Laura Borràs: «Calen eleccions perquè no tenim president i falta un lideratge que cohesioni»

Hi ha molts sectors empresarials preocupats per si s’ajornen les eleccions [l’entrevista es va fer dimarts, ja conegut per tant l’informe de Salut de dilluns sobre el pic de pressió a les UCI en vigílies del 14-F], perquè veuen urgent un canvi a Catalunya i pensen que no es pot continuar més com fins ara. Què n’opina?

Que és veritat, que no podem continuar com fins ara, i que cal un canvi a Catalunya. Cal un canvi de polítiques, i també un canvi en les maneres de fer política. Les eleccions són necessàries perquè tenim un Govern sense president, i això es nota.

I més en un Govern de coalició amb baralles contínues, oi?

A un Govern de coalició en un període de crisi sanitària, econòmica i social, li cal un lideratge fort que faci l’exercici de cohesionar i que agafi les regnes per tirar endavant. Per això el que cal és un Govern nou i fort.

Un Govern fort el fa el fet de tenir un president?

A la primera onada, quan era desconeguda la malaltia i la manera de lluitar-hi, teníem un president que, tot i haver dictat acta de defunció del Govern al gener quan va perdre la seva acta de diputat, va saber fer front a la pandèmia; anticipant-se, escoltant els experts i prenent decisions que després traslladava al Govern espanyol, que les aplicava amb retard. En aquesta segona onada, quan ja es coneix més la malaltia i hi ha la vacuna, les errades comeses demostren que una presidència amb lideratge és imprescindible.

La fórmula de JxCat i ERC que alguns sondejos presenten com a inevitable, no és en el fons una fórmula esgotada?

La fórmula per buscar la independència no pot estar esgotada. L’hem de perseguir i l’hem d’aconseguir. El que cal és assentar unes noves bases d’aquesta relació. Per fer la independència ens necessitem tots els que ens diem independentistes. Aprenent de les errades, jo crec que es pot ambicionar una manera d’avançar cap a la independència amb més fermesa i de forma més visible, que és el que no ha passat en aquesta legislatura.

JxCat treballa ja en les noves bases d’aquesta futura relació amb ERC?

La veritat és que no estem treballant per al futur Govern, sinó perquè les eleccions es puguin fer, per obtenir un resultat que ens doni força. Després serà el moment de fer els equilibris i els contactes per formar un Govern fort. També he de dir que jo no treballo mai per trencar ponts.

Què farà que millori l’harmonia entre JxCat i ERC si els fulls de ruta són cada cop més diferents?

Si el destí de la ruta és la independència, el full de ruta que ens asseguri que estem avançant serà el bo. Si es parla de formar governs amplis amb forces que no són independentistes, és obvi que no avançarem.

El votant independentista comença a estar cansat. Quina certesa tindrà, qui els voti, que realment aconseguiran aquesta independència?

El que sabem segur és el que no ens farà avançar cap a la independència. Apuntalar un Govern que persisteix en la repressió no ens acosta a la independència. Apuntalar un Govern que fa uns Pressupostos que no contempla tots els incompliments històrics, no ens acosta a la independència. Ningú va dir que fos fàcil, la independència, però hem de trencar els marcs mentals i deixar de preguntar-nos com ho farem.

Què vol dir que cal trencar marcs mentals?

La pregunta que ens hem de fer, més que què farem, per què volem anar cap a la independència i quina serà la manera, és: ¿com pretenem sobreviure amb una autonomia raquítica, subsidiària sempre de les decisions que pren Madrid en últim terme, i que les pren en contra del que necessita la ciutadania de Catalunya?

La prioritat avui quina és, segons vostè: superar la covid i refer el teixit econòmic, o la independència?

La prioritat és lluitar contra la pandèmia. Però l’ambició és la independència, i alhora és l’eina principal que ens permetrà lluitar contra la pandèmia.

Si la prioritat és la lluita contra la pandèmia, que és tan gran repte, no val més construir un Govern el més ampli possible?

