El ciberatac a l’hospital Clínic obliga a desprogramar 150 cirurgies

L'Hospital Clínic es va veure obligat a desprograma durant el dia d’ahir dilluns 150 cirurgies no urgents i entre 2.000 i 3.000 cites de consultes externes pel ciberatac «complex» patit ahir, perpetrat des de fora d’Espanya i que segueix afectant el centre, que ha activat un pla de contingència per atendre les urgències.

Cap a les 11.17 hores de diumenge passat, l'hospital barceloní notificava a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya que havia patit un ciberatac de tipus ransomware, que són atacs que els hackers practiquen a canvi de diners.

Des de llavors, els serveis de l'Agència de Ciberseguretat van començar a treballar per recuperar el sistema de l’hospital com més aviat millor, però al llarg del dia d’ahir les afectacions continuaven sent importants i podrien durar dies.

«No podem fer cap previsió de quan es restablirà la normalitat; el pla de contingència ens permet treballar molts dies així, però esperem que no sigui necessari», va expressar ahir dilluns el director mèdic del Clínic, Antoni Castells, en una roda de premsa.

L'atac no permet la comunicació entre departaments de l'hospital barceloní ni accedir a historials i altres dades de pacients, si bé aquesta informació «no n’està afectada», va assegurar Antoni Castells.

En no poder accedir a les dades, de forma preventiva es van cancel·lar totes les operacions no urgents i les consultes externes als centres afectats: les tres seus del Clínic -Villarroel, Plató i Maternitat- i el consorci de centres de primària CAPSBE, que inclou els CAPs Casanova, Borrell i les Corts.

Castells també va detallar que l'afectació es tradueix en l'ajornament de 150 cirurgies no urgents, entre 2.000 i 3.000 consultes externes i unes 400 extraccions de sang (només es cancel·len les programades, no les que es requereixin en procediments d'urgències), mentre que hi ha problemes també per fer radioteràpia.

Des de diumenge, el Clínic segueix atenent les urgències però tot es fa «amb paper», cosa que alenteix els processos i ha obligat a reforçar les dotacions de personal administratiu.

El director mèdic del Clínic va indicar que, com que els procediments van més lents, des d'ahir el transport sanitari deriva casos de baixa complexitat als Centres d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) i els més greus a d'altres hospitals propers, si bé se segueixen atenent pacients que arriben pel seu peu a Urgències.

No es pagarà

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Sergi Marcén, va detallar que el ciberatac sofert és del tipus ransomware, que consisteix que la inhabilitació d'un sistema informàtic a canvi d'un pagament per recuperar la informació, però va assegurar que de moment els pirates informàtics no s'hi han comunicat. En tot cas, «no es pagarà ni un cèntim», va confirmar Sergi Marcén.

Per part seva, el director de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Tomàs Roy, també va destacar que l'atac està perpetrat des de fora d'Espanya i que han identificat el grup criminal responsable, anomenat Ransom House.

Tècniques noves

Roy va destacar que és un «atac complex, que no segueix el ‘modus operandi’ clàssic i que inclou tècniques noves», i per això encara estan estudiant l'abast dels danys ocasionats, en col·laboració estreta amb els Mossos d'Esquadra i la Interpol.

A tota Catalunya es produeixen cada any al voltant de 1.700 milions d'atacs, el 98% dels quals es bloquegen, per això són uns 2.000 els que constitueixen problemes de seguretat.

Cal recordar que el passat mes d’octubre, el Consorci Sanitari Integral de Catalunya també va patir un ciberatac.

L’acumulació de dades personals amb informació molt sensible per part dels hospitals i el fet que juguin un paper determinant en el benestar social s’ha convertit en un botí apetitós per als ciberdelinqüents, que utilitzen atacs ‘ransomware’ per demanar un rescat de les dades a canvi de diners.

Així opina Ruth Cuscó, directora gerent d’ASHO, empresa especialitzada en codificació sanitària i creadora de programaris hospitalaris per facilitar la gestió i la feina dels professionals clínics.

Tot i que les institucions i empreses públiques difícilment poden pagar un rescat als ciberdelinqüents, entre d'altres coses perquè seria delicte, s'expliquen en part perquè «juguen un paper determinant en el benestar social».