Más de Cat/ Es/ Món

Laura Castel Fort: «Només l’amnistia farà tornar el conflicte a l’àmbit de la política»

Entrevista a la Senadora d’ERC i membre de l’Assemblea del Consell d’Europa (PACE), que intervé demà en l’Assemblea que vota l’informe europeu que advoca perquè Espanya alliberi els presos, retiri les euroordres i reformi la sedició

M. VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
Laura Castel és senadora per Tarragona des del 2016. pere ferré

Laura Castel és senadora per Tarragona des del 2016. pere ferré

El Consell d’Europa vota demà l’informe del Comitè de Drets Humans que s’ha pronunciat a favor dels indults. Vostè intervindrà a l’Assemblea Parlamentària. Què passarà?

El que sol passar en aquesta mena de votacions i el que se suposa que passarà demà és que l’informe, que també demana que es retirin les euroordres i es reformi el delicte de sedició, s’aprovarà. Els grups popular i socialista han presentat esmenes, igual que ERC. Primer, una comissió es pronunciarà sobre aquestes esmenes, les acceptarà o rebutjarà. Llavors passarem al debat del plenari. Pot ser que alguna esmena prosperi, però l’essència de l’informe i les seves peticions no variaran. Ara bé, amb tota la maquinària diplomàtica espanyola en marxa, i tota la pressió que fan, mai se sap.

El Govern espanyol i l’independentisme s’han retret mútuament no haver llegit bé l’informe del Consell d’Europa. De tot el que diu, què és el més important, segons vostè?

El Ministeri d’Exteriors va dir que l’informe avalava l’estratègia seguida per l’Estat espanyol, i no és així. L’informe diu que a Espanya hi ha presos polítics, i que aquests presos polítics ho són per les seves opinions i per defensar un programa polític, i que mai han utilitzat la violència. Diu que se’ls ha de treure de la presó, a través dels indults o del que el relator anomena otherwise release, és a dir, a través de l’amnistia.

Perdoni, però l’informe no manifesta específicament que els polítics independentistes siguin «presos polítics», tot i que analitza a fons el que es considera un pres polític.

Sí que hi ha una part de l’informe, més general, que serveix per contextualitzar els arguments, i on es comenten els requisits per considerar que un pres és un pres polític. Un dels requisits són les penes desproporcionades. Jo he fet un seguiment de l’informe durant mesos, i reclama a tots els estats membres del Consell d’Europa que alliberin tots els presos polítics que entren dins d’aquesta definició.

L’informe no parla de «presos polítics» quan es refereix als presos catalans com vostè diu, ni parla a Espanya en els termes que vostè diu.

Tampoc li ho diu a Turquia, i tothom té clar que Turquia té presos polítics.

«L’informe del Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa és molt clar i molt important. Només cal veure les reaccions que ha provocat a Espanya»

Convindrà amb mi que aquest informe, tot i ser clar en les seves recomanacions, també és molt diplomàtic i segons quines coses no les diu explícitament.

A vegades, perquè una cosa te l’aprovin... A l’Assemblea Parlamentària tenen dret a vot 324 membres. Si tu necessites aprovar un informe que és molt sensible... Turquia està acostumada que li diguin que té presos polítics i no li importa, però Espanya no. El relator ho ha vestit d’aquesta manera, però queda claríssim.

Què és el que queda claríssim?

Si l’informe diu que respecta l’ordre constitucional d’Espanya, però alhora li diu que alliberi els seus presos polítics, vol dir que es fica en el que ha dit un Tribunal Suprem. Com se’n pot dir, d’això?

Algú ho anomenaria ingerència, no troba?

Ingerència humanitària! És el dret d’ingerència humanitària que es fa servir per al cas Navalni, per al cas Demirtas [polític kurd pres a Turquia], o per al cas Kavala [activista turc pres a Turquia]. Si tu li dius a Rússia, Turquia o Espanya que han de treure de la presó uns presos polítics, perquè hi són injustament... És molt clar, aquest informe. Tan clar, i tan important, que només cal veure les reaccions que ha suscitat de l’altre cantó.

Més que de cara als indults, que sembla que s’atorgaran dimarts, és l’informe sobretot important de cara als recursos dels presos davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg? Quina és la relació entre el Consell d’Europa i el TEDH?

Correcte. El Consell d’Europa és una organització internacional especialitzada en democràcia, drets humans i estat de dret. Estableix estàndards. El conformen el comitè de ministres, on estan representats els 47 estats, i l’Assemblea Parlamentària. Dels 220 tractats internacionals, el més important que aixopluga el Consell d’Europa és la Convenció Europea de Drets Humans, arran de la qual es va crear el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’òrgan judicial que s’encarrega que es compleixi la Convenció, i que condemna els estats si les seves sentències no s’hi ajusten.

«Turquia està acostumada que li diguin que té presos polítics, i no li importa, però Espanya no»

El TEDH es basa en resolucions com les del Consell d’Europa per emetre els veredictes?