És que l’exemple de la covid és per veure la importància de disposar d’un Estat propi. Tenim un Estat que ens va en contra. L’Estat espanyol recapta més del 90% de tots els impostos, i el 40% es queden allà i no tornen. És aquest dèficit, que no sé fins quan l’haurem d’assumir, el que no ens permet prendre les mesures necessàries d’acord amb els nostres propis recursos. Un Estat ha de servir per a això.

Què passarà si l’independentisme no arriba al 50% dels vots?

Nosaltres treballarem per tirar endavant la independència tant si som més del 50% com si no. Encara no hi hem arribat mai. Però sí que hem estat majoria absoluta independentista al Parlament, i no s’ha notat. Treballarem perquè es noti, perquè és senyal de respecte al ciutadà que vota un partit independentista.

JxCat diu que vol aplicar el mandat de l’1-O i alhora que la primera conseqüència de superar el 50% ha de ser negociar un referèndum amb l’Estat. En què quedem, l’1-O val o no val?

Nosaltres hem estat sempre fidels al mandat de l’1-O. Hem dit que conserva tota la seva vigència política. Però fer política, i fer política en la situació en què ens trobem nosaltres, vol dir negociar amb l’Estat aquesta exigència democràtica que plantegem. A Bèlgica ara la justícia ha fallat a favor del conseller Lluís Puig. El tribunal belga ha dit que qui el volia jutjar, i que va jutjar la resta del Govern que és a la presó, no tenia les competències per fer-ho, i que a Espanya s’hauria vulnerat la seva presumpció d’innocència; ergo, es va vulnerar la presumpciò d’innocència dels que van ser jutjats. L’amnistia seria el punt de partida d’una solució política. Fins ara l’Estat ha triat la via de la repressió i del Codi Penal, no ha triat la via de la política.

I quina és la seva via?

La nostra via ha estat sempre cívica, pacífica i democràtica. I ens trobem al davant el mur de l’Estat espanyol. On ha quedat el dret a decidir? Aquesta és l’esquerda de l’1-O que nosaltres mirem d’anar eixamplant fins que caigui definitivament el mur.

I què faran quan l’Estat els torni a dir que no?

Quan tu confereixes poder a l’altre, l’altre té tot el poder sobre tu. No es tracta que ells hagin de dir que no; és que nosaltres hem de dir que sí. Aquesta és la trampa de plantejar-ho en funció del que els altres et permetin. Si tenim més del 50%, si som majoria absoluta, s’ha de fer un Govern i s’ha de tenir un Parlament que ho reflecteixi. Si tenim aquesta força, ja no s’hi valdrà, amb la intransigència dels altres.

I llavors, què?

Fer efectiu el mandat. Preparar-nos per fer efectiva la declaració d’independència, treballant amb el Consell per la República. Més de dos milions de persones van sortir a votar l’1-O, i no ens n’oblidem. El camí és deixar enrere aquesta etapa negra i reprendre la feina allà on la vam deixar a la tardor del 2017.

Els represaliats pel procés que no són els líders polítics presos acusen el Govern de la Generalitat d’omissió a l’hora de defensar-los, i de personar-se judicialment en contra seva. Què canviarà, sobre aquesta qüestió, si vostè és presidenta?

Doncs canviarà el mecanisme pel qual encara és una potestat que un funcionari de la Generalitat, sigui un mestre, un metge o un mosso, quan es troba amb una situació d’agressió o de violència, té dret a la defensa jurídica per part de la Generalitat. No són acusacions, perquè el Govern de la Generalitat no acusa ningú, sinó que el funcionari de la Generalitat té dret a ser representat pels serveis jurídics de la Generalitat.

Hi ha més de 70 causes judicials contra activistes independentistes en les quals la Generalitat participa com a acusació.

