Un casament medieval pactat on no falta el to d’humor

Fa centenars d’anys, a l’edat mitjana, molts matrimonis eren de conveniència o pactats entre les famílies. Els novis no es casaven per amor sinó per obligació –en algunes cultures encara és així–. Aquesta és la història d’Alamanda Serrateix i Rabinat Teixidó, ella de Montblanc, ell dels Comalats. No es coneixen de res, però pocs minuts després de fer-ho, ja estan casats. És la representació que aquest diumenge a la tarda es va poder veure a l’església de Santa Maria dins la Setmana Medieval basada en una història real després d’una acurada recerca. Si bé om podria dir que l’obra té un argument àcid o crític amb aquesta situació, el que està clar és que l’humor fou l’eix de Rabinat i Alamanda, la història.

Un acte en una jornada marcada per un sol radiant, on milers de visitants van omplir els principals carrers de la capital de la Conca de Barberà per gaudir de l’ambient i també dels diferents espectacles. I pels que tenien esperances que la representació de la Llegenda de Sant Jordi, suspesa dissabte per la pluja, es podria fer aquesta setmana, no serà així, segons apunta al Diari el president de l’Associació Medieval, Maties Martí.

Argumenta que és una qüestió d’assegurança, «no es pot aconseguri en tants pocs dies».
L’església de Santa Maria, una joia del gòtic del segle XIV, estava ple per al casament del segle. Tots els nobles de la vila estaven presents, també el rei, la reina, el cavaller Jordi i la princesa, tamnbé les donzelles, tots amb els seus vestits de gala. Alamanda espera i espera el seu estimat per casar-se amb ell en secret.

Però en Benet Ferré no apareix –després sxe sap que fou enxampat amb unes prostitutes–. Els que sí ho fan són els seus pares, els de Rabinat i aquest. Havien pactat el matrimoni sense que la jove s’hi negués. Ella es volia casa per amor, però la seva mare li insisteix que aquest ja vindrà. 

L’enllaç es fa davant de notari. I quan ja està a punt de materialitzar-se apareix el predicador per emportar-se els novis i els seus pares a fer una cerimònia religiosa. Una història que pinta les dones com a sumises dels seus marits excepte en el cas de la mare de Rabinat, una dona ambiciosa i superba que porta la veu cantant en el matrimoni. Tot en un to d’humor.

Espectacle de cetreria

Entre els espectacles que es van poder veure aquest diumenge–i també el proper cap de setmana– fou un sobre cetreria a càrrec de les Águilas de Valporquero, una companyia de Lleó que porta més de vint anys fent espectacles medievals. La darrera actuació –a l’igual que les altres del cap de setmana– va ser presenciada per centenars de persones a la plaça Sant Francesc. L’exhibició va començar amb Duende, un àliga de Harris, una espècie molt utilizada en cetreria. Un dels responsables, José Antonio Alonso, explicava aquest art així com les característiques de les diferents qus que van participar, com Apropila i Sanson, dos tipus de voltors.