Santa Úrsula, els icònics pisos de l’entrada de Valls

Els set blocs que conformen el barri de Santa Úrsula, són gairebé un símbol icònic d’una de les entrades més transitades de Valls. La seva alçada, fa que siguin visibles des de la llunyania i els seu color blanc combinat amb el marró de les finestres és inconfusible.

El barri va néixer com una cooperativa d’habitatges l’any 1975 format per 224 pisos i 28 locals. Una de les persones que hi viu des de quasi els inicis és l’actual president de l’Associació de Veïns, Ignasi Urquia, que resideix en un dels blocs des de fa 42 anys i fa més d’una dècada que representa els veïns i veïnes, un càrrec que «ha arribat l‘hora de començar a deixar», confessa ell. Fent la vista enrere, l’Ignasi ha estat testimoni del creixement del barri i de la seva evolució.

«Quan es van fer els pisos teníem 40 espècies d’arbres diferents i uns jardins molts macos», recorda Urquia. Amb el temps aquesta vegetació ha mort o ha anat desapareixent. «Els jardins que tenim ara estan en bon estat però sempre es pot tenir millor, hi ha gent que no ha respectat res», diu.

No només han canviat els arbres. A simple vista, la fesomia del barri ha variat relativament poc i conserva en gran part l’essència dels inicis. Mirant els detalls, però, la zona ha anat creixent en comerços que han omplert els baixos dels blocs de pisos amb restaurants, entitats bancàries o alimentació. «Tenim tots els serveis, no ens podem queixar, abans a la nit quedava el barri molt fosc i vam demanar més llum i ara totes les places estan il·luminades», explica. Precisament, les places són els espais més característics del barri, ja que n’hi ha una entre cada un o dos blocs de pisos.

Per la majoria de vallencs i forans, Santa Úrsula és un barri de pas, ja que es troba en una de les principals entrades de la ciutat, amb la carretera que va al Pla de Santa Maria que passa per davant. Des de fa pocs anys, també és un barri de passeig, ja que el centre d’aquesta carretera l’ocupa ara una avinguda per a vianants que permet caminar la distància que va de punta a punta dels pisos. «Hem guanyat molt amb aquest passeig», manifesta el president, ja que ara és habitual veure gent gran caminant o infants que aprofiten l’espai en sortir de l’escola.

Els vehicles segueixen transitant per la zona, a banda i banda del passeig i des de fa més d’un any el volum de cotxes ha incrementat amb l’arribada del Mc Donald’s a tocar dels pisos, que ha augmentat l’afluència de gent, sobretot els caps de setmana.

Malgrat tenir l’Associació de Veïns com a eina de trobada entre els residents, l’organització del barri s’estableix de forma independent per blocs. «Des de sempre que cadascú va pel seu cantó, no tenim una gran unió entre tots, potser si anéssim més a una ens estalviaríem diners en moltes obres», explica el president.

El barri és una combinació de tradició i de modernitat, amb comerços de tota la vida, però no s’ha quedat enrere en cap moment, ja que els veïns se’n cuiden que els blocs estiguin actualitzats i l’Associació vetlla perquè els espais públics disposin de tots els serveis, des dels jardins, il·luminació o aparcaments. «Tots els edificis menys un vam folrar les marquesines dels terrats per assegurar el seu manteniment», diu el president. La població ha anat envellint, ja que la majoria dels pisos conserven els residents dels inicis i els blocs s’han adaptat a les seves necessitats. «Abans hi havia set escales prèvies a poder pujar a l’ascensor, ara hem baixat l’elevador a peu d’entrada», diu.

Ara un dels reptes és repintar les façanes. Aquesta setmana els veïns del bloc 5 s’han reunit per posar de manifest aquesta necessitat. «Hem acordat fer una derrama cada mes per destinar-la a la pintura i evitar que es deteriori l’edifici», realta Ignasi Urquia.

«Quan es va crear el barri estavem sols, no hi havia res al voltant», explica. «Després han vingut altres nuclis de població que s’han anat creant a la vora» i ara el veïnat està abraçat per altres barris i superfícies comercials i cada cop queda més integrat a la ciutat, malgrat que es troba quasi als afores.

Santa Úrsula toca amb el Fornàs i no té més espai per créixer, urbanísticament parlant, més enllà dels blocs de pisos existents. «Valls no hauria de créixer més cap aquí a dalt, penso que s’hauria d’apostar per altres zones com el Barri Antic», opina Urquia.

Més de quatre dècades després de viure aquí, l’Ignasi assegura que és un barri molt tranquil, «les construccions són molt obertes i s’hi està bé a l’estiu i a l’hivern». Els veïns que hi són des del començament «ja s’han fet grans, és tota una vida aquí», afegeix el president.