Rodonyà prepara dues rutes per descobrir les diferents estructures de pedra seca

Des que el 2018 L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques va ser inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, molts municipis del Camp de Tarragona s’han afanyat per donar a conèixer aquest valor. Des de fa mesos, Rodonyà està treballant per poder oferir, el més aviat possibles, dues rutes, on el visitant podrà trobar diferents tipus d’elements i construccions fetes amb pedra, recalca al Diari l’alcalde. Enric Ferré. Una està en terrenys de propietat municipal. Però la que va més avançada quant a temps és l’altra, que es troba situada en terres privades. Però l’Ajuntament ja ha establert convenis amb els amos perquè la gent les pugui visitar.

La ruta que, en principi, es podrà posar en marxa més aviat és la denominada Plana Morella i la Cova Faiet. Està a uns dos quilòmetres del nucli urbà. S’hi podrà arribar a peu i també en vehicle particular. Per això, ja s’ha habilitat un espai d’aparcament, que en el seu dia el propietari va cedir a l’Ajuntament.

El recorregut té menys d’un quilòmetre i discorre per un indret pla, amb una pendent mínima. Constarà d’uns dotze elements, entre ells dos cocons, dues barraques (una d’elles doble), dos amagatalls, una jardinera, unes escales i dos aixoplucs. Cadascuna d’aquestes construccions tindrà un plafó, amb el seu corresponent codi QR.

Actualment, el projecte es troba en la seva segona fase, que consisteix en la seva redacció per tal de determinar el recorregut exacte de la ruta i la senyalització necessària, «Estem mirant si podem incorporar una altra barraca que està a prop, que és d’un altre propietari», comenta l’alcalde. Aquest reconeix que la iniciativa es materialitzarà més aviat el proper any, «perquè estem pendents de les subvencions que ens puguin arribar».

Aquesta visita a elements de pedra seca es complementaria amb una a la cova del Faiet. Situada a la partida Plana Morella, d’ella es té constància escrita des de finals del segle XIX. Faiet, etimològicament, ve de «jaiet». Aquesta cavitat, situada a prop del nucli urbà de Rodonyà, era de propietat privada. L’amo la va cedir a l’Ajuntament perquè recuperés i posés en valor aquesta cavitat càrstica. Té dues obertures, de poc diàmetre i per les quals passa molt just una persona.

Amb aquest acord, l’Ajuntament va començar a actuar en aquest indret. La primera de les tres fases va consistir el desenrunament i avaluació de la cova. Aquesta té uns cinc metres d’alçada per uns 2,5x3 d’amplada.

Una de les sorpreses que es van trobar va ser que a l’interior de la cavitat havia estalagmites i estalactites. Les que estaven senceres tenen més d’un metre d’alçada.

La segona ruta està al costat del camí ral –en el seu temps era equivalent a una carretera–, que anava de Vilafranca a Montblanc, a la partida denominada la Bassa Nova, que es on anava a beure el bestiar. El recorregut serà d’uns 600 metres i està tocant les cases del nucli urbà. «És una zona humida», recalca Ferré.

Aquest recorregut és més per excursionistes. Aquí, el visitant es trobarà amb la barraca del Jandó, que és de titularitat municipal. El novembre de l’any passat, durant unes jornades sobre la pedra seca, una quinzena de participants del taller van ajudar a recuperar aquest element patrimonial, tot i que abans ja s’havia fet part de la feina amb picapedrers. Els voluntaris també van arreglar un marge i una trona. A part d’aquestes construccions, el visitant trobarà una cisterna «arquitectura tradicional», a més de passar pel camí ral, que va a parar a la Bassa Nova.

«Són elements patrimonials que s’han de posar en valor», recalca l’alcalde. Per la seva part, el tècnic de patrimoni que assessora a l'Ajuntament en el programa de preservació i posada en valor de la pedra seca del municipi, Isidre Pastor, diu que «cal insistir en la proposta municipal de promoure iniciatives per la preservació de la pedra seca, ja siguin barraques, marges o qualsevol altre element. Aquestes propostes passen tant per les actuacions de conservació de les estructures com les de formació, conscienciació o difusió. I és en aquesta línia que s’emmarquen els projectes dels dos itineraris que s’han definit fins ara, com el seguit de xerrades i activitats que s’han realitzat en els últims anys».

L’objectiu, diu Pastor, «és que la gent participi i s’impliqui en pro d’aquest referent patrimonial de l’arquitectura tradicional que és fet amb la tècnica de la pedra seca. Dinàmiques, de les quals, en bona part, ens fem partícips els tècnics del patrimoni cultural, que com és el cas, contribuïm a promoure i impulsar aquesta realitat de la nostra arquitectura tradicional».