Sí, i a més a més hi ha una altra sèrie d’organismes que emeten informes i opinions que van confegint tota una estructura de dret. Per exemple, la Comissió de Venècia, que depèn del Consell d’Europa, ja va emetre un informe crític sobre la competència executiva del Tribunal Constitucional espanyol. I la comissària de Drets Humans, que està al cas de totes aquestes resolucions, és amicus curiae, ‘amiga del tribunal’; és a dir, que el Tribunal Europeu de Drets Humans li pot demanar declarar, i que la seva opinió és important. Tot està lligat.

L’autor de l’informe del Comitè de Drets Humans és el socialista letó Boriss Cilevics. Té cap relació aquest representant amb l’independentisme català?

Cap ni una. Ell pertany al grup polític dels socialistes. Ha fet visites sobre el terreny, a Barcelona i a Madrid, i va visitar els presos. Ha recopilat tota la informació que se li ha fet arribar.

Per què el document se centra en Espanya i Turquia? Pot fer pensar que hi ha uns prejudicis i una certa voluntat assenyaladora contra Espanya, no?

Boriss Cilevics ho ha hagut de respondre en diverses ocasions, sí. Però ell va preguntar als membres quins altres casos similars hi havia en altres països que calgués també estudiar. Ningú va dir res, i tot va quedar circumscrit a Espanya i Turquia, que en tot cas són els dos països amb més polítics empresonats.

El títol de l’informe diu: «Hauria de jutjar-se els polítics per declaracions en l’exercici del seu mandat?». Creu sincerament que els líders independentistes van ser jutjats i condemnats només per declaracions?

I tant! Què va passar el 10 d’octubre del 2017? Que el president Puigdemont va fer la declaració d’independència i va dir que la deixava en suspens per obrir el diàleg. Només es va organitzar un referèndum i es van fer declaracions. No hi va haver cap alçament armat, ni cap violència per part dels presos. No hi va haver ni rebel·lió ni sedició. Des de fora d’Espanya, això ho veu tothom.

L’informe pot tenir cap efecte de cara als processos oberts pel Tribunal de Comptes?

L’hauria de tenir, perquè l’informe també parla de la qüestió de la malversació dels cabals públics en el marc del procés, i la posa en dubte.

«L’autor de l’informe, Boriss Cilevics, pertany al grup dels socialistes. Ha fet estades a Madrid i a Barcelona i va visitar els presos»

Vostè creu que l’Estat espanyol es pren en el fons molt seriosament l’informe del Consell d’Europa i tots els altres?

La reputació d’Espanya davant d’Europa al Govern central li importa molt. Suposo que al PSOE també li han arribat pressions de diferents institucions. Recordem que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU ja va emetre el 2019 una resolució on demanava la llibertat dels presos independentistes.

Creu que Espanya tem rebre una garrotada del Tribunal Europeu dels Drets Humans?

Tot sembla indicar que sí, i així m’ho transmeten algunes persones amb les quals he parlat. És perfectament possible que el TEDH condemni Espanya.

Els indults en el fons no poden debilitar la causa al TEDH i, de fet, rebaixar el ressò de la causa independentista a nivell internacional, com va apuntar en el seu dia la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana?

Els indults són només una mesura de gràcia per a nou persones. A més a més, seran parcials i reversibles. Una de les coses que podrien passar és que, si ja no hi ha presos polítics perquè els han indultat, la resolució dels recursos al TEDH s’allargui més. Tenen milers de casos i és lògic que tinguin prioritat els relacionats amb presos o amb persones en perill de mort. Però resoldrà. I a banda dels nou presos, hi ha els exiliats, i 105 causes judicials obertes.

Per això demanen vostès l’amnistia.

Quina mena de diàleg hi ha, si no hi ha amnistia? Quina mena de diàleg hi ha, si mentrestant estan arruïnant gent amb sentències del Tribunal de Comptes? L’amnistia permetria fer tabula rasa, per poder negociar sense motxilles. I això és el que també acaba dient l’informe que es vota demà.

Però l’amnistia no és possible legalment, a hores d’ara. I sembla que va per llarg que una llei d’amnistia la pugui defensar una majoria al Congrés.

Al PSOE hi estan tancats, potser perquè ni tan sols podrien assegurar una majoria dins del seu propi partit. Per a nosaltres, seria la solució. És lent, sí, però posaria el comptador a zero i tornaríem a la política. Només l’amnistia farà tornar del tot el conflicte a l’àmbit de la política. Retornaríem a la política el que Rajoy va portar als tribunals.

Hem vist tornar a la palestra la Declaració de Pedralbes. Veurem tornar a la palestra un nou Estatut?

L’Estat espanyol, que és el que s’asseu a l’altra banda de la taula de negociació, haurà de proposar alguna cosa. Nosaltres demanem amnistia i autodeterminació.

La negociació és cedir, m’està dient?

Ens oferiran tornar al 2010? No pot ser que ells renunciïn a alguna cosa, i nosaltres a una altra, i que el resultat no sigui una millora. Per això és important que el que surti de la taula de negociació es voti en referèndum.

Vostè descarta que la ciutadania catalana sigui cridada a votar un nou Estatut?

