«Estic d’acord amb la Greta: menys xerrar i més actuar!»

 Tota una autoritat en canvi climàtic,  Manola Brunet India diu que la feina del científic és analitzar dades i posar evidències damunt la taula; i la del ciutadà, exigir mesures reals i efectives als governants

21 noviembre 2021 16:59 | Actualizado a 23 noviembre 2021 19:40
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

De la Conferència sobre Canvi Climàtic COP26 que ha acollit Glasgow la primera quinzena de novembre, s’ha valorat com una gran fita que «per primer cop s’ha posat sobre el paper la necessitat de posar fi als combustibles fòssils». Quants anys fa que científics com vostè ho estan dient cada dos per tres?

Molts anys! Des de finals dels anys 80 que estem alertant de la necessitat de posar fi a l’ús massiu de carburants fòssils, que són els que estan causant l’increment d’emissions, que acumulen a l’atmosfera els gasos d’efecte hivernacle, que són els responsables de l’increment de la temperatura al planeta. Miri si fa temps! A mi també em va sorprendre que es destaqués això com el gran èxit de la COP26.

És un èxit, sí o no?

Bé, en realitat sí que ho és, perquè finalment es posa el dit –només el dit– a la llaga. Es focalitza la qüestió. Se’ls diu ‘ei, que sou vosaltres, que el que cal reduir és l’ús i la producció de carburants fòssils’, i que cal una transformació cap a un sistema d’energies renovables.

Si ha calgut esperar a la COP26 per tenir això negre sobre blanc, és que les 25 COP anteriors van ser encara més de broma?

No. Hi ha un aspecte clau a les COP: arribar a acords polítics per regular i disminuir les emissions, d’una manera genèrica. Les grans corporacions, sobretot les empreses productores de carburants fòssils, ja s’han ocupat que el diòxid de carboni, que és el principal gas d’efecte hivernacle, no fos el protagonista a les anteriors COP. 

Com?

Llençant un munt de històries entorn del potencial d’escalfament dels pets de les vaques, de l’agricultura… per desviar l’atenció i la responsabilitat cap a sectors més dèbils. 

Els acords de les COP són declaracions d’intencions. No hi ha manera de fer-los legalment vinculants?

Són les Nacions Unides... la COP26 és la conferència de les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. És un organisme internacional que està contribuït per la major part de països del món, però que no té capacitat operativa ni pot obligar al compliment dels acords. Miri com s’adopten, aquests acords. S’adopten per consens: tots els països signants han d’estar d’acord amb el que es diu, amb la lletra gran i amb la lletra petita. No són vinculants. Quan cada país torna de la reunió a casa, ha d’arbitrar els fulls de ruta per marcar clarament, en tres anys, quins sectors han de reduir, quant han de reduir, i com han de fer-ho. Les Nacions Unides no poden fer res més. Depèn de cada país, finalment.

Els plans climàtics de cada país sí que se sotmeten a escrutini en el marc de la COP, oi?

Sí, tots els països periòdicament han de proporcionar informació del que estan fent. Cada país també té l’obligació de donar informació sobre l’inventari d’emissions dels diferents sectors. Has de ser un lector atent per fer-ne un bon seguiment.

Aquesta tasca fiscalitzadora la fan algunes organitzacions ecologistes. Li mereixen confiança?

En general sí, molta més confiança que els foscos lobbies industrials i petroliers. En definitiva, les entitats ecologistes són gent motivada per un apreci pel medi ambient i la natura, i són voluntaris, i no tenen cap interès econòmic al darrere per amagar o per enganyar.

En la seva valoració de la COP26, l’entitat ecologista WWF denuncia que els plans climàtics dels països per al 2030 són insuficients i que abocarien a un augment d’emissions del 13,7% en lloc d’una reducció del 45%. Pot ser?

És possible. La reducció del 45% per al 2030 era un dels consensos de l’Acord de París.

Però no va ser l’Acord de París del 2015 una gran fita, a la qual va costar molt d’arribar? Ara resulta que la COP26 demostra que n’estem tan lluny? No és tot plegat una mica depriment?

Doncs sí, aquesta és la paraula. 

Quan va començar la COP26, el Govern danès va dir a Twitter que «Dinamarca té grans ambicions pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic» malgrat que, gràcies a les mesures que ja han posat en marxa pel seu compte, «només representem el 0,1% de les emissions globals». Dinamarca evidencia que qualsevol altre país no és que no pugui fer-ho també, sinó que no vol?