Cal modificar-ho perquè no es produeixin abusos com els que hem viscut. Persones que estaven exercint el seu dret a manifestació, el seu dret a la llibertat d’expressió, s’han vist immerses en processos judicials on, paradoxalment, el Govern de la Generalitat al qual defensaven és el que presta serveis jurídics en aquell moment al funcionari que els acusa.

Està sent molt didàctica i clara.

Vull fer la precisió perquè és tan dolorosa aquesta situació, que la voldríem canviar. Si som al Govern, farem per canviar-la. En els casos que ens hem trobat, per exemple, són mossos d’esquadra que acusen a manifestants. S’ha de poder acabar amb situacions d’injustícia, d’impunitat. Hem treballat per revertir-ho des de dins, però al final hi ha un últim responsable, que és la persona que vol mantenir l’acusació. Se n’han retirat moltes, d’aquestes acusacions, gràcies a la feina que s’ha fet internament. Cal dir-ho, perquè potser no transcendeix. A mi, que he estat al costat de tots els represaliats, em resulta una situació molt dolorosa. Ja m’he assessorat per poder-ho modificar des del Govern de la Generalitat.

Té por de ser inhabilitada per la causa dels presumptes contractes irregulars quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes?

Si hi hagués justícia, la resposta seria contundent, clara i neta, i seria que no tinc por. Perquè jo no he fet res mal fet. Nego de manera categòrica totes les acusacions de corrupció i de malversació, que m’ofenen i em fan bullir la sang. El problema és que el cas existeix perquè jo em dedico a la política, i ho faig on ho faig i amb la fermesa i contundència amb què ho faig. Si pogués confiar que la justícia existeix, no tindria cap por.

Però...

El problema és que jo he estat davant del fiscal Zaragoza, se m’ha aixecat la immunitat parlamentària, i quan jo em nego a declarar dient que no penso declarar en favor de la meva innocència quan qui m’acusa no és capaç d’aportar ni una única prova pericial, objetiva i factual de la meva culpabilitat, aleshores se n’adonen que és així, i comencen a demanar, llavors, les proves. ¿En un país normal passaria que algú estigui sotmès a més de dos anys d’assetjament mediàtic, amb càrrecs molt dolorosos com són corrupció i malversació, perquè socialment generen molt aversió com és normal, i amb penes que poden arribar fins als 15 anys de presó, i que quan arribes al més alt tribunal se n’adonen que no tenen ni una prova i llavors les demanen?

Joan Tardà ha dit que si vostè fos candidata d’ERC, hauria estat forçada a dimitir.

M’abstindré de fer qualsevol valoració. Sobretot perquè el mateix Tribunal Suprem que em vol jutjar a mi sense tenir proves és el mateix tribunal que ha condemnat els nostres presos polítics.

Mantindria la taula de diàleg amb l’Estat si fos presidenta?

És que no hi ha hagut taula de diàleg. És una taula fake, una pastanaga amb la qual cada tant s’ha intentat a veure qui pica l’ham. Nosaltres no. Ja hi havia una negociació, el 2018, de president a president. Qui es va aixecar de la taula de la negociació dels pactes de Pedralbes va ser Pedro Sánchez, perquè hi va haver una manifestació unionista a la Plaza Colón de Madrid. La taula de diàleg ha estat una mentida, que va néixer com a premissa i excusa per a una investidura. La taula de diàleg ha estat un gol que ens ha colat l’Estat espanyol.

El gran objectiu de JxCat serà desactivar l’efecte Illa?

El que no ha estat solució a Espanya amb la pandèmia, ara ha de ser una solució per a Catalunya? És aquest, l’efecte Illa?

Una solució potser per desactivar el procés independentista. És el que vol una altra part també important de l’electorat.

Tenim molt de respecte pel que vota la gent, però els resultats han estat sempre per reafirmar una majoria independentista, i treballarem perquè continuï sent així. I llavors veurem quin és l’efecte Illa. Algú que va marxar a Madrid sent una quota del PSC i que torna sent una quota del PSOE, es presenta com a canvi? El canvi que ens cal és la independència.