Jo no descarto res, perquè a la política espanyola pot passar de tot.

I a la catalana també!

Si posen en una papereta «Estatut o independència», i anem a votar...

El referèndum, doncs, no té per què ser binari? Podria incloure més opcions que el sí o no a la independència oel sí o no a l’Estatut

Com més clar sigui el plantejament, millor. Què volem? Per exemple una millora del finançament i parlar del pacte fiscal, que no ens ho donaran mai, o la independència? O un nou Estatut? Posem-ho, i que els catalans votin. Que decideixi el poble de Catalunya.

Aquest plantejament que em diu vostè seria plenament defensable per ERC?

Nosaltres estem a favor de la democràcia. Defensem la maduresa del poble de Catalunya per decidir el seu futur, sigui el el que sigui.

Perdoni que insisteixi, però ERC defensa que l’opció de la independència ha de ser clarament a la papereta, encara que sigui entre altres opcions, sí o no?

Nosaltres creiem que sí que hi ha de ser.

Entén que un sector de l’independentisme, i no em refereixo a JxCat ni a la CUP, sinó a un sector també d’ERC, se sentís decebut amb la carta de Junqueras?

Jo crec que el que ha fet ERC, i que no sé si ho han fet altres forces, ha estat un procés d’autocrítica i de reflexió. Què vam fer bé i què no. Vam llegir malament el silenci d’una part important de la societat catalana. Les conclusions són clares. Si volem la via unilateral, tirar pel dret, ho hem de poder mantenir. La via unilateral només la pots mantenir sent més, sent una majoria sostinguda en el temps. Si les formacions independentistes van guanyant les eleccions i cada vegada som més, serà inevitable.

La setmana vinent serà una setmana de celebracions?

Serà una setmana de petites victòries. L’aprovació de l’informe del Consell d’Europa serà un pas molt important. Els òrgans de govern de la Unió Europea ja no podran dir que la qüestió catalana és un assumpte intern de l’Estat espanyol.

I l’endemà dimarts, els indults.

Queden els exiliats, els més de 3.000 represaliats, i la negociació. No ens deixem capturar pel marc argumentatiu del PSOE.

«La UE ja no podrà dir que som un assumpte intern de l'Estat»

 

Laura Castel és senadora per Tarragona des del 2016. Pere Ferré

Hem vist tornar a la palestra la Declaració de Pedralbes. Veurem tornar a la palestra un nou Estatut?

L’Estat espanyol, que és el que s’asseu a l’altra banda de la taula de negociació, haurà de proposar alguna cosa. Nosaltres demanem amnistia i autodeterminació. 

La negociació és cedir, m’està dient?

Ens oferiran tornar al 2010? No pot ser que ells renunciïn a alguna cosa, i nosaltres a una altra, i que el resultat no sigui una millora. Per això és important que el que surti de la taula de negociació es voti en referèndum.

Vostè descarta que la ciutadania catalana sigui cridada a votar un nou Estatut?

Jo no descarto res, perquè a la política espanyola pot passar de tot.

I a la catalana també!

Si posen en una papereta «Estatut o independència», i anem a votar...

El referèndum, doncs, no té per què ser binari? Podria incloure més opcions que el sí o no a la independència oel  sí o no a l’Estatut

Com més clar sigui el plantejament, millor. Què volem? Per exemple una millora del finançament i parlar del pacte fiscal, que no ens ho donaran mai, o la independència? O un nou Estatut? Posem-ho, i que els catalans votin. Que decideixi el poble de Catalunya.

Aquest plantejament que em diu vostè seria plenament defensable per ERC?

Nosaltres estem a favor de la democràcia. Defensem la maduresa del poble de Catalunya per decidir el seu futur, sigui el el que sigui.  

Perdoni que insisteixi, però ERC defensa que l’opció de la independència ha de ser clarament a la papereta, encara que sigui entre altres opcions, sí o no?

Nosaltres creiem que sí que hi ha de ser. 

Entén que un sector de l’independentisme, i no em refereixo a JxCat ni a la CUP, sinó a un sector també d’ERC, se sentís decebut amb la carta de Junqueras?

Jo crec que el que ha fet ERC, i que no sé si ho han fet altres forces, ha estat un procés d’autocrítica i de reflexió. Què vam fer bé i què no. Vam llegir malament el silenci d’una part important de la societat catalana. Les conclusions són clares. Si volem la via unilateral, tirar pel dret, ho hem de poder mantenir. La via unilateral només la pots mantenir sent més, sent una majoria sostinguda en el temps. Si les formacions independentistes van guanyant les eleccions i cada vegada som més, serà inevitable.

La setmana vinent serà una setmana de celebracions?

Serà una setmana de petites victòries. L’aprovació de l’informe del Consell d’Europa serà un pas molt important. Els òrgans de govern de la Unió Europea ja no podran dir que la qüestió catalana és un assumpte intern de l’Estat espanyol.

I l’endemà dimarts, els indults.

Queden els exiliats, els més de 3.000 represaliats, i la negociació. No ens deixem capturar pel marc argumentatiu del PSOE.

Temas

Comentarios

Lea También