Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    El ple dóna suport a les reivindicacions de personal de l’Escola Eladi Homs de Valls

    Els regidors demanen al departament d’Educació que retorni els professionals de la unitat
    de suport intensiu a l’escolarització intensiva, que atenen alumnes amb necessitats especials

    28 junio 2022 19:57 | Actualizado a 28 junio 2022 19:57
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    L’Escola Eladi Homs no solament ha de conservar els professionals que s’encarreguen de donar suport als alumnes amb necessitats especials –a través de les unitats de suport intensiu a l’escolarització inclusiva, SIEIs– sinó que n’hauria de tenir més. És l’acord adoptat avui dimarts pel ple de l’Ajuntament de Valls arrel de la moció presentada conjuntament pel PSC i CUP i a la qual van donar suport la resta de grups municipals.

    Rosa Maria Ibarra, portaveu del PSC, va defensar la moció recordant que el centre es va posar en marxa el curs 85-86 com a escola inclusiva i que dels cinc SIEIs que tenia, el departament d’Educació n’ha tret ja un. També assenyalava que un acord del Parlament arrel de l’informe del Síndic de Greuges, donades les característiques i l’alumnat, l’escola hauria de comptar també un fisioterapeuta i un logopeda, «però el departament ha pres una decisió que va en direcció contrària». I afegí: «Els professionals es destinaran a un altre centre que, de moment, no té alumnes amb necessitats especials”. Després va comentar que «no es pot despullar un sant per vestir-ne un altre», en referència al trasllat d’un SIEI a un altre centre.

    Escola pionera

    En sentit similar, Ester Huguet, de la CUP, indicava que l’Eladi Homs fou una escola pionera en educació especial. I aportà dades de la reducció: en el curs 20-21 havia cinc SIEIs, que van passar a quatre el curs passat i que seran tres el proper. «El departament d’Educació no té en compte el grau de discapacitat» dels alumnes. I enumerà un seguit de mancances que pateix l’escola: aules molt reduïdes i no són completament funcionals, gimnàs de dimensions reduïdes, lavabos a la zona del pati inutilitzables, tancament de finestres en mal estat, barracons que havien de ser provisionals, manca de transport urbà o que des del desembre estan paralitzades unes obres de millora.

    Martí Barberà, de Junts per Valls, apuntà que el centre «sempre ha estat al límit de recursos i sempre n’ha necessitat més (...) La ciutat necessita revisar el model inclusiu». Afegí que no pot ser que mentre el departament d’Educació té el pressupost més alt de la seva història –ha pujat un 17%–, «l’Eladi Homs pateixi un decrement de la plantilla. No solament volem recuperar els recursos sinó altres especialistes que considerem necessaris». L’alcaldessa, Dolors Farré, afegí que s’ha demanat una reunió amb el conseller Cambray.

    Des d’ERC, Teresa Rull indicà que donava suport a la moció però que els especialistes no marxaven sinó que es traslladen a un altre centre. Facilità algunes xifres donades pels serveis territorials sobre els ratis, que van provocar el rebombori de la comunitat de l’escola, present entre el públic.

    Nou regidor, el català i l’amnistia

    Durant el ple ordinari d’avui ha pres possessió com a nou regidor de Junts per Valls Manel Odina, en substitució de Marc Ayala. Odina va prometre el càrrec «per imperatiu legal» i es va comprometre a treballar «per la ciutat i els seus ciutadans».

    Una moció de defensa al català i a la immersió lingüística va tenir el suport del ple (tretze vots a favor i quatre en contra). Pere Vidal, de la CUP, va defensar la moció recordant la llei aprovada al Parlament que, segons ell, «representa un pas enrere i que és per donar cobertura a la sentència del TSJCat» i «obra el pas a la segregació escolar per un tema de llengua», per la qual cosa demanà la derogació de la llei per tornar al consens social de la immersió». Aquesta darrera petició no va tirar endavant: tres vots a favor, nou en contra i cinc abstencions.

    Mentre Junts va donar llibertat de vot, Teresa Rull (ERC) recordava que la llei preveu que el català segueixi sent vehicular i llengua d’acollida, i que es va fer per evitar «un nou atemptat de la Justícia contra la llengua catalana». Albert Soriano (PSC) destacava que la llei és fruit del consens que feia anys que no es tenia «i que reforça el català i el castellà».

    La moció de la CUP per l’aprovació del manifest de l’acord per l’amnistia i l’autodeterminació va tenir 13 vots favorables i quatre en compta.

    El PSC va presentar una moció per adaptar el municipi a les necessitats de les persones amb trastorn de l’espectre autista. Assumpció Fernández (PSC) recordà que és un trastorn greu des de la infància que afecta la comunicació, la socialització i la conducta. Demanava pictoritzar els edificis i equipaments municipals, i afegir una placa on es digui quina activitat hi fan, a més d’incorporar senyals visuals en les rutes escolars. Òscar Peris (ERC) aportava una dada: aquesta setmana es pintaran 43 passos de vianants que ja incorporaran els pictogrames. La moció va tenir la unanimitat de tots els regidors.

    Durant el ple ordinari d’ahir va prendre possessió com a nou regidor de Junts per Valls Manel Odina, que va prometre el càrrec «per imperatiu legal».

    Una moció de defensa al català i a la immersió lingüística va tenir el suport del ple (tretze vots a favor i quatre en contra). Pere Vidal, de la CUP, recordà la llei aprovada al Parlament que, segons ell, «obra el pas a la segregació escolar per un tema de llengua», per la qual cosa demanà la derogació de la llei per tornar al consens social de la immersió». Aquesta darrera petició no va tirar endavant: tres vots a favor, nou en contra i cinc abstencions.

    Mentre Junts va donar llibertat de vot, Teresa Rull (ERC) recordava que la llei preveu que el català segueixi sent vehicular i llengua d’acollida, i que es va fer per evitar «un nou atemptat de la Justícia contra la llengua catalana». Albert Soriano (PSC) destacava que la llei és fruit del consens que feia anys que no es tenia.

    La moció de la CUP del manifest de l’acord per l’amnistia i l’autodeterminació va tenir 13 vots favorables i quatre en compta.

    El PSC presentà una moció –aprovada per unanimitat– per adaptar el municipi a les necessitats de les persones amb trastorn de l’espectre autista. Assumpció Fernández (PSC) recordà que és un trastorn greu que afecta la comunicació, la socialització i la conducta. Demanava pictoritzar els edificis i equipaments municipals, i afegir una placa on es digui quina activitat hi fan, a més d’incorporar senyals visuals en les rutes escolars. Òscar Peris (ERC) aportava una dada: aquesta setmana es pintaran 43 passosque ja incorporaran els pictogrames.

    Comentarios
    Multimedia Diari