Sí. Per por de perdre el suport dels grans grups de pressió, o suposadament per por que «la població no ho entengui». Però és que la població difícilment ho entendrà, si els governs no expliquen quins són els seus plans per al sector metal·lúrgic, per al tèxtil, per al químic, per a les grans empreses!

Què n’opina, de la manca d’implantació de les renovables a Catalunya? Estem badant?

En general sí. No només a Catalunya. Espanya havia estat pionera als anys 70 en la producció d’energies renovables i netes. Especialment Navarra, que era una regió referent, a tot el món, en energia eòlica i solar. De ser pioners, vam passar a la taxa al sol del PP, i després a unes polítiques timorates dels socialistes, que van ser un fracàs importantíssim. 

Què li sembla la llei del canvi climàtic del Govern espanyol?

Em semblen molt bé, les lleis. El que falta després és desenvolupar-les, i aclarir les responsabilitats de cadascú. No es tracta només d’estalviar energia a les cases. Per molt que estalviïs aigua i llum, els problemes dels recursos hídrics minvants ja els tenim a sobre. A més, l’impacte d’una utilització més eficient de l’energia sobre les emissions és negligible, molt petit. 

I la llei catalana? 

Catalunya va ser pionera en l’elaboració de la llei del canvi climàtic, però als quatre dies el Tribunal Constitucional en va derogar uns quants articles, per la qüestió de les competències. Què han fet? Posar en marxa alguna comissió per estudiar els balanços de carboni… tot això de manera voluntària. A més, amb les engrunes que rep de l’Estat el Govern de la Generalitat, només pot tapar  forats a Sanitat, Educació, Mossos… Encara no tenim un pla de gestió de boscos com cal, que és importantíssim en termes de recursos hídrics de cara al futur. És evident que els governs autonòmics estan molt limitats econòmicament.

És veritat que el Mediterrani és la segona zona d’escalfament més ràpid del planeta?

Efectivament, es un hot spot, com en diem. El Mediterrani s’està escalfant a taxes gairebé similars a les de l’Àrtic, que és una de les regions més afectades per l’escalfament global. 

Per què, el Mediterrani?

Hi té molt a veure la nostra posició en latitud, el fet que estem entre la banda temperada i la zona de climes subtropicals, i rebem influències de totes dues. Com que ara hi ha més disponibilitat de calor, el rosari d’altes pressions o de cèl·lules anticiclòniques que caracteritza els climes subtropicals, s’ha ampliat. De manera que cada vegada tenim climes menys plujosos i més estables, en els quals els gasos tenen els seus efectes. Si a nivell global la taxa d’increment per cada dècada és de 0,2 graus, nosaltres ens n’anem a gairebé els 0,5. Hi té molt a veure la nostra posició i també els canvis que s’estan observant en la circulació atmosfèrica.

És com si ens africanéssim?

És una manera de dir-ho, sí.

I el Delta de l’Ebre, el podrem salvar?

Un dels impactes del canvi climàtic està associat a l’expansió tèrmica de les aigües del mar. Qualsevol fluid, quan està més calent s’expandeix i ocupa un major volum. Tant la capa superficial d’aigua com les capes més profundes estan acumulant un munt de calor extra generada pels gasos. Això porta a un major nivell del mar. S’hi afegeix també la dramàtica fosa de neus i de gel, tant dels glaciars de tipus alpí com, especialment, dels casquets glacials. Groenlàndia està perdent massa de manera clara, i l’Antàrtida també comença a contribuir-hi. Quines parts de de la costa queden més afectades per aquest increment del nivell del mar? Les parts baixes de costa sorrenca i les zones deltaiques. El Delta és el nostre laboratori del canvi climàtic aquí a Catalunya. 

Amb el temporal Glòria vam veure com patien totes les platges. 

Entre que el nivell del mar és una mica més alt, i que s’han intensificat les tempestes, hi ha més freqüents inundacions marines a la costa, que s’emporten tota la sorra de les platges. Llavors ens hem de gastar milions i milions d’euros per regenerar les platges.

Perquè depenem del turisme.

Exactament. La major part del Delta està per sota del mig metre d’alçada respecte del nivell del mar. Qualsevol invasió marina anega tots els camps, trenca la barra del Trabucador, afecta les propietats, la producció de l’arròs i altres cultius. El Delta de l’Ebre és una zona en perill de desaparició.

I la neu? Els fills de la següent generació la coneixeran per les pel·lícules?

Encara és possible que vegin una mica de neu als cims de les muntanyes, a l’hivern, quan hi hagi precipitacions. Si les temperatures són baixes, precipitarà en forma de neu. Una altra cosa és que la neu que puguin veure sigui suficient com per estimular el turisme de muntanya i de neu. Un estudi de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus deia que la indústria del turisme de neu, cap als anys 2040 o 2050, pot haver desaparegut, i que haurien de buscar-se alternatives per mantenir l’atracció del turisme. 

Hi ha qui es mira totes aquests fenòmens com la pèrdua simplement d’entorns naturals, sense tenir en compte com en depèn el territori a nivell econòmic?

Sí, completament és així.

L’activista sueca Greta Thunberg pot ser la persona que marqui un abans i un després a l’hora d’engrescar la ciutadania a exigir mesures clares als governs? Va resumir la COP26 molt fàcilment: «Bla-bla-blà».

Sí, i estic completament d’acord amb ella. Ja n’hi ha prou! Necessitem accions, menys greenwashing, menys xerrar i més actuar!

La Greta ha dit que «petites passes en la direcció adequada», «alguns avançaments» o «una lenta victòria» en la lluita pel clima, equivalen a derrota. Ho veu com ella? 

Sí, perquè ella està contra aquesta parafernàlia del llenguatge diplomàtic que hem vist a la COP26. «Intentar començar a reduir», «aconsellem», «recomanem»... La Greta critica que per salvar la cara als negociadors, es valori que hem avançat perquè «ja parlem del carbó!». La seva tasca inicial de protesta davant del Parlament i el fet d’interpel·lar els joves i adolescents de la seva edat, l’han catapultat a l’èxit. La projecció mediàtica que té la Greta és perquè el seu discurs és molt coherent, està molt ben documentat, i és molt clar. El seu paper és molt important com a mobilitzadora de consciències.

Què li ha semblat l’interès mediàtic que ha despertat la COP26?

Jo m’he quedat molt sorpresa, i contenta. 

En el nostre dia a dia no sempre se’ns fa evident que estem vivint una emergència climàtica. Jo, per exemple, si vaig amb un dièsel que té 15 anys, me l’he de canviar ja? 

No es canviï el cotxe, que és pitjor comprar-se’n un de nou. Les emissions associades a la fabricació acostumen a ser molt més altes que les que vostè emetrà en la vida útil del seu vehicle. El que cal és apostar al màxim pel transport públic. Tant de bo al Camp de Tarragona funcionés molt millor, amb horaris i combinacions convenients. Però els horaris de trens i d’autobusos acaben no sent atractius per deixar d’utilitzar el cotxe. 

Es culpabilitza moltes vegades el ciutadà corrent, en comptes de focalitzar les exigències en les grans empreses contaminants?

Completament. Una cosa és fer una llei de canvi climàtic, i una altra és el desenvolupament de la norma i una clar full de ruta de com ha de fer aquestes reduccions de les emissions cada sector d’activitat. 

La gent en general en fa befa, si li diuen que ha de deixar de menjar carn, oi?

Fer partíceps els ciutadans de la responsabilitat de reduir emissions, demanar canvis en les formes de vida i de consum, s’ha de fer, i hi arribarem en  aquest punt. Però si et centres només en això, estàs incidint tan sols en un 30% de les emissions. On queden les dues terceres parts restants, únicament i exclusivament associades a la crema de combustibles fòssils que fan els grans consorcis industrials? Amagades! Els governs són incapaços de posar normes a les grans corporacions.

Troba lògic que aquestes grans corporacions hagin estat representades pels seus ‘lobbies’ a la COP26?

No ho trobo gens lògic. La imatge de no sé quants centenars de jets privats aparcats a l’aeroport de Glasgow, i que a tu després el teu Govern et digui que com que tens un cotxe que emet gasos amb efecte hivernacle, hauràs de pagar una taxa... I és molt pitjor el cas dels subsidis als carburants fòssils, que encara existeixen. Aquest tema s’ha tocat per sobre, a la COP26. On es posa l’èmfasi? A reduir els subsidis per al consumidor, no pas per al productor, i això és una vergonya. És no agafar el bou per les banyes. Està clar que els grans consorcis industrials tenen molta capacitat d’influència sobre els governs, més preocupats a mantenir-se en el poder que a molestar les grans forces econòmiques.

La ciutadania organitzada podria contrarestar aquestes pressions de les grans companyies?

Esperem que sí. En els qui més confio és en els moviments dels joves. Primer, perquè són el nostre futur. Que moviments del tipus Fridays For Future o Extinction Rebellion estiguin actius per tal d’aconseguir que els governs implementin polítiques reals de reducció d’emissions, jo crec que no només ho hem d’aplaudir sinó que hem de donar-hi suport.

 

 

Comentarios
Multimedia Diari