Urbanitzen l’era i el pati del celler del castell dels Garidells per dignificar l’espai històric

Mentre continuen les obres de la tercera i quarta fase de la recuperació del castell –compta amb la protecció de la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)–, l’Ajuntament dels Garidells fa un pas més en la posada en valor del seu patrimoni històric amb dos projectes conjunts per millorar l’entorn d’aquest edifici històric.

Per un costat s’urbanitzarà la zona de l’era i, per altra, el pati de l’antic celler del castell, tot per a ús turístic i comunitari. Les obres han de començar, com a molt tard, el novembre ja que té una subvenció dels fons Leader, explica al Diari l’alcalde, Marc Bigordà.

En aquest nou espai hi haurà els elements necessaris per poder-se convertir en un punt de trobada per a desenvolupar-hi jornades que promoguin la cultura, el producte de km 0, l’artesania o l’intercanvi en l’àmbit territorial del Camp. Els dos projectes es troben actualment a exposició pública

El celler del castell fou adquirit el 8 d’abril de l’any passat per l’Ajuntament a un particular. Ocupava una parcel·la de 534 m² amb una amplada de 16 metres. L’edificació, situada en el frontal, era una nau de 225 m², amb parets perimetrals i algun pilar que suporten una estructura, de cavalls i cabirons de fusta, i una coberta a dues aigües de fibrociment.

Però el seu estat de conservació era molt precari, amb perill que caigués, per la qual cosa es va enderrocar.

En la part posterior hi ha un ampli pati, de 311 m², que és el que també es vol recuperar com espai per al municipi.

El projecte d’urbanització de la plaça de l’Era dotarà la zona dels serveis necessaris (aigua, electricitat i clavegueram). Comprèn l’espai comprés entre el camí antic del castell i el celler del castell com un espai lliure (plaça). La finalitat és dignificar el castell i el seu entorn, facilitant l’accés comunitari.

Es contempla com una zona per a vianants, on l’accés de vehicles estarà restringit als veïns de l’únic habitatge que dona a aquest espai i, en moments molt puntuals, al pati de l’antic celler del castell (càrrega i descàrrega de materials necessaris per a les activitats que si desenvolupin).

Es realitzarà la pavimentació d’una part del nou espai amb llambordes o formigó, seguint els criteris emprats en els projectes desenvolupats darrerament a l’entorn del castell amb materials naturals i tous (sauló) de l’àmbit central del nou espai i es realitzarà la d’un mur de pedra seca, utilitzant la pedra procedent de l’enderroc.

Es crearà un recorregut paisatgístic des del carrer del Castell fins el recuperat camí antic, que serà accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

El pressupost d’urbanitzar la plaça de l’Era del Castell és de 73.980,85 euros i el termini d’execució és de tres mesos. Els fons europeus Leader subvencionen el projecte amb quasi 45.000 euros. També s’ha demanat una subvenció a Cultura de la Diputació de 20.000 euros.

Bigordà comenta el Diari que aquests dos projectes «és un pas més del compromís municipal de dignificar el castell i el seu entorn». En aquest sentit, afegeix que «no únicament es vol embellir la zona sinó que les actuacions estan pensades per omplir-les de contingut i ser una excusa per apropar la gent al castell».

Mentrestant, els operaris continuen endavant amb les obres de la tercera i quarta fase de recuperació del castell. Ara ja s’ha acabat la feina arqueològica. «S’ha trobat la cuina, el forn de llenya, la quadra dels animals» de quan el castell fou una casa, entre els segles XIX i XX, diu l’alcalde. Tot això estava sepultat per dos metres de runam. De vestigis medievals, res de res, només restes de la construcció.

Ara falta per definir com serà l’escala o el tipus de paviment que hi haurà a l’interior, uns aspectes que s’han de tractar a la Comissió de Cultura de la Generalitat. Les obres d’aquestes dues fases acabaran el novembre.

El castell de Garidells presideix una muntanya rocosa, dins del que anomenem la plana formada per la vall del riu Francolí, en el seu marge esquerre. Es troba bastit en el punt més elevat del municipi, aprofitant els avantatges orogràfics del lloc. Els seus elements defensius se situen i articulen d’acord amb les necessitats defensives del recinte, que fou implantat en aquest indret com a mesura de colonització d’un territori mancat d’un poder social, polític i eclesiàstic, cap al segle XII.

La seva situació preponderant sobre el territori, i sobre la muntanya, fa que actualment sigui una talaia en el territori, pendent de restaurar. La restauració del castell però no només s’ha d’entendre des del punt de vista patrimonial de l’edifici, sinó també des del punt de vista paisatgístic, d’una banda, i funcional, com a centre neuràlgic del municipi, de l’altra.

D’acord amb a questes premisses, l’Ajuntament ha executat el projecte de recuperació del camí que puja fins al castell pel vessant nord. Possiblement sigui el camí històric, ben protegit per tots els elements defensius del monument (torres, avançades, talussos, possible fossat, etc).

Les intervencions efectuades en els darrers anys i les que s’estan realitzant ara han permès deixar enrere la imatge d’abandonament i col·lapse imminent en que es trobava fa uns anys. Aquests treballss i neteges permeten intuir diferents elements constructius que, sumats a la documentació fotogràfica antiga existent, ens condueixen a formar una primera impressió de l’abast dels espais i volums de l’edifici.

D’acord amb aquest primer anàlisi podem establir que en l’última època de funcionament i coincidint amb les fotografies existents, el castell disposa de la porta principal mirant cap a sud-oest, la qual era una portalada amb arc de mig punt adovellat, de dimensions no massa grans. Aquesta porta es trobava protegida per dues construccions, la torre consolidada el 2016, i una edificació que apareix en una de les fotografies i que la flanqueja pel costat nord.