalissa i avellaners, uns treballs que duraran fins a Nadal. És aproximadament mitja hectàrea que es deixarà neta per posar-hi taules i fer-hi pícnics. Tanmateix, es traurà la vegetació del camí a la font i de la plaça dels plataners. La idea, diu l’alcalde, és que l’aplec de sardanes del pròxim any –el maig- es faci en aquest indret, com ja es va fer l’1 de maig de 1958, en plena època franquista.

A l’indret no s’hi podrà arribar en vehicle sinó que aquest s’haurà de deixar a l’entrada a la vall, en un indret on ara ja hi ha espai per estacionar però que s’ampliarà.

Comentarios
Multimedia Diari