Jéssica Albiach: «El 14-F ens juguem tenir o no un govern que faci complir els protocols a la química»

Entrevista. «La garantia que es faran polítiques d’esquerres». La cap de llista dels Comuns recorda que van ser l’únic partit que es va personar en el procés judicial contra Iqoxe

26 enero 2021 20:50 | Actualizado a 27 enero 2021 12:25
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les eleccions del 14-F tindran legitimitat democràtica?

No m’agradaria entrar a qüestionar el resultat de les properes eleccions perquè crec que seria perillós en termes precisament de participació ciutadana. Podria tenir un efecte desmobilitzador i desviaria el focus del que és important, i és que aquestes eleccions són clau.

Més que altres vegades? Per què?

Ens hi juguem seguir amb més del mateix, amb un Govern de JxCat i ERC que no ha funcionat i que no resol els problemes de la gent, o anar cap a un Govern on estigui En Comú Podem i que faci de debò polítiques d’esquerres, progressistes, per sortir de la crisi sanitària, econòmica i social. El que sí que cal és exigir a l’actual Govern de la Generalitat que posi totes les mesures perquè el 14-F sigui una jornada amb les màximes garanties i seguretat.

Vostè creu que el 14-F serà una jornada amb les màximes garanties i seguretat?

Nosaltres hem anat parlant amb el Govern, i vull reconèixer la tasca que s’ha fet per poder celebrar el 14-F en condicions. Els protocols estan molt treballats i han estat explicats i consensuats amb els partits. El que hem de fer ara és animar a la participació.

De cara al ciutadà llavors hi ha una gran contradicció, perquè per una part el Govern garanteix la seguretat el 14-F, però per l’altra té presentats recursos davant del TSJC alertant del perill que suposa celebrar les eleccions en aquesta data.

Jo crec que el que hem de fer els partits és explicar les nostres propostes i deixar-nos de polèmiques sobre la legitimitat o no dels resultats. Finalment, tenim la decisió última en mans del TSJC.

L’objectiu principal d’En Comú Podem és evitar que es reediti la fórmula de JxCat i ERC al Govern?

M’agrada més formular-ho en positiu. Jo crec que fa molts anys que Catalunya està reclamant canvis; en l’autogovern, en l’economia, en el model productiu, en l’educació i la sanitat públiques, i en el sistema de dependència, especialment en el funcionament de les residències. També portem molts anys d’esquena a la resta de pobles de l’Estat, i considerem que s’ha de potenciar l’eix mediterrani. El nostre objectiu és donar una sortida progressista a la crisi que tenim sobre la taula. Per tirar endavant aquestes polítiques, és imprescindible que En Comú Podem estigui al Govern.

"JxCat té un problema amb el nacionalisme excloent. Si ERC torna a fer Govern amb JxCat, li estarà rentant la cara"

Al Govern ja hi ha una força progressista i d’esquerres.

Aquestes forces que es diuen progressistes, quan governen soles o amb altres forces polítiques, com veiem en l’actual Govern, no fan polítiques progressistes. Amb tota la humilitat, nosaltres som la garantia que aquestes polítiques progressistes es posen realment en pràctica, com estem veient que passa al Govern central.

Perdoni, però vostès van ajudar a aprovar els Pressupostos de la Generalitat, els d’un Govern que ara diu que no fa polítiques progressistes. A més, es van aprovar ja en plena pandèmia, amb uns números superats per la realitat.

Vam voler ser molt clars i pedagògics a l’hora d’explicar la nostra abstenció als Pressupostos, perquè sabíem que podia semblar contraintuïtiva. Catalunya portava en prórroga pressupostària des del 2017. Els nous Pressupostos contemplaven la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, van augmentar la partida de la sanitat pública en 900 milions, i tenien més partida per a la lluita contra les violències masclistes i per reduir la llista d’espera d’alternativa habitacional per a totes les persones desnonades. Tenint clar que no eren els Pressupostos que nosaltres haguéssim fet, sí que vam dir allò de «Pressupostos i eleccions». No aprovar els Pressupostos no hauria estat un càstig al Govern, sinó un càstig a la ciutadania. Pensem en com hauríem hagut d’afrontar aquesta crisi sense nous Pressupostos...

La greu situació de crisi justament no és prou perquè En Comú Podem consideri la proposta que els fa ERC de sumar-se a un futur Govern amb JxCat, PDeCAT i la CUP?

Aquesta proposta de Govern que hem anomenat Frankenstein, el que vol és tapar el fracàs del Govern actual. Amb JxCat no compartim res. Ells segueixen defensant privilegis com l’educació privada concertada, donen per enterrada la taula de diàleg, i estan en una deriva excloent i identitària. Aquesta setmana ha dimitit una persona de la seva llista, Josep Sort, per unes declaracions masclistes i xenòfobes. I no és un cas aïllat. JxCat té un problema amb el nacionalisme excloent. Ho veiem també amb Joan Canadell i Albert Donaire. Si ERC torna a fer Govern amb JxCat li estarà rentant la cara al nacionalisme excloent.

Vostè se’l creu, l’efecte Illa?

El que crec és que aquestes setmanes que ha estat fent de ministre candidat han afeblit el Govern de coalició. Penso que era bo que dimitís quan abans millor. Alhora, hauria d’haver retut comptes, explicar al Congrés en quina situació es troba el procés de vacunació, sobre el que arriben moltes notícies preocupants sense que el màxim responsable n’informi.

Però a vostès un cert efecte Illa ja els va bé, oi, si el que pretenen és pactar amb PSC i ERC?

Jo no em vull avançar sobre quina hauria de ser la fórmula que trobem amb PSC i ERC. El més important és tenir força nosaltres, perquè torno a dir que som la condició imprescindible perquè es facin polítiques d’esquerres.

Segons el CIS, el 41% dels votants que el 2017 van votar En Comú Podem consideren que Salvador Illa seria el millor president possible. Què n’opina?

Jo crec que, òbviament, la ciutadania té un major nivell de coneixement d’Illa com a ministre que el que tinc jo com a candidata. En qualsevol cas, és molt important tenir present que aquestes eleccions no van de qui queda primer, sinó de qui és capaç de sumar. Ho vam veure el 2017 amb Inés Arrimadas. Com a primera força, amb 36 escons, Ciutadans va ser incapaç de teixir aliances amb ningú.

Sumar ERC i PSC també sembla bastant complicat, tenint en compte que totes dues forces s’han vetat mútuament. Creu que l’aritmètica resultant del 14-F pot fer diluir aquests vetos?

Per a mi la gran pregunta és si consideren que és millor tornar a repetir el desgavell de Govern que tenim ara. Si hem pogut arribar a acords amb el Govern central per a la investidura, i amb els Pressupostos de l’Estat, per què no podem arribar a un acord també a Catalunya? Jo crec que Catalunya s’ho mereix. La majoria social progressista d’esquerres que ens diuen les enquestes que ja existeix, hem de ser capaços de portar-la a les institucions.

Creu que el que va passar el 2017 amb Cs es pot repetir ara amb una altra formació?

Sí, però a banda del qui, ens ha d’interessar el què. Quines polítiques volem fer? Estem d’acord que volem un operador energètic públic perquè no ens apugin el preu de la llum just quan arriba una tempesta? Estem d’acord que necessitem planificació per tenir diversos sectors estratègics coberts, i que això ha d’anar de la mà d’una transició ecològica verda?

"Proposem crear una vicepresidència de Medi Ambient i Emergència Climàtica"

En Comú Podem és l’únic partit que es va personar en el procés judicial contra Iqoxe arran de l’explosió on van morir tres persones. Per què?

El que va passar amb Iqoxe no és una casualitat, no és un fet aïllat, sinó resultat d’una política empresarial que fa passar la rendibilitat per davant de la seguretat dels treballadors i del respecte al medi ambient. El que ens estem jugant també el 14-F és tindre un Govern valent que faci seure les empreses i les obligui a complir amb els protocols de seguretat, o tindre un Govern que blanquegi les males pràctiques de grans empreses químiques. El Govern de la Generalitat, en el cas d’Iqoxe, hem vist que havia badat. També es va aprovar que es posaria una xarxa de sensors al polígon petroquímic, i ens trobem que el Govern diu ara que no té 800.000 euros per posar-la en marxa. ¿No hi pot haver una reorientació d’alguna partida dels Pressupostos de la Generalitat i posar aquests sensors per garantir la seguretat de treballadors i veïns? És gravíssim.

Escolti, aquests sensors no els hauria de pagar de fet la indústria petroquímica?

És una qüestió de protecció civil, s’han d’ubicar perimetralment per tot el polígon. Cada empresa té els seus propis sensors. El conseller d’Interior, a la comissió de la petroquímica, va reconèixer que els havien d’instal·lar però que no tenien pressupost. Va ser una de les conclusions de la comissió d’investigació. Ho portaven diferents grups, nosaltres també, i es va aprovar.

La comissió d’investigació parlamentària sobre Iqoxe va servir de res?

Va resoldre coses que es podien intuir però que crec que està bé posar damunt la taula, i és que calen més inspeccions de Treball, més formació en seguretat, i més i millors protocols d’emergències.

Són partidaris d’un Departament de Medi Ambient?

Crear una Conselleria de Medi Ambient és una bona proposta si el que es vol és que aquest segueixi sent un tema sectorial. El que proposem és una vicepresidència de Medi Ambient i Emergència Climàtica que també tingui competències en economia, mobilitat, agricultura i energia. La crisi ambiental que patim no se soluciona només amb polítiques sectorials, sinó amb polítiques transversals, en tots els àmbits de govern.

Quina és la seva proposta a nivell d’autogovern: millor finançament, un nou Estatut?

Sense la llibertat dels dirigents independentistes, serà molt difícil que hi hagi un diàleg i una negociació real. En Comú Podem estem treballant en la via dels indults, i en la reforma del Codi Penal. També és necessària una reforma del sistema de finançament. I de la taula de diàleg, que és l’única eina per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, n’ha de sortir un acord que pugui ser votat pels catalans i les catalanes.

La tramitació dels indults i la reforma del delicte de sedició sembla que van per llarg, i el Govern de l’Estat no facilitarà precisament ara aquesta arma electoral a l’oposició. Fins a quin punt poden fer pressió vostès com a soci minoritari?

Nosaltres hem redactat una reforma del Codi Penal i li hem posat damunt de la taula al ministre. A partir d’aquí es tracta d’insistir. Per a mi el més important és fer-li entendre al PSOE que la llibertat dels dirigents independentistes no es pot avançar o ajornar en funció dels interessos electorals. És una qüestió en primer lloc humanitària, de justícia, perquè el delicte pel qual van ser acusats no es correspon amb el que hi ha en altres ordenaments jurídic europeus, i també és un tema polític estratègic si volem avançar realment en la resolució del conflicte.

Comentarios
Multimedia